Solucions per tipusEficiència logística
Quants han passat de debò per aquella barrera?
La barrera compta obertures, no camions
Són les 07:10 a la porta de la terminal. Un camió amb contenidor creua el carril amb la barrera aixecada. Enganxat al seu para-xocs hi entra un segon camió: no s’atura al lloc de control, ningú li llegeix la matrícula i ningú li demana l’albarà. La barrera baixa darrere dels dos. Al registre de la garita hi queda escrita una entrada, un vehicle, una obertura. Al pati hi ha dos camions i només un té papers.
6 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si passen dos vehicles amb una sola obertura de la barrera, o si la barrera es queda aixecada més d’un minut.»
Aquell segon camió no existeix en cap paper. Quan al cap d’una setmana falta càrrega, el pati ha de reconstruir tot el matí a mà: hores de vídeo, un full de bàscula que no quadra i una discussió amb el transportista que ningú pot tancar perquè ningú té la matrícula. I mentrestant, el mateix forat continua obert cada matí a la mateixa hora.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada. Tu dius quins carrils es vigilen, quants vehicles pot haver-hi per obertura, quanta estona pot quedar-se el braç aixecat i a qui s’avisa: si al carril d’entrada creuen dos vehicles amb una sola obertura, avís a la garita amb la càmera i la matrícula del segon. IRIS ho aplica a tots els torns i a totes les portes, sense que ningú se n’hagi de recordar. Si canvia l’horari, es canvia la regla.
Una barrera no compta vehicles: compta obertures. I una bàscula no pesa camions: pesa el que s’hi puja a sobre. Aquesta diferència, que sembla de detall, és per on s’escapa mitja logística. Dos cotxes amb un sol tiquet a l’aparcament. Un camió enganxat a un altre a la porta de la terminal. Un dúmper carregat que surt de la pedrera per la via de l’esquerra perquè a la bàscula hi havia cua i feia tard. Cap dels tres se sent un lladre. Només tenien pressa.
El problema és que el paperam es creu la màquina. El control d’accessos apunta una obertura i dona per fet que hi ha passat un vehicle. El full de pesades apunta els camions que es van aturar, no els que van sortir. Quan a final de mes les xifres no quadren, no hi ha manera de saber si falta material, si falta un pesatge o si sobra un camió, perquè des d’un full de càlcul els tres forats s’assemblen molt. I la garita no ho pot arreglar mirant més. Qui hi és atén l’intèrfon, segella albarans, contesta el telèfon i aixeca la barrera, i al segon exacte en què passa el segon camió està d’esquena signant un paper. No és que no miri: és que no es pot mirar i treballar alhora, i això no ho arregla ni un cartell ni una circular.
IRIS mira el carril, no el relé. Veu quants vehicles creuen cada vegada que el braç puja, veu si la barrera s’ha quedat aixecada i veu si un camió carregat ha passat de llarg la bàscula. Quan això passa ho diu amb la càmera, l’hora, la matrícula i el vídeo dels segons anteriors. No decideix si estava bé o malament: això ho decideix la persona de la garita, que ara ho sap al moment i no tres setmanes després.
Què canvia
Abans, la garita es refiava del comptador d’obertures i el desajust apareixia a l’inventari, setmanes després. Ara, tan bon punt passa el segon vehicle, algú rep la càmera amb l’hora i la matrícula, surt i l’atura abans que arribi al pati. La majoria de vegades és una badada i es resol amb un minut de ràdio. Per això funciona: comprovar-ho costa tan poc que es comprova sempre.
On ho hem vist
CAM-443Dos camions, una sola obertura de barrera
«Avisa’m si passen dos vehicles amb una sola obertura de la barrera, o si la barrera es queda aixecada més d’un minut.»
CAM-386Un camió carregat que es salta la bàscula
«Avisa’m quan un camió carregat surti de la pedrera sense passar per la bàscula, i guarda’m la matrícula.»
CAM-465Dos cotxes han creuat amb una sola obertura
«Avisa’m quan passi més d’un vehicle amb una sola obertura de la barrera i desa’m el vídeo amb l’hora.»
CAM-488Una furgoneta aturada a la barrera i algú enfilant-se a la reixa
«Avisa’m si algú creua el tancat o si un vehicle es queda aturat més de dos minuts davant de la barrera.»
CAM-380Un camió carregat surt per on no s’ha de sortir
«Avisa’m si un camió carregat surt de l’acopi per la pista de baix en comptes de passar per la bàscula.»
El que no fa
IRIS no obre ni tanca la barrera, i no la bloqueja. Mira el carril i avisa; la maniobra la fa la teva instal·lació i la decisió la pren una persona.
Tampoc sap si aquell segon camió tenia permís. No coneix les cites, ni els albarans, ni qui condueix. Diu que n’han passat dos amb una sola obertura i t’ensenya la matrícula i el vídeo. La resta ho posa qui mira.
Preguntes
- Com distingeix IRIS dos camions enganxats d’un de llarg?
- Els compta per separat sobre la imatge del carril. IRIS no llegeix el comptador de la barrera: mira el carril i segueix cada vehicle des que entra a l’enquadrament fins que en surt, de manera que un camió amb remolc és un i dos camions enganxats són dos, encara que entre ells hi hagi mig metre. Amb l’avís arriben la càmera, l’hora, el vídeo del pas i la matrícula del segon vehicle, que és justament la que no sol ser enlloc.
- Cal canviar la barrera o la bàscula?
- No. IRIS treballa amb la càmera que ja tens apuntant al carril; la barrera i la bàscula es queden com estan. No cal connectar res a la seva electrònica ni tocar el control d’accessos. Si a més ens dones el senyal d’obertura o el fitxer de pesades, IRIS els creua amb el que ha vist i l’avís surt més afinat, però no cal per començar: el que es compta, es compta sobre la imatge.
- Serveix també per saber quins camions no s’han pesat?
- Sí. És la mateixa idea mirada al revés: en comptes de comptar els que creuen, IRIS marca els que passen de llarg. Veu el camió, veu que va carregat, veu per quina via surt i veu que no s’ha aturat sobre la plataforma. Quan això passa avisa amb la matrícula i el vídeo, i desa el pas per al tancament del dia. Al final del torn tens una llista curta de sortides sense pesatge, en comptes d’un full de bàscula que no quadra i ningú sap per què.
- I de nit, amb fars de cara o amb pluja?
- Sí, amb la condició de sempre: si la càmera veu el carril, IRIS l’entén. La porta d’un pati és dels llocs més fàcils, perquè sol estar il·luminada i l’enquadrament no es mou. On cal mirar-s’ho dues vegades és amb contrallum a l’alba, amb fars de cara o amb pluja forta sobre l’òptica. Allà la matrícula pot no llegir-se encara que el pas sí que es detecti, i el més honest és dir-ho abans: el recompte aguanta més que la lectura de la placa.
La interfície real, pas a pas
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
A la vuitena hora de guàrdianingú no mira com a la primera. I això no és un defecte.
És ser persona. La càmera no té vuitena hora: a les quatre de la matinada entén el mateix que entenia a migdia, i avisa igual qui estigui de guàrdia.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.