CAM-557

Aigua caient al passadís i avançant cap a les reixetes

Les quatre de la matinada. D’un baixant que baixa arrapat al pilar cau un raig fi d’aigua, i a terra ja hi ha una làmina estesa per les rajoles. A un costat del passadís hi ha els equips de climatització; a l’altre, la filera d’armaris i les reixetes per on puja l’aire. Un tècnic revisa dret, a uns metres, encara sense veure-ho. L’IRIS veu la brillantor de l’aigua damunt el terra, quant ha crescut la taca els últims minuts i a quina distància és de la reixeta més propera.

CAM-557 · PLANT AISLE · WATER ON FLOOR

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

làmina d’aigua a terra
raig d’aigua que cau
baixant al costat del pilar
equip de climatització
reixetes del terra tècnic
tècnic revisant la sala
quadres al fons del passadís
filera d’armaris

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

4 minAigua a la vista des de fa
3 m²+2 m²Superfície mullada
1,2 mDistància a la reixeta més propera
1Persones al passadís
03:41:22El vídeo comença a

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

apareix aigua a terra d’una sala tècnica i hi continua més d’un minut

Aleshores

avisa el torn de guàrdia amb la càmera, el passadís i l’hora
obre el vídeo en directe d’aquella càmera al lloc de comandament
desa el vídeo des d’un minut abans que aparegués l’aigua

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si apareix aigua a terra de qualsevol sala tècnica, encara que sigui poca, i digue’m a quin passadís.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon de la seguretat física del centre

L’aigua en un centre de dades no fa soroll. Es descobreix quan arriba a algun lloc on importa, i llavors ja no és un bassal: és una avaria, un part a l’assegurança i una nit sencera de gent treballant. Amb aquesta càmera l’avís surt mentre encara és un bassal petit, amb el passadís exacte i el vídeo del minut en què va començar a caure. Algú tanca una clau i posa una galleda, i això és tot el que passa aquella nit. Aquí hi ha el límit, i és important: l’IRIS veu l’aigua que està a la vista. Un degoteig dins del fals sostre del terra, mentre no aflori, no el veu ningú des d’una càmera —per això hi ha les sondes del terra tècnic—. El que fa la càmera és cobrir el passadís sencer, que és molt més gran que el punt on hi ha posada una sonda.

El que solen preguntar

Pot confondre un reflex del terra amb aigua?

Pot, i es diu sense embuts: un terra polit brilla, i a les quatre de la matinada brilla més. Per això la regla no salta amb una lluïssor: espera que la taca es mantingui i que creixi, que és el que un reflex no fa. I per això l’avís va a una persona amb el vídeo al davant: comprovar-ho costa deu segons. Un avís de més a les quatre de la matinada surt molt més barat que un bassal que ningú veu fins a les vuit.

I si l’aigua és sota el terra tècnic?

Llavors l’IRIS no la veu, i cal dir-ho tal qual. Una càmera veu el que està a la vista: mentre l’aigua no aflori per una junta o per una reixeta, no hi ha res a mirar. Aquell buit el cobreixen les sondes del terra tècnic, que hi són precisament per això. El que aporta la càmera és la resta del problema: així que l’aigua surt a la superfície, es veu a tot el passadís i no només al punt on hi ha una sonda, i a més queda el vídeo d’on va començar.

Substitueix llavors les sondes d’aigua?

No, i no ho pretén. Una sonda avisa on està posada, encara que sigui de nit i no hi hagi ningú; una càmera veu tot el passadís, però només el que treu el cap. Són dues coses diferents i s’avenen: la sonda diu que hi ha aigua al seu punt, i la càmera diu per on entra, quant ha crescut i amb el vídeo del moment en què va començar. Qui té sondes no les treu; qui no en té, almenys deixa d’assabentar-se’n al matí.

Altres càmeres