Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Com sé que una reixa ha deixat d’engolir abans que s’entolli?
La reixa va deixar d’engolir i ningú ho va veure
Són les 07:15 a la reixa de desbast. Els barrots han desaparegut sota una cortina de tovalloletes, draps i plàstics que penja de dalt a baix; només en queden lliures tres o quatre a la dreta. El netejareixes va fer l’últim cicle fa una estona i no s’ha tornat a moure. Al davant, el nivell de l’aigua és més alt del normal. Al darrere, gairebé no en baixa gens.
5 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si la reixa es cega de tèxtils o el netejareixes deixa de fer cicles.»
Quan la reixa es cega, l’aigua no desapareix: busca un altre camí. En una planta això és l’alleujador, i un alleujador obert sense motiu és un abocament, un comunicat i una visita. En un carrer és la calçada entollada, els cotxes obrint-se i el baix d’una casa. I en tots dos casos, la factura comença quan l’aigua ja se n’ha anat: netejar, assecar, justificar i explicar per què la reixa feia hores que era tapada.
Es decideix un cop
Es decideix una vegada i amb nom: quanta reixa pot estar tapada abans que sigui un problema, quants minuts pot el netejareixes quedar-se sense fer un cicle i quins embornals de la ciutat cal mirar quan anuncien pluja. És una conversa de mitja hora entre explotació i manteniment. Després IRIS ho aplica a totes les reixes i a tots els embornals que tinguin càmera, plogui o no plogui.
Una reixa tapada és l’exemple perfecte d’avaria que no sona. No es trenca res, no s’atura res i cap autòmat dona error: simplement l’aigua passa pitjor, i després passa molt pitjor. En una depuradora, la cortina de tovalloletes creix durant hores. En un carrer, l’embornal s’omple de fulles durant una tardor sencera i ningú el mira fins que cau la primera tempesta seriosa.
I sempre es descobreix pel mateix lloc, que és el pitjor: per l’efecte. El veí que truca perquè el carrer és un riu. L’operador que veu el nivell disparat aigües amunt. El guarda de l’embassament que troba la bassa de troncs contra l’alleujador quan ja s’han de treure amb una grua. Aleshores la reixa feia molt que era tapada, i al vídeo hi era, tapant-se a poc a poc, davant d’una càmera que ningú mirava.
IRIS mira els barrots. Veu quants són lliures i quants han desaparegut sota alguna cosa, veu si el munt creix i veu si el netejareixes continua fent cicles o s’ha quedat aturat. Quan la reixa passa d’on tu has dit, avisa amb la càmera, l’hora i el vídeo de com s’ha anat tapant. Es neteja abans de la tempesta, no després de la inundació.
I hi ha un cas que no té res a veure amb l’aigua i que tot i així és la mateixa regla. En una galeria de cel·les, algú empeny els carros de la bugaderia i els contenidors de servei davant de la reixa que tanca el pas i els hi deixa. No s’ha trencat res, no ha sonat res i des del passadís sembla un desordre: per això passen minuts fins que algú s’adona que el camí per on han d’entrar els funcionaris està taponat. El que es mira és el mateix que a l’embornal —un pas que ha deixat de ser un pas— i el que canvia és qui se n’ha d’assabentar.
Què canvia
Abans: la reixa es netejava per calendari i l’embornal per queixa. El que passava entre dues neteges no ho sabia ningú.
Ara: es neteja quan la càmera diu que s’està tapant, i aquesta mateixa càmera demostra després que s’ha netejat i a quina hora. La ronda deixa de ser un recorregut per tots els punts per ser-ho pels que ho necessiten avui.
On ho hem vist
CAM-167L'embornal tapat de branques
«Avisa'm quan una reixa es tapi i deixi d'empassar, abans que el carrer s'entolli i m'ho expliqui un veí.»
CAM-101Accés taponat a la galeria
«Avisa'm si algú deixa alguna cosa davant d'una porta o d'una reixa de pas i s'hi queda, perquè per aquí és per on hem de passar nosaltres.»
CAM-403Un arbre ha baixat pel canal i tapona la captació
«Avisa'm si alguna cosa gran es queda travessada a les reixes de la captació.»
CAM-146Troncs embassats contra l'abocador
«Avisa'm quan s'acumuli fusta o brossa contra les reixes de l'abocador i digue'm si el munt continua creixent.»
CAM-402La reixa està tapada de tovalloletes i l'aigua ja no passa
«Avisa'm si la reixa es cega de tèxtils o el netejareixes deixa de fer cicles.»
El que no fa
IRIS no neteja la reixa, no envia cap cicle al netejareixes i no mesura cabal: per a això hi ha la instrumentació de la planta, i continua fent falta.
Tampoc distingeix de què és el tap. Sap que els barrots han desaparegut sota alguna cosa, no si allò són tovalloletes, fulles o un plàstic gran. I el que s’acumula per sota de la làmina d’aigua no ho veu ningú des d’una càmera.
Preguntes
- Cal posar una càmera a cada embornal?
- No, i no tindria sentit. Se’n posen on l’embús fa mal: els embornals dels punts baixos que sempre s’entollen, la reixa de desbast, la captació i l’alleujador. Són uns quants llocs per instal·lació, i solen ser justament els que ja tenen càmera per un altre motiu. La resta es continua mirant a la ronda, perquè una càmera només sap del que entra al seu enquadrament.
- Funciona amb pluja i de nit?
- Amb pluja sí, i és quan fa falta. El que es veu és la reixa i el que hi ha a sobre, i això es continua veient moll. De nit depèn de la càmera: amb infrarojos o amb l’enllumenat de la instal·lació es veu bé; a les fosques i sense infrarojos no es veu, i llavors IRIS avisa que aquella càmera ha deixat de veure en lloc de callar. I si l’objectiu és ple de gotes i la imatge es vela, també ho diu.
- Distingeix brossa d’un tronc travessat?
- Distingeix la mida i el lloc, no el material. Un arbre travessat a la captació i una bossa contra els barrots es veuen diferents perquè ocupen diferent: un tapa diversos trams de cop i l’altre tapa un tros petit. Aquesta diferència és la que cal per decidir si hi va una brigada ara o si s’apunta per a la propera neteja. El que no se li pot demanar a una càmera és que digui si allò és fusta, plàstic o tèxtil.
- Es pot saber si el munt està creixent?
- Sí, i sol ser la dada que més es fa servir. Una reixa mig tapada que fa tota la setmana que està així és una neteja programada; una que s’ha tapat en vint minuts és una brigada sortint ara. IRIS mira la mateixa reixa al llarg del temps i diu si va a més, si s’ha quedat igual o si després d’un cicle de neteja ha tornat al seu lloc. Aquest seguiment és el que converteix l’avís en una prioritat i no en un ensurt.
La interfície real, pas a pas
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El que passa fora de l’enquadramentno existeix per a IRIS. Cap càmera no veu el món sencer.
Per això el primer és mirar què cobreix cada càmera i deixar-ho per escrit: des d’aquí s’entén això, i això altre no. És una estona avorrida que estalvia molts malentesos.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.