Salta al contingut
IRIS NEURALContacta

Solucions per tipusDetecció d’intrusions

Quanta gent ha entrat sense passar pel torn?

Un torn que no compta no és un torn

Les 07:50 a la línia de torns. Un s’ha quedat amb les fulles obertes i els del costat continuen obrint-se i tancant-se amb cada bitllet. La gent fa el que faria qualsevol: passa pel que està obert sense validar, perquè és el que no té cua. Ningú no ha forçat res. El torn no ha donat cap error: continua en verd, encès i sense queixar-se, deixant passar tothom, un darrere l’altre, a raó de quaranta per minut.

8 càmeres en 6 sectors

Així se li demana

«Avisa’m si un torn es queda obert mentre els del costat funcionen, i avisa’m també si algú entra per fora de la línia de torns.»

Aquell torn hi estarà fins que algú hi passi per davant i s’hi fixi, i això pot ser a migdia. Quatre hores de gent entrant sense validar. Es perd el bitllet, sí, però es perd una cosa pitjor: l’aforament de l’estació d’aquell matí és erroni i ningú ho sap, i la llista de qui va entrar tampoc no val. I quan algú se n’adona, tampoc se sap des de quina hora estava així, així que ni tan sols es pot estimar quanta gent hi va passar. Un torn serveix per a dues coses i aquell dia no n’ha fet cap.

Es decideix un cop

Això es decideix una sola vegada. Tu dius quina línia de torns es mira, quants minuts obert es toleren abans d’avisar, si el pas per fora s’avisa sempre o només en hores concretes i a qui es truca. IRIS ho aplica a totes les portes i en tots els torns, inclosos els dies de partit i el primer tren del matí, que és quan no hi ha ningú disponible per mirar. I si un torn es deixa obert expressament per a una sortida massiva al final de l’acte, aquella franja es marca i no molesta ningú.

Un torn és una promesa física: per aquí es passa d’un en un i només després de validar. Tot el que ve al darrere es fia d’aquesta promesa. La llista de qui ha entrat. L’aforament de l’estació. El pla d’evacuació de la fàbrica. La recaptació del dia. I aquesta promesa és una màquina plantada en un passadís per on passen milers de persones cada dia, empenyent, arrossegant maletes i fent força amb l’espatlla quan la fulla no cedeix.

Falla en dues direccions i en cap de les dues es queixa. Es queda obert i deixa passar tothom: ningú valida, ningú protesta i el torn continua en verd. O es queda dur, s’encalla i fa un tap mentre el del costat és buit, i llavors algú s’enfila a la barana del pilar perquè el partit comença d’aquí a deu minuts. Les dues coses són invisibles des d’una sala de control: no canvia de color res en cap pantalla.

I el preu no és el mateix a tot arreu. En una estació es perd el bitllet i, pitjor, es perd l’aforament d’aquell matí. En un estadi, qui entra per fora no és a cap llista i sí que és a dins. En una fàbrica d’alimentació, el torn de l’esclusa d’higiene és el que separa el passadís de la sala d’envasat: si es queda obert, entra gent sense còfia i sense passar pel rentamans, i això no és un problema de seguretat, és un problema de producte. En una obra, el torn és el que diu quanta gent hi ha dins del recinte, que és el número que fa falta el dia que sona l’alarma.

IRIS mira la línia de torns pel que és: un lloc per on passa gent. Compta quantes persones creuen per cadascun. Quan un deixa de sumar mentre els del costat continuen comptant, ho diu i diu des de quan. Quan en un es fa un tap i el del costat és lliure, també. I quan algú entra per fora de la línia —per sobre de la barana, pel costat del pilar, per la porta de sortida en sentit contrari—, això arriba com a avís, amb la càmera oberta, mentre aquella persona encara és a deu metres.

Què canvia

Abans, un torn bloquejat es descobria perquè algú hi passava per davant i el veia, o perquè a final de mes els números no quadraven i ja no hi havia manera de saber quin dia va ser. Ara surt al moment, amb el número del torn i els minuts que fa que hi és, i baixa algú a desbloquejar-lo abans que es faci la cua. I l’aforament de l’estació deixa de tenir forats que ningú sabia explicar, perquè ara cada forat té una hora i una càmera al darrere.

On ho hem vist

El que no fa

IRIS no llegeix el bitllet ni la targeta. No sap si qui va passar per fora del torn tenia títol vàlid o no en tenia; sap que va entrar sense passar per on es passa. Això ho mira qui té el sistema de validació davant.

I no tanca res. IRIS no baixa cap braç ni bloqueja cap porta: avisa, i decideix una persona. En una línia de torns, a més, aquesta és l’única opció sensata, perquè una porta que es tanca sola amb gent al davant deixa de ser un control d’accessos i passa a ser un problema d’evacuació.

Preguntes

S’assabenta que un torn està bloquejat sense connectar-lo al sistema?
Sí. IRIS no necessita parlar amb la màquina: mira quanta gent creua per cada torn. Un torn que deixa de sumar persones mentre els del costat continuen comptant està parat, i això es veu des de la imatge sense cap cable nou. Si a més es pot llegir el sistema de validació, la comprovació és encara més fina, perquè es comparen passos amb validacions. Però per saber que un accés porta vint minuts sense que hi passi ningú n’hi ha prou amb la càmera.
Distingeix qui salta la barana del costat?
Sí, i sol ser l’avís més útil dels dies de molta gent. IRIS veu una persona creuant la línia d’accés per un punt que no és un torn: per sobre de la barana, pel forat del pilar o per la porta de sortida en sentit contrari. Ho diu amb càmera, hora i vídeo, perquè algú de sala ho tingui mentre aquella persona encara és a deu metres. Qui és aquella persona no ho sap i no ho diu: diu on i quan va passar.
Això és un avís o és un número?
Totes dues, i no es demanen igual. L’avís es demana parlant: una frase que digui quan vols que t’avisin. El número es demana dibuixant: una línia sobre la imatge a la boca de cada torn, i a partir d’aquí IRIS compta quantes persones la creuen per hora i per dia. Una ratlla no es pot descriure amb una frase, s’ha de traçar, i per això el número és repetible i auditable. En una línia de torns gairebé sempre es volen les dues.
Serveix per a un torn d’obra o de fàbrica, no només de transport?
Sí, i allà el motiu sol ser un altre. En una obra o en una planta el torn no cobra: compta quanta gent hi ha dins del recinte en aquest moment, que és el número que fa falta el dia d’una evacuació. Un torn bloquejat deixa aquell recompte malament des d’aquell minut i ningú se n’assabenta fins al simulacre. La mateixa detecció, motiu diferent: en una estació es perd recaptació i en una obra es perd el llistat de qui hi ha dins.

Veure totes les preguntes

Totes les simulacions

Alguna cosa s’ha vessat

Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.

  1. La frase
  2. On val
  3. El que troba
  4. La mateixa regla
IRIS NEURAL
30ES
IRISDirectoGrabacionesGISIncidencias3996SituaciónCasosLPRAutomatizacionesIRIS DATA
Pregunta o demana alguna cosa…Envia
IRIS · Infinity Neural

No hi veus el teu?

Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.

Veure totes les solucionsExplica’ns què veus

I el millor

Qui està de guàrdia ja té feina.Mirar quaranta pantalles no li cap en el torn.

En cap torn no sobra temps. IRIS mira les quaranta alhora i li porta només allò que cal que vegi, amb la seva càmera i la seva hora. Què es fa després ho decideix aquella persona.

Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.

Responem el mateix dia laborable.