Solucions per tipusEficiència productiva
Quantes peces estem fent dues vegades?
La zona de retreball s’ha menjat el passadís
Són les 14:10 a mecanització. El terra gairebé no es veu: hi ha contenidors de peces apilats davant de les màquines i sobre les zones de pas, i una transpaleta ha de sortir del passadís per poder passar. Al banc del fons hi ha sis persones polint a mà peces que ja s’havien fet un cop. Ningú ha obert cap incidència: això no és una avaria, és el dimarts.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si a mitja tarda hi ha més contenidors del normal a la zona de retreball.»
Aquelles hores es paguen dues vegades i no apareixen enlloc, perquè la peça acaba sortint bona i mai es declara com a rebuig. Al final del trimestre el cost per peça ha pujat i l’explicació es reparteix entre el preu del material i les hores de màquina. I hi ha una segona factura que no es mira: el passadís tapat. El dia que algú hagi de sortir corrents d’aquella nau, sortirà esquivant contenidors.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dibuixes la zona de retreball sobre la imatge, dius quants contenidors hi són normals, a quina hora es mira i qui rep l’avís: si a les quatre de la tarda hi ha més de vuit contenidors en aquella zona, avís al responsable de producció amb la foto. IRIS els compta cada dia a la mateixa hora, sense discutir, i en guarda el número. Al cap d’un mes tens una corba, i aquella corba és la primera vegada que el retreball apareix en un paper.
El retreball és el malbaratament més car i el pitjor documentat d’una fàbrica. El rebuig es declara perquè la peça va a la ferralla i algú ha de donar de baixa el material. El retreball no: la peça s’arregla, surt bona i entra a la comanda. Als papers tot ha anat bé. A les hores, s’ha fet dues vegades.
L’única cosa honesta que hi ha a la nau és el munt. Si un dimarts hi ha sis contenidors a la zona i el dimarts següent n’hi ha catorze, alguna cosa ha canviat en una màquina, en un lot de material o en un torn, i encara no se n’ha assabentat ningú. Aquell munt el veu tothom i no el compta ningú, perquè comptar caixes no és la feina de ningú i perquè, de veure’l cada dia, la pila deixa de cridar l’atenció. I mentre creix, es menja el passadís: els contenidors acaben davant de les màquines i sobre les zones de pas, que és exactament on no haurien de ser.
IRIS mira aquella zona i compta quants contenidors hi ha, a la mateixa hora cada dia. Quan passen del número que hi has posat, ho diu amb la foto. I amb això, la propera vegada que algú pregunti quant retreball hi ha a mecanització, la resposta no serà una impressió: serà una gràfica de trenta dies amb els pics marcats, i gairebé sempre els pics coincideixen amb alguna cosa que es pot anomenar.
Què canvia
Abans, el cap de taller deia que hi havia molt retreball i el de costos deia que al sistema no hi apareixia, i tots dos tenien raó. Ara hi ha un número al dia, amb foto, i tots dos miren la mateixa gràfica. La primera conseqüència no acostuma a ser un pla de millora: és que algú va a mirar el passadís i el desembussa.
On ho hem vist
CAM-248La zona de retreball s’ha menjat el passadís
«Avisa’m si a mitja tarda hi ha més contenidors del normal a la zona de retreball.»
El que no fa
IRIS no sap què hi ha dins dels contenidors ni per què ha tornat aquella peça. Compta bultos a la zona que tu has dibuixat i avisa quan passen del número que hi has posat; la causa la posa la teva gent.
I no substitueix el teu sistema de qualitat. Si allà ja declareu defectes per referència i per màquina, aquella dada és millor que comptar caixes.
Preguntes
- IRIS sap quina peça hi ha dins de cada contenidor?
- No. IRIS veu bultos, no referències. Compta quants contenidors hi ha dins la zona que has dibuixat, quin aspecte tenen i des de quan hi són; el que hi ha a dins no ho sap. I no cal que ho sàpiga per al que serveix això: el senyal que busques és que avui n’hi ha catorze on ahir n’hi havia sis. Quan algú vagi a mirar per què, allà sí que cal una persona amb l’ordre de fabricació a la mà.
- Això no ho diu ja el sistema de qualitat?
- Diu el que es declara, i el retreball gairebé mai es declara. Es declara el rebuig, perquè cal donar de baixa el material, i es declara la reclamació del client, perquè arriba per escrit. La peça que es poleix a mà al banc del fons i acaba entrant a la comanda no deixa rastre en cap sistema. Comptar el munt no és tan precís com una declaració, però té un avantatge enorme: existeix cada dia, sense que ningú hagi d’omplir res.
- També es pot avisar que el passadís està tapat?
- Sí, i normalment es posa a la mateixa càmera. Són dues coses diferents amb el mateix enquadrament: una compta contenidors dins la zona de retreball, l’altra avisa quan alguna cosa es queda dins del ratllat del passadís més minuts dels que hagis dit. La primera et dona un número a final de mes. La segona et dona un avís al moment, perquè un passadís tapat és un problema d’avui, no una tendència.
- Quant de temps cal perquè la dada serveixi?
- Unes setmanes, i no pel sistema: per tu. El primer dia el número no diu res, perquè no saps si vuit contenidors són molts o pocs. A les tres o quatre setmanes ja tens la teva pròpia normalitat, i llavors el número comença a parlar: els dilluns n’hi ha més, la setmana del canvi de proveïdor n’hi va haver el doble, des que es va ajustar aquella màquina va baixar i no ha tornat a pujar. Aquí és on el comptatge deixa de ser una dada i passa a ser una eina.
Mira-t'ho tu mateix
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El vídeo arriba tard per definició:es mira quan la cosa ja ha passat.
L’IRIS avisa mentre està passant, amb la càmera, l’hora i què ha vist. Arribar a temps canvia el final de gairebé qualsevol història, i per això no cal canviar de càmeres.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.