CAM-161

El brossall s'ha menjat el parc

La mateixa subestació, sense ningú a dins, amb brossall alt pertot arreu: entre el transformador i els seccionadors, contra la tanca i damunt de la grava. Ja gairebé no es distingeix el vial per on es camina. Això no ha passat avui: fa setmanes que creix, una mica cada dia, i ningú ho ha vist perquè ningú hi ha vingut.

CAM-161 · SWITCHYARD · VEGETATION OVERGROWN

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

parc envaït pel brossall
transformador de potència
seccionadors
caseta de comandament
tanca perimetral

El que mesura aquesta càmera

Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.

5 semanasCreixent des de fa
3+2Punts on la vegetació toca l'equip
1 / 3Vials practicables
2Accessos a peu tapats
0Persones al recinte
10:05Hora de la lectura

Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

la vegetació cobreix la grava del parc o arriba a tocar l'equip, i continua creixent setmana rere setmana

Aleshores

avisar el responsable de manteniment amb la imatge d'avui i la de fa un mes
assenyalar en quins punts la vegetació ja toca l'equip
apuntar el ritme, per programar l'esbrossada abans que sigui urgent

La instrucció que ho va configurar«Digue'm quan la vegetació comenci a menjar-se el parc, sense esperar la revisió: compara-la amb el que hi havia fa un mes.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon de la instal·lació

Aquesta és l'única de les vuit que no avisa d'un succés: avisa d'un estat. El brossall no passa, creix. Ningú s'aixeca un dia i veu una subestació envaïda; es veu així perquè durant setmanes no hi ha anat ningú. I quan es descobreix, es descobreix a la revisió, amb la vegetació tocant l'equip i amb una esbrossada urgent que costa bastant més que una de programada. Una càmera que mira el mateix parc cada dia sí que veu la diferència entre avui i fa un mes, que és justament el que un ull humà que hi passa dues vegades l'any no pot veure. Aquí IRIS no interromp ningú: posa a l'agenda de manteniment una cosa que avui entra per sorpresa.

El que solen preguntar

Com sap IRIS que el brossall ha crescut?

Comparant la mateixa imatge amb ella mateixa. La càmera mira sempre el mateix parc des del mateix lloc, així que la superfície que avui és verda i fa un mes era grava es veu sola. No cal mesurar alçades ni estimar res: n'hi ha prou amb mirar la mateixa escena al llarg del temps, que és exactament el que una persona que hi passa dues vegades l'any no pot fer.

Això no ho resol un contracte d'esbrossada i prou?

El contracte diu cada quant s'esbrossa; no diu què ha passat entremig. Un any plou a l'abril i al juny no es veu l'equip; un altre any la grava aguanta fins al setembre. El que fa la càmera és canviar un calendari fix pel que de debò està passant en aquell parc, i avisar quan la vegetació arriba a l'equip encara que l'esbrossada estigués prevista per d'aquí a dos mesos.

I si a l'enquadrament apareix algú esbrossant?

IRIS no identifica ningú: no reconeix cares, no llegeix matrícules, no compara amb cap base de dades i no guarda qui és ningú. Si hi ha algú treballant, el que veu és que hi ha una persona al recinte, i res més. I l'endemà el que mira és el terra, no la persona.

Altres càmeres