Solucions per tipusDetecció d’intrusions
I si entra algú i no se li veu la cara?
Entra algú i no se li veu la cara
Són les 11:20. Oficina de banc a peu de carrer, mig matí, dos clients a la cua. La porta de vidre s’obre i entra una persona amb el casc integral posat i la visera abaixada. La moto s’ha quedat a la vorera, a tres metres, sense cadenat. Qui és al taulell aixeca la vista, dubta un segon i decideix que no dirà res. La càmera ho està gravant tot des que s’ha obert la porta.
3 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m sense soroll, a la pantalla del taulell, si algú entra a l’oficina amb la cara coberta per un casc, un passamuntanyes o una caputxa abaixada.»
Gairebé sempre no passa res: és algú amb pressa que s’ha oblidat de treure’s el casc. Però el protocol de l’oficina diu una altra cosa, i aquell dia no el va aplicar ningú, perquè demanar a un client que es descobreixi la cara és incòmode. El cost no és l’atracament que no hi va haver. És que la decisió de tancar la mampara o no va acabar depenent de si algú s’atrevia a dir-ho en veu alta.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dius a quines portes s’aplica, en quines hores, què compta com a cara coberta al teu lloc —un casc dins de l’oficina sí, a l’aparcament de motos no— i a qui arriba i com: a la pantalla del taulell, sense so i sense que ho vegi el client. IRIS ho aplica a cada obertura de porta, sense que ningú hagi de recordar el protocol.
Una cara tapada no és cap delicte. Plou, fa fred, algú ve en moto i entra a treure diners sense recordar-se del casc. A gairebé tots els llocs del món això és igual. N’hi ha uns quants on no ho és: una oficina bancària, una joieria, una farmàcia de guàrdia a les dues de la matinada, l’accés de servei d’una estació quan ja està tancada al públic. En aquells llocs el protocol fa anys que està escrit i gairebé mai s’aplica, perquè aplicar-lo depèn que una persona sola, darrere d’un taulell, s’atreveixi a dir-ho.
IRIS no reconeix cares. Val la pena entendre-ho al revés de com sona: precisament perquè no sap qui és ningú, el que sí que pot dir és quan no hi ha cara per veure. Veu una persona, veu que la zona de la cara està coberta i veu per quina porta i a quina hora ha entrat. No la compara amb cap llista i no li diu sospitosa. Diu: ha entrat algú amb la cara tapada per la porta principal, a les 11:20, i aquí tens la càmera.
El que canvia no és la seguretat de la porta: és qui carrega amb la decisió. L’avís apareix a la pantalla del taulell abans que la persona arribi al vidre, en silenci i sense que se n’assabenti ningú més. A partir d’aquí decideix una persona: saludar i seguir, demanar que es descobreixi, tancar la mampara o no fer res. Gairebé sempre no es fa res, i està bé. La diferència és que ara es tria, en comptes de deixar-ho passar per no saber com dir-ho.
I val la pena dir on no es posa aquesta regla, perquè és la meitat de la feina. No es posa en una obra a l’hivern, ni en un magatzem frigorífic, ni al carrer, ni a l’entrada d’un lloc on la gent arriba tapada per fred, per pluja o pel que sigui. Una regla que avisés de tothom qui porta la cara coberta no serviria de res en dos dies: la pantalla s’ompliria i qui atén deixaria de mirar-la. Viu en una porta i en una franja, i és allà on val.
Què canvia
Abans, el protocol era en una carpeta i s’aplicava quan algú s’atrevia. El vídeo servia després, per explicar a la policia com anava vestida la persona. Ara l’avís arriba a la pantalla del taulell mentre la porta encara s’està tancant, en silenci. Qui atén ja sap què farà abans d’aixecar el cap. Continua decidint la mateixa persona: el que ja no ha de fer és decidir-ho alhora que mira.
On ho hem vist
CAM-520Entra amb el casc posat i la visera abaixada
«Avisa’m sense soroll a la pantalla del taulell si algú entra a l’oficina amb la cara coberta per un casc, un passamuntanyes o una caputxa abaixada fins als ulls.»
CAM-87Accés amb la cara tapada
«A l'accés de servei i només fora de l'horari d'obertura, avisa'm si algú entra amb la cara coberta.»
CAM-52Sense casc entre màquines
«Digue'm quan algú creui a peu per on s'estan movent les màquines sense casc posat, i digue-m'ho mentre creua, que allà no hi ha segona oportunitat.»
El que no fa
IRIS no reconeix cares i no sap qui és aquella persona. No la compara amb cap base de dades, no la segueix pel carrer i no diu que sigui sospitosa: això no ho diu mai. Només diu que la cara està coberta.
I no endevina intencions. Un casc un dia de pluja i un passamuntanyes a les tres de la matinada són la mateixa imatge. La diferència la poses tu amb la porta i l’hora, i la decisió la pren qui hi és.
Preguntes
- IRIS reconeix la cara de qui entra?
- No. IRIS no reconeix cares, no les compara amb cap llista i no sap qui és ningú. L’únic que veu és que la zona de la cara està coberta per un casc, una caputxa o una peça de roba, i per quina porta i a quina hora ha passat. Amb l’avís arriben la càmera, l’hora i el vídeo. Qui és aquella persona, si és un client de sempre i si cal fer alguna cosa, ho posa qui és al taulell.
- Avisa de tothom qui entri amb caputxa?
- No, només on i quan tu diguis. La regla viu en una porta i en una franja horària: l’entrada de l’oficina en horari d’atenció, l’accés de servei de l’estació quan ja està tancat al públic. A la resta de portes i d’hores no s’aplica i no genera res. Per això una obra a l’hivern, un magatzem frigorífic o el carrer del costat no omplen la pantalla d’avisos: allà no hi ha cap regla escrita.
- IRIS diu que aquella persona és sospitosa?
- No, i no ho dirà mai. IRIS no jutja ningú ni qualifica ningú. Descriu una cosa que es veu a la imatge —la cara està coberta— i la posa davant d’una persona amb la càmera i l’hora. Tota la resta ho decideix qui mira: gairebé sempre no passa res i l’avís es tanca en cinc segons. Una regla que digués sospitós a algú per com va vestit seria una mala regla, i no l’escrivim.
- Serveix amb les càmeres que ja hi ha a la porta?
- Depèn de l’enquadrament més que de la càmera. Per veure si una cara està coberta cal que la càmera miri de front i a l’altura d’una persona, com la que ja sol apuntar a la porta d’entrada. Una càmera de sostre mirant cap avall veu un gorro i poca cosa més. Abans de donar la regla per bona es mira aquella càmera a aquella hora, amb la llum que entra per l’aparador a aquella hora. No se suposa.
Mira-t'ho tu mateix
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Buscar una cosa al vídeo d’ahirhauria de durar el que trigues a demanar-ho.
S’ha acabat rebobinar sis hores amb el dit al ratolí. Escrius què busques, amb paraules normals, i surten els moments que hi encaixen. Les càmeres són les de sempre.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.