Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Qui veu un arbre caigut a la via a les cinc del matí?
L’arbre és a la carretera i ningú ho sap
Cinc i deu del matí, després d’una nit de vent. A la sortida del poble, un arbre s’ha desplomat i ocupa els dos carrils amb totes les branques. Hi ha branques soltes per l’asfalt. La càmera del pal ho està veient des del primer minut. El primer cotxe que arribi per aquell costat ve a noranta, i la corba li tapa la vista fins a vint metres abans. Ningú no ha trucat encara.
11 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si cau un arbre a la via i digues-me quants carrils queden tallats.»
Ningú truca fins que algú es troba l’arbre de cara. Amb sort, aquell algú frena a temps i truca; sense sort, hi ha un accident i a sobre el carril queda tallat amb el cotxe a dins. I la mateixa escena té altres versions: un arbre travessat en un canal que comença a embassar l’aigua al darrere, o una branca grossa recolzada sobre una via. En totes, el temps que passa entre que cau i que algú se n’assabenta és temps en què només es pot tenir sort.
Es decideix un cop
Es decideix una vegada i s’aplica a totes les càmeres de la xarxa: què compta com a obstrucció, en quins trams importa —una recta amb visibilitat no és una sortida de corba— i a qui s’avisa segons l’hora, perquè a les cinc del matí no hi ha el mateix torn que al migdia. IRIS ho aplica les nits de vent i les tranquil·les, a totes les càmeres alhora, sense que ningú s’hagi de recordar de mirar més quan hi ha avís de temporal.
Un arbre caigut no és un avís difícil d’entendre: o és a la calçada o no hi és. El difícil és que passa justament on no hi ha ningú mirant, i gairebé sempre de nit o amb temporal, que és quan la carretera és més perillosa i quan la sala de control té moltes més càmeres enceses que ulls disponibles.
I no és només la carretera. La mateixa cosa que talla dos carrils també es travessa en un canal de mur a mur, i llavors l’aigua es queda quieta al darrere i comença a pujar on no hauria. O queda recolzada sobre una via. Canvia la conseqüència; no canvia que algú l’ha d’anar a treure, ni que com més tard se sàpiga, més car surt.
IRIS mira la calçada, o el canal, i veu que hi ha alguna cosa gran que abans no hi era i que no es mou. No li cal saber de quina espècie és l’arbre: li cal saber que ocupa el pas, quants carrils i des de quan. Amb això l’avís arriba amb la càmera oberta, i qui el rep ja pot decidir si envia una senyalització, una màquina o una patrulla. En una nit de vent això poden ser deu avisos en una hora, i aquella és justament la nit en què una sola persona no pot recórrer tres-centes càmeres.
I hi ha una segona meitat de la qual gairebé ningú parla: quan es pot reobrir. Després de netejar, algú ha de dir que el pas és lliure, i fins ara això ho deia una trucada per ràdio d’algú que ja anava cap a la incidència següent. La mateixa càmera que va veure caure l’arbre veu el carril buit, i qui és a la sala ho comprova sense enviar ningú a mirar. En una nit amb sis incidències obertes, això és una hora de carretera tallada de menys.
Què canvia
Abans, la primera notícia d’un arbre caigut era la trucada d’algú que ja se l’havia trobat. Ara la primera notícia és la càmera, i arriba mentre la carretera encara és buida. Canvia el que s’envia: en comptes d’una ambulància i una grua, un senyal i una motoserra. I canvia el que es pot explicar després, perquè queda registrat a quina hora va caure i quant es va trigar a treure’l.
On ho hem vist
CAM-33Arbre caigut a la via
«Avisa'm si cau un arbre a la via i digue'm quants carrils queden tallats.»
CAM-176Un arbre travessat al canal
«Avisa'm si alguna cosa grossa es queda travessada al canal i l'aigua comença a acumular-se al darrere.»
CAM-403Un arbre ha baixat pel canal i tapona la captació
«Avisa'm si alguna cosa gran es queda travessada a les reixes de la captació.»
CAM-351Un pi sencer caigut dins de la subestació
«Avisa’m al moment si cau un arbre o un pal dins de la subestació, i ensenya’m l’abans i el després.»
CAM-167L'embornal tapat de branques
«Avisa'm quan una reixa es tapi i deixi d'empassar, abans que el carrer s'entolli i m'ho expliqui un veí.»
CAM-350Una branca tocant l’embarrat de la subestació
«Avisa’m si creix vegetació dins del parc o si una branca s’acosta a l’embarrat.»
CAM-146Troncs embassats contra l'abocador
«Avisa'm quan s'acumuli fusta o brossa contra les reixes de l'abocador i digue'm si el munt continua creixent.»
CAM-161El brossall s'ha menjat el parc
«Digue'm quan la vegetació comenci a menjar-se el parc, sense esperar la revisió: compara-la amb el que hi havia fa un mes.»
El que no fa
IRIS no sap si l’arbre és sencer ni si en caurà un altre al costat. No mesura el vent, no prediu res i no diu si el terraplè és inestable: això ho valora qui hi arriba.
I només veu el que veu la càmera. Un arbre caigut en un tram sense cobertura continua sense veure’l ningú, i amb boira espessa o pluja molt forta la imatge es degrada igual que se li degrada la vista a qualsevol.
I no pot dir si el que hi ha a la calçada és un arbre, un pal o una càrrega caiguda d’un camió. Diu que hi ha una cosa gran que ocupa el pas i no es mou, que és exactament el que cal saber per sortir. L’espècie la posa qui hi arriba, i no canvia el que s’envia.
Preguntes
- Distingeix un arbre caigut d’una ombra o d’una branca que es mou?
- Sí, i la clau és el temps. Una ombra canvia amb la llum i una branca que s’agita torna al seu lloc; un arbre caigut es queda quiet a la calçada i és exactament allà un minut després. Per això la regla no salta amb el que apareix, sinó amb el que apareix i s’hi queda. Aquest detall és el que separa un avís que la gent mira d’un avís que s’acaba silenciant la primera nit de vent, que és quan més falta feia.
- Em pot dir quants carrils queden tallats?
- Sí, si la càmera veu la calçada sencera. Tu marques els carrils sobre la imatge una sola vegada i IRIS diu sobre quins hi ha alguna cosa. És la diferència entre «hi ha un arbre a la carretera» i «hi ha un arbre als dos carrils del sentit ascendent», que és justament el que decideix si es talla la via o es desvia per l’altre costat. Si la càmera només veu mitja amplada, l’avís diu mitja amplada: no s’inventa el que no és a la imatge.
- Serveix per a un canal o per a una via de tren, o només per a carretera?
- Serveix a qualsevol lloc on hi hagi un pas que ha d’estar lliure. En un canal el problema no és el cop: és que l’aigua es queda quieta al darrere i comença a pujar, i això es veu a la imatge molt abans que arribi enlloc. En una via, el que importa és que allà no hi pot haver res quan passi el tren. Canvien la zona que dibuixes i a qui s’avisa; el que es mira és el mateix: alguna cosa grossa que ocupa un pas i no es mou.
- En una nit de temporal en cauen molts. No se satura la sala?
- És una preocupació raonable, i es resol decidint abans. En una nit així el que cal no és un avís per cada cosa, sinó una llista ordenada: quins trams són tallats, quants carrils i des de quan. Això permet enviar els equips per ordre de gravetat en comptes de per ordre de trucada rebuda. A més es poden marcar per endavant els trams on un tall és més greu, perquè pugin al capdamunt. La nit dolenta és exactament allò per a què es posa.
Mira-t'ho tu mateix
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
A la paret no canvia res.A la pantalla canvia tot.
Els mateixos suports, els mateixos cables, les mateixes càmeres. L’única diferència és que aquelles imatges ara s’entenen mentre entren, en comptes d’esperar que algú les obri.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.