Solucions per tipusDetecció d’intrusions
Com distingeixo una feina normal d’una que no ho és?
Un robatori gairebé sempre sembla feina
Gairebé la una del migdia, a plena llum. Dues persones de fosc dins del parc de la subestació. Una està ajupida davant d’un armari de camp obert de bat a bat, traient conductors de coure; l’altra en fa el rotlle a terra. Porten guants, van tranquil·les i no miren al voltant. Des d’una pantalla, això s’assembla moltíssim a una brigada fent una feina programada. I avui no hi ha cap feina programada.
4 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si s’obre un armari o surt material del recinte quan no hi ha cap feina autoritzada a aquella hora.»
El coure es descobreix quan falla alguna cosa o quan algú obre aquell armari, i això pot ser d’aquí a setmanes. Llavors el cost ja no és el metall: és el tall de subministrament, l’avaria que provoca i l’equip que s’hi planta a reparar el que es van endur per seixanta euros de ferralla. I el mateix amb la resta: el bidó que falta es descobreix a l’inventari del trimestre, i les caixes de l’armari de controlats, en una auditoria. Per llavors el vídeo d’aquell dia fa setmanes que s’ha reescrit a sobre.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada, i la clau és el calendari. Tu dius quins armaris, prestatgeries o magatzems són sensibles, quines hores tenen feina autoritzada i qui rep l’avís quan alguna cosa s’obre fora d’aquelles hores. IRIS ho comprova a tots, cada dia, sense que ningú se n’hagi de recordar. La regla no és «aquesta persona no m’agrada»: és «a aquesta hora, aquí, no hi havia res previst». Quan es programa una feina s’obre aquella finestra, i quan la feina acaba es tanca sola.
La imatge que tots tenim d’un robatori —algú amb caputxa corrent amb una bossa— gairebé mai és la imatge. El que es veu de debò és una persona amb guants, tranquil·la, treballant: obre un armari, omple un carro, treu caixes d’un moble, carrega una furgoneta. Sembla feina perquè es fa exactament igual que la feina. I en molts llocs es fa a plena llum, a la una del migdia, quan crida menys l’atenció que a les tres de la matinada.
Per això ningú que miri una pantalla pot notar la diferència, i per això IRIS no diu mai que algú sigui sospitós: no ho sap, i no és el seu paper. El que sí que es pot saber és una altra cosa, i és un fet comprovable: a aquella hora i en aquell lloc no hi havia res previst. Aquesta frase converteix un judici impossible en una dada que es mira en un calendari, i qui la mira és una persona amb el comunicat de treballs al davant.
Així que la regla es recolza en el que l’organització ja sap: el comunicat de treballs, les ordres obertes, l’horari del magatzem. Un armari de camp obert de bat a bat en una subestació un dia sense brigada. Un forat de la prestatgeria de producte que es lleva buit i ningú ha apuntat la sortida. Caixes que surten del moble de controlats a les deu de la nit sense cap ordre per a aquella hora. Un paquet precintat que creua la porta blindada de la rebotiga de cabals. Un tècnic que porta cinc minuts de més davant d’un armari en un passadís de servidors. Cap d’aquestes coses és un robatori per si sola. Totes es poden comprovar en un minut.
IRIS veu el que passa, ho compara amb el que estava previst i, quan no quadra, ho diu amb càmera, hora i vídeo. La majoria de les vegades és una feina que es va fer i ningú va apuntar, i aquella trucada dura mig minut. Però el dia que no ho és, l’avís arriba mentre l’armari encara és obert, i no tres setmanes després, quan el coure ja s’ha fos i del vídeo d’aquell migdia no en queda res.
Què canvia
Abans, això se sabia quan es comptava l’inventari o quan alguna cosa deixava de funcionar, i el vídeo servia de poc perquè ningú sabia quin dia mirar. Ara l’avís arriba mentre l’armari és obert, amb la càmera posada. I canvia també qui decideix: ja no és un vigilant intentant endevinar si allò és una brigada, és el cap de manteniment mirant el seu comunicat de treballs i contestant en un minut. Qui té el context és qui rep l’avís.
On ho hem vist
CAM-518Un paquet surt per la porta blindada, i ara consta l’hora
«Avisa’m quan surti un objecte pel pas blindat i digues-me l’hora exacta i quantes persones hi ha dins de la sala.»
CAM-533Unes fitxes que canvien de mà a tres metres de la finestreta
«Marca els moments en què unes fitxes passen d’una mà a una altra fora de les taules, a prop de la finestreta, i desa’ls amb l’hora.»
CAM-297Surten caixes de l’armari de controlats sense ordre oberta
«Avisa’m si es treuen caixes de l’armari de controlats quan no hi ha cap ordre oberta per a aquella hora.»
CAM-343S'està buidant un armari de coure
«Avisa'm si s'obre un armari o es treu cable del parc quan no hi ha cap treball autoritzat.»
El que no fa
IRIS no veu què hi ha dins d’una caixa ni sap quant val. Veu que surt un embalum per una porta i que un forat de la prestatgeria s’ha quedat buit. Quant en falta ho diu l’inventari, no la càmera.
I no acusa ningú. No reconeix cares, no diu que ningú sigui sospitós i no distingeix per si sola una feina autoritzada d’una que no ho està: això ho distingeix el calendari que li has donat i la persona que truca per comprovar-ho.
Preguntes
- IRIS assenyala algú com a lladre?
- No, mai. IRIS no reconeix cares, no sap qui és ningú i no qualifica cap persona. El que diu és un fet: a les 12:53 es va obrir aquest armari, en aquesta càmera, i al calendari no hi havia cap feina prevista aquí a aquesta hora. Amb això, una persona decideix si truca a manteniment o truca a seguretat. La diferència importa: un sistema que reparteix etiquetes s’equivoca amb gent que no ha fet res, i un sistema que dona fets amb hora i vídeo es pot comprovar.
- I si la feina era legítima i ningú la va apuntar?
- Passa sovint, i no és una fallada: és el sistema fent el que ha de fer. L’avís arriba, algú mira el comunicat, no hi és, truca per ràdio i en trenta segons s’aclareix. Amb el temps passa una cosa bona: com que cada feina sense apuntar genera una trucada, les feines es comencen a apuntar. El calendari millora sol. I si en un lloc concret allò és inevitable, es canvia la regla en comptes d’aguantar avisos que ningú mirarà.
- Detecta que falta alguna cosa, no només que algú se l’endú?
- Sí, i és un cas diferent que es resol mirant el forat. Se li ensenya a IRIS la prestatgeria de producte i cada matí comprova si cada forat està ocupat. Si un bidó no hi és, surt al comunicat amb l’hora en què va deixar d’estar-hi i la càmera on es va veure per última vegada. Això funciona fins i tot quan el moment de treure’l no el va agafar cap càmera, perquè el que es mira no és la persona: és el lloc buit.
- Serveix el vídeo com a prova?
- El vídeo és el mateix de sempre i val el que valgui a cada país; IRIS no canvia això. El que aporta és que existeixi i que es trobi: l’avís deixa marcat el minut exacte, desa el fragment abans que la gravació es reescrigui a sobre i el deixa localitzable pel que va passar, no per l’hora que algú creu recordar que va passar. Moltes denúncies cauen perquè el vídeo va existir i ja no hi és. Aquest problema sí que es resol.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Un record no es pot comprovar.Un número sí, i surt igual cada dia.
El número no depèn de qui estigués de torn ni de com ho recordi. Es mesura igual cada dia, i per això el comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología via NeuralPax.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.