CAM-163
Un embalum al peu del mur
Una motxilla blava a terra, al peu del mur perimetral, a uns passos de la porta. A les imatges d'abans no hi era, i a la de fa deu minuts ja hi era. Al voltant no hi ha ningú. IRIS no diu què és ni de qui és: diu que allà hi ha un embalum que no hi era i que continua allà.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- embalum que abans no hi era
- mur perimetral
- porta d'accés
- aparamenta del parc
- vorera pública
El que mesura aquesta càmera
Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.
- 19 minA terra des de fa
- 10 minMinuts que fixa la instal·lació
- 1Embalums nous a la franja
- 24 minÚltima persona vista fa
- 0Persones a l'enquadrament
- 07:52Hora de l'avís
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
apareix un objecte que abans no hi era a la franja del mur i continua allà passats els minuts que fixa la instal·lació
Aleshores
- avisar el centre de control amb la càmera, l'hora i les dues imatges: la d'abans i la d'ara
- guardar la seqüència des d'abans que aparegués
- deixar la decisió a qui hi vagi a mirar
La instrucció que ho va configurar«Avisa'm si apareix un embalum arrambat al mur o a la porta i continua allà passats uns minuts.»
Què canvia
Què canvia per a qui respon de la instal·lació
Gairebé sempre no és res: una bossa d'obra, una motxilla oblidada, un cartró que ha portat el vent. I precisament per això convé mirar-ho el mateix dia i no a la revisió del trimestre, quan ja ningú sap d'on ha sortit. El que fa IRIS és d'una senzillesa ximple: se'n recorda de com era aquell tros de terra i veu que ara hi ha una cosa que abans no hi havia. Ni sap què és, ni li posa nom, ni decideix res. Envia l'avís amb la imatge d'abans i la d'ara, i qui hi va a mirar decideix.
El que solen preguntar
IRIS sap què hi ha dins de la motxilla?
No, i no ho pretén. IRIS veu un embalum que no hi era i que continua allà passats els minuts que fixa la instal·lació. Què és i què se'n fa ho determina qui hi va a mirar. Qualsevol cosa que diguéssim aquí sobre el contingut seria inventada, i en això val més dir poc i dir-ho bé.
Qui decideix quants minuts són massa?
El titular de la instal·lació. En un recinte on no hi entra ningú en setmanes, tres minuts ja són molts; en un amb visites cada dia, pot tenir sentit esperar-ne deu. La regla s'escriu en una frase i es canvia en una frase, i l'escriu qui coneix el lloc.
Es pot saber qui ho va deixar allà?
IRIS no identifica ningú: no reconeix cares, no llegeix matrícules, no compara amb cap base de dades i no guarda qui és ningú. El que queda és el vídeo del moment en què l'embalum apareix, que és de la instal·lació i el mira qui l'hagi de mirar. IRIS no posa nom a ningú.
Un cas diferent cada volta
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
Següent pas
Qui està mirant la pantalla del pati quan comença la baralla?
17 casos: 16 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Quanta estona passa fins que algú passa per aquell passadís a les quatre de la matinada?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i 1 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
El torn de nit no el cobreix ningú:el cobreix la càmera que ja està encesa.
No es cansa, no parpelleja i no baixa a fer un cafè. El que passa de nit ho entén igual que ho entendria a les dotze, i qui està de guàrdia se n’assabenta mentre està passant.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.