Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
A quina velocitat es passa de debò per aquí?
Aquí es corre i no ho mesura ningú
Són les 08:52 al carrer de l’escola. Una furgoneta creua el pas de vianants tan de pressa que surt moguda a la mateixa imatge. Al costat del pas, una mare acaba de frenar amb el braç tres nens que ja tenien un peu a la calçada. No hi ha cop, no hi ha comunicat, no hi ha trucada. D’aquí a vint minuts el carrer serà buit i ningú podrà dir a quina velocitat va passar aquella furgoneta.
3 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Digue’m a quina velocitat es passa davant de la porta i a quines hores, i avisa’m quan algú passi molt per sobre del que hem fixat per a aquest carrer.»
Aquell carrer fa dos anys que surt a les queixes de les famílies i a l’ordre del dia del ple. El que no hi ha és un número. I sense número la resposta és sempre la mateixa: s’hi envia una patrulla dos matins, mentre hi és no passa res, i quan marxa tot torna a ser igual. El dia que hi ha un atropellament arriben alhora la premsa, l’assegurança i la pregunta de per què no es va fer res abans.
Es decideix un cop
Això ho decideixes un cop. Marques el tram sobre la imatge, dius quina és la velocitat d’aquell carrer, a quines hores importa i a qui s’avisa: entre les vuit i les nou, si algú passa molt per sobre, avís a la policia local amb la càmera i l’hora. IRIS ho aplica tots els dies lectius i a totes les càmeres que miren aquell tram. I mentrestant guarda el número de tots els altres, que és el que acaba canviant el carrer.
La velocitat és l’únic risc de trànsit que tothom nota i que gairebé ningú mesura. En un carrer se sap que s’hi corre perquè els veïns ho diuen, perquè els cotxes sonen diferent i perquè els pares es posen davant del pas amb el braç estirat. Però quan s’ha de decidir si s’hi posa un ressalt, si s’estreny el carril o si es canvia l’hora de la patrulla, no hi ha res escrit. I el que no es mesura es discuteix eternament.
No passa només a la porta d’una escola. A la rampa d’un aparcament, un cotxe que puja pel carril de baixada és perillós per anar on no toca i per anar de pressa: en una corba cega entre dues plantes, aquestes dues coses juntes són un frontal. I en una via ràpida al vespre, amb la calçada molla i els fars reflectits, la velocitat segura no és la del cartell; és força menys, i qui hi passa no ho sap fins que frena.
IRIS mesura sobre la imatge de la càmera que ja hi ha. Dona la velocitat aproximada del que passa pel tram que has marcat, la guarda per hores i per dies, i avisa quan algú va molt per sobre del que has fixat. Serveixen les dues coses: l’avís, per al que va a dos-cents metres de la porta de l’escola, i el número, per a la reunió on s’ha de decidir què es fa amb aquell carrer. Un té efecte avui. L’altre canvia el carrer.
Què canvia
Abans, per saber si en un carrer s’hi corria calia demanar un aforament: algú venia dos dies amb un tub de goma travessat a l’asfalt i després arribava un informe amb la mitjana d’aquelles quaranta-vuit hores. Ara la càmera que ja hi ha et dona la corba d’un mes sencer, hora a hora, i l’avís arriba mentre algú està passant molt per sobre, no tres setmanes després.
On ho hem vist
CAM-469Un cotxe pujant la rampa en sentit contrari
«Avisa’m quan un cotxe pugi per la rampa de baixada o passi per sobre de la velocitat que hem posat.»
CAM-67Pluja forta al capvespre
«Avisa'm quan el tram estigui mullat i s'hi vegi malament, per abaixar la velocitat abans que algú s'endugui un ensurt.»
CAM-141Cotxes que corren a la porta
«Digues-me a quina velocitat es passa per davant de la porta i a quines hores, i avisa'm quan algú passi molt per sobre del que hem fixat per a aquest carrer.»
El que no fa
IRIS no és un radar homologat i el seu número no serveix per multar. Dona una velocitat aproximada, mesurada sobre la imatge, bona per comparar hores, dies i mesos al mateix lloc.
I no sap qui condueix: no reconeix cares. La matrícula es llegeix quan es veu bé; de nit, amb pluja o d’esquena, moltes vegades no es veu.
Preguntes
- Serveix per posar multes?
- No. IRIS no és un radar homologat i la seva mesura no té valor sancionador. El que fa és una altra cosa: et diu a quina velocitat es passa per un lloc, hora a hora i dia a dia, i t’avisa quan algú va molt per sobre del que has fixat. Això serveix per ordenar el carrer, per decidir on posar un ressalt, per justificar una petició i per enviar-hi algú mentre està passant. Si l’ajuntament vol sancionar, ho ha de fer amb un equip homologat; IRIS li diu on i a quina hora posar-lo.
- Fa falta una càmera especial?
- No. Serveix la càmera que ja mira aquell tram, si es veu la calçada amb claredat i els vehicles no es tapen entre ells. L’únic que cal fer és dir-li a IRIS a quina distància real corresponen dos punts de la imatge: l’amplada d’un pas de vianants, la separació entre dos fanals, la llargada d’una línia pintada. Amb això ja pot calcular la velocitat del que creua el tram. Si la càmera és molt alta, molt lluny o de cara al trànsit, el número és més gruixut i es nota; val la pena comprovar-ho abans de donar-lo per bo.
- Pot avisar només quan algú va molt de pressa?
- Sí, i és el recomanable. Si avises de cada cotxe que va una mica per sobre, en dos dies ningú mira els avisos. El que es fa és fixar un valor alt, el que de debò fa por en aquell carrer, i avisar només per sobre d’aquí, a les hores que importen: l’entrada i la sortida de l’escola, per exemple. La resta de vehicles no genera avís, però sí que entra al número: al final del mes tens la corba sencera i saps si el problema són quatre cotxes o en són dos-cents.
- Mesura igual de nit o amb pluja?
- Sí, mentre la càmera continuï veient el tram amb claredat, però el número es torna més gruixut. De nit, amb la calçada molla i els fars reflectits, hi ha vehicles que es veuen pitjor i d’altres que es tapen entre ells. En aquest cas l’honest és fer servir la mesura com a tendència i no com a dada fina: serveix per veure que a les set del vespre d’un dia de pluja es passa més de pressa del que la gent es pensa, que és justament el que cal per abaixar la velocitat d’aquell tram abans que algú s’endugui un ensurt.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Darrere d’una càmera hi cap una persona.Darrere de quatre mil no hi cap ningú.
Posar una càmera més surt barat; posar un altre parell d’ulls, no. Per això les càmeres creixen i l’atenció no. IRIS mira les quatre mil alhora i t’avisa del que avui importa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.