Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Qui veu l’aigua a les quatre de la matinada?
Quan algú la veu, l’aigua fa hores que entra
Les quatre de la matinada en una sala tècnica. D’un baixant enganxat al pilar cau un raig fi, i a terra ja hi ha una làmina d’aigua estesa per les rajoles que avança cap a les reixetes del terra tècnic. A un costat del passadís hi ha els equips de clima; a l’altre, els armaris. No hi entra ningú fins a les set. La càmera del passadís fa estona que grava aquell bassal, des que era de la mida d’un full.
11 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si apareix aigua a terra de qualsevol sala tècnica, encara que sigui poca, i digue’m en quin passadís.»
L’aigua no fa soroll i no dispara res fins que toca alguna cosa. Quan algú entra al matí fa tres hores que entra i ja s’ha ficat per sota del terra tècnic, que és justament per on va tot el que no es pot mullar. A partir d’aquí no es paga la fuita: es paga l’eixugada, l’aturada, l’equip que s’ha de canviar i el dia sencer explicant-ho. I al vídeo es veu el primer fil d’aigua a les quatre i set.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada. Tu dius en quines sales el terra ha d’estar sempre sec, a partir de quina mida compta una làmina d’aigua, en quines hores s’aplica i a qui s’avisa: si apareix aigua a terra d’una sala tècnica, avís a manteniment amb la càmera, el passadís i l’hora, sigui l’hora que sigui. IRIS ho comprova les vint-i-quatre hores a totes les càmeres d’aquelles sales. Ningú s’ha de recordar de baixar a mirar abans d’anar-se’n a casa.
L’aigua entra sempre per on no es mira. Una junta que cedeix, un baixant que s’embussa, una tapa de claveguera que s’aixeca amb la tempesta, un portal que va quedar obert un dia de temporal. I fa una cosa que el foc no fa: avança a poc a poc i en silenci. Un incendi s’anuncia; una fuita s’ha de descobrir. Per això gairebé totes les inundacions que arruïnen una instal·lació van començar amb un fil d’aigua que va estar hores davant d’una càmera.
Els llocs canvien i el patró no. La sala de bombes d’una depuradora a les cinc del matí, amb l’aigua tapant el terra sencer i les bancades dels motors com a últim esglaó sec. Una cambra subterrània de la xarxa amb dos operaris a dins i l’aigua entrant en cascada pel forat del mur del fons. A tots hi ha càmera. A gairebé tots, l’avís va arribar per telèfon.
El que fa IRIS és mirar el terra. Comprova si hi ha làmina d’aigua on ha d’estar sec, diu en quin passadís i des de quina hora, i torna a avisar si l’aigua arriba a una alçada que has marcat abans sobre la mateixa imatge: les bancades, el mur, l’escala. També diu quanta gent hi ha a dins en aquell moment, que en una cambra subterrània és la primera pregunta. Després decideix una persona, que és qui pot aturar una bomba o fer sortir algú.
Què canvia
Abans això se sabia de dues maneres: algú baixava i ho veia, o saltava alguna cosa que ja estava mullada. Entre les dues hi havia hores. Ara, mentre el bassal encara cap en una rajola, algú rep la càmera oberta amb el passadís i l’hora, decideix si baixa, i moltes vegades baixa amb una clau anglesa en comptes d’una bomba d’eixugada. La diferència entre aquestes dues eines són tres hores d’aigua.
On ho hem vist
CAM-557Aigua caient al passadís i avançant cap a les reixetes
«Avisa’m si apareix aigua a terra de qualsevol sala tècnica, encara que sigui poca, i digue’m a quin passadís.»
CAM-177Gent amuntegada a veure la crescuda
«Avisa'm quan es concentri massa gent contra la barana del passeig amb el riu crescut, i digue-m'ho mentre s'hi concentra.»
CAM-400L'aigua surt per la tapa i el carrer ja és un riu
«Avisa'm si surt aigua per un pou o una tapa i s'escampa pel carrer.»
CAM-349L'aigua entra pel portal i continua pujant
«Avisa'm tan bon punt entri aigua al recinte i digues-me cada poc quantes filades del mur porta cobertes.»
CAM-168Aigua per sobre de les bombes
«Avisa'm si l'aigua de la sala de bombament passa per sobre de les bancades i s'hi queda sense baixar.»
CAM-415L'aigua cobreix tot el terra i puja cap al quadre
«Avisa'm així que hi hagi aigua al terra de la sala de bombes, i un altre cop si arriba a l'alçada de les bancades.»
CAM-165El dipòsit de tempestes, gairebé al ras
«Avisa'm quan l'aigua del dipòsit tapi la marca d'avís de l'escala i continuï pujant, encara que sigui de matinada i no hi hagi ningú a l'oficina.»
CAM-166Aigua entrant a la cambra subterrània
«Avisa'm així que entri aigua pel forat de la cambra, i digue'm quanta gent hi ha a dins en aquell moment.»
CAM-172Aigua acumulada al túnel
«Avisa'm si s'acumula aigua a la solera del túnel mentre hi ha gent a dins, i digue'm quant li falta per arribar a la banda pintada.»
CAM-175L'aigua puja per l'escalinata
«Digue'm a quin graó de l'escalinata arriba l'aigua, i avisa'm quan passi del que hem marcat.»
El que no fa
IRIS no tanca una vàlvula, no arrenca una bomba i no talla el corrent d’una sala. Veu aigua on no n’hi hauria d’haver i ho diu; la maniobra la fa una persona.
I no mesura litres ni cabal: no és un sensor de nivell. Diu que hi ha làmina d’aigua, cap on avança i si ha passat l’alçada que vas marcar a la imatge. Per saber quanta aigua hi ha exactament continua fent falta l’instrument de sempre.
Preguntes
- No és més barat posar sondes d’aigua a terra?
- Les sondes són bones i barates, i s’han de posar. Però només saben el que passa on són: si l’aigua entra a dos metres i va cap a l’altre costat, la sonda no se n’assabenta. La càmera mira el passadís sencer, i a més ensenya la imatge: per on entra, cap on avança, si hi ha algú a dins. El raonable és tenir les dues coses. Quan la sonda avisa, la càmera ja ha dit d’on ve l’aigua.
- Funciona de nit, amb els llums apagats?
- Depèn de la càmera, i s’ha de mirar lloc per lloc. Amb llum d’emergència o amb infrarojos, una làmina d’aigua es veu molt bé perquè reflecteix. En foscor total no hi veu ningú, ni IRIS ni una persona. Per això, abans de donar una regla per bona, s’obre aquella càmera a les quatre de la matinada i es mira què es veu de veritat. Si no es veu, es canvia la llum o es canvia la càmera. El que no es fa és suposar-ho.
- Distingeix un bassal d’una taca del terra?
- Sí, perquè el que mira és el canvi. Una taca d’oli fa mesos que hi és i forma part del terra; una làmina d’aigua apareix, creix i es mou. IRIS compara el que veu amb com és aquell terra sempre i avisa quan alguna cosa nova s’estén. Tot i així hi haurà avisos que en obrir el vídeo seran un cubell bolcat per la neteja. Deu segons de vídeo per descartar-ho és un preu baixíssim per assabentar-se’n a les quatre i no a les set.
- Pot dir quanta gent hi ha a dins quan entra l’aigua?
- Sí, i és la part que més es fa servir. Compta quantes persones hi ha dins la zona en aquell moment i ho diu al mateix avís, sense saber qui són: no reconeix cares ni identifica ningú. En una cambra subterrània o en una sala de bombes això canvia la trucada sencera, perquè no és el mateix enviar una brigada a eixugar que enviar-la a treure dos operaris que tenen l’aigua fins al genoll.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Un record no es pot comprovar.Un número sí, i surt igual cada dia.
El número no depèn de qui estigués de torn ni de com ho recordi. Es mesura igual cada dia, i per això el comptatge de persones està homologat pel Centro Español de Metrología via NeuralPax.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.