Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Quant triga algú a assabentar-se que ha passat?
Ja ha passat i encara no ho sap ningú
Són les 18:40 i ja fosqueja. Tres cotxes han xocat i han quedat creuats sobre dos carrils, amb peces escampades per l’asfalt. Al darrere s’està formant una cua que creix a cada segon. Han passat gairebé quatre minuts i al centre de control encara no hi ha entrat cap trucada: cada conductor que passa dona per fet que ja ha trucat el de davant. La càmera del tram ho porta veient des del primer segon.
2 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m tan bon punt hi hagi un accident a la via i digue’m quins carrils o quins accessos queden tallats i si hi ha persones a la calçada.»
L’accident perillós moltes vegades no és el primer: és el segon, el que es dona al final de la cua quan arriba algú a la velocitat del tram i es troba cotxes parats darrere d’una corba. I mentre ningú sap què ha passat, tampoc se sap què enviar: si calen dues ambulàncies o cap, per quin accés entra la grua, quins carrils s’han de tallar. Cada minut d’aquella boira es paga en cua, en risc i en trucades que arriben dient coses diferents.
Es decideix un cop
Això es decideix un cop, amb el cap de sala al davant. Tu dius quins trams i quins encreuaments es vigilen, què compta com a accident a cadascun —cotxes parats i creuats, persones fora del vehicle, cua que creix de cop—, a qui s’avisa i què arriba amb l’avís: càmera, hora, carrils tallats i sentit. IRIS ho aplica a totes les càmeres d’aquells trams, les vint-i-quatre hores, tant el dimarts al matí com el diumenge de matinada, que és quan hi ha menys gent mirant pantalles.
Després d’un cop hi ha una estona cega. L’accident ja ha passat, però per al centre de control encara no existeix. Les trucades triguen, i quan arriben descriuen el lloc com el pot descriure algú que va conduint: després de la benzinera, abans del pont, em sembla que en l’altre sentit. Amb aquesta informació s’envia un recurs i moltes vegades s’envia al lloc equivocat o per l’accés que ara mateix està tallat.
En un encreuament de ciutat l’escena és diferent i el problema és el mateix. Dos turismes xoquen al centre, hi ha una persona a terra atesa per gent que hi passava, un autobús parat al darrere i tafaners a les dues voreres. El trànsit s’atura a les quatre entrades alhora. El que necessita qui coordina no és només saber que hi ha hagut un accident: és saber quins accessos queden tallats, per no ficar l’ambulància per on no pot entrar.
IRIS mira aquell encreuament i aquell tram amb la càmera que ja hi havia. Quan veu vehicles parats on no s’atura mai, gent fora dels cotxes sobre la calçada i una cua que creix cap enrere, ho diu: càmera, hora, vídeo del moment del cop i quins carrils han quedat tallats. Amb això, qui coordina obre la imatge abans de despenjar el telèfon. No és que IRIS resolgui l’accident. És que el minut cec s’escurça, i aquell minut és el que separa un accident de dos.
Què canvia
Abans, el centre de control se n’assabentava per la primera trucada i per la cua que apareixia al panell deu minuts després. Ara l’avís arriba amb la càmera oberta, l’hora del cop i els carrils que han quedat tallats, i qui coordina veu l’escena mentre parla per telèfon. La mateixa imatge serveix per al de després: l’atestat i l’assegurança es busquen per hora i càmera, no rebobinant dues hores de gravació.
El que no fa
IRIS no diu de qui és la culpa, ni si hi ha ferits, ni com de greus són. Veu persones fora dels vehicles i sobre la calçada; no veu lesions ni fa diagnòstics.
I no truca a emergències pel seu compte ni substitueix cap protocol: porta l’escena a qui ha de decidir. El que queda fora de l’enquadrament o darrere d’un camió, no ho veu.
Preguntes
- IRIS truca a l’ambulància?
- No. IRIS avisa qui l’ha de trucar. Així que veu l’escena envia l’avís a la sala de control amb la càmera oberta, l’hora i quins carrils han quedat tallats, i allà una persona decideix què s’activa i amb qui parla. Aquella persona és la que coneix el protocol, l’estat dels recursos i el que hi ha aquella tarda a la zona. El que canvia no és qui decideix: és que decideix veient l’escena als pocs segons i no quatre minuts després, per telèfon i a cegues.
- Distingeix un accident d’una avaria?
- En part, i convé saber fins on. Un accident deixa una escena que es reconeix: vehicles creuats sobre els carrils, peces per l’asfalt, gent fora dels cotxes i una cua que creix de cop. Una avaria sol ser un cotxe sol, arrambat i amb els llums posats. IRIS distingeix aquests dos patrons força bé, però no sempre encerta. Per això el normal és avisar de les dues coses amb etiquetes diferents: un cotxe parat al voral també s’ha d’atendre, encara que no sigui urgent igual.
- Pot dir quins carrils queden tallats?
- Sí, si li has dit on és cada carril. Es marca un cop sobre la imatge de la càmera: aquest és el carril dret, aquest l’esquerre, aquest l’accés nord de l’encreuament. A partir d’aquí, quan hi ha un accident IRIS mira quines zones estan ocupades per vehicles parats o per gent i ho diu amb l’avís. Això és el que permet enviar la grua per l’accés que continua lliure i avisar els panells abans que la cua arribi a la sortida anterior.
- Es pot recuperar el vídeo després?
- Sí, i sense rebobinar. L’avís queda guardat amb la seva hora i la seva càmera, així que el vídeo de l’accident s’obre demanant-lo pel que va passar i no buscant a mà en dues hores de gravació. Això és el que cal quan arriba l’atestat, quan l’assegurança demana imatges o quan s’ha d’ensenyar en una reunió per què aquell encreuament es col·lapsa sempre igual. El temps que es guarda i qui el pot veure ho decideix la teva organització, no IRIS.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Decideixes una vegada què t’importa.Ja no depèn de qui hi hagi aquell dia.
Es diu amb les teves paraules i queda escrit. Ningú no ha de recordar res en entrar de guàrdia: el que vas decidir ja hi és, i demà hi continua sent.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.

