CAM-926

Entelada per dins

Un encreuament de carrer a ple sol, vist des d’un balcó alt. A baix, un pas de zebra amb gent creuant; a la cantonada, un local amb plantes i tendal; a l’esquerra, cotxes aparcats en fila. Les ombres a terra són curtes i marcades: és un dia clar. I tot i així, mig enquadrament està velat de blanc. El vel no és igual a tot arreu: espès a la cantonada de dalt a l’esquerra i per tota la vora, més net al centre i a la dreta, on encara es distingeixen les persones i les ratlles del pas. Es veuen regalims de gotes que han baixat. IRIS veu que el vel no es mou amb l’escena: la gent passa per sota i ell es queda quiet. El que no pot fer IRIS és tocar el vidre per saber per on ha entrat l’aigua.

CAM-926 · INTERIOR DEL DOMO · HUMEDAD

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

baf per dins

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una part de l’enquadrament es queda velada, no es mou amb el que passa al davant i continua allà quan fa hores que hi toca el sol

Aleshores

avisar manteniment amb la càmera, l’hora i el vídeo del matí en què el vel va anar creixent
dir en el mateix avís que aquell vel no es treu netejant per fora
apuntar quants dies porta així i agrupar la visita amb les altres càmeres de la mateixa zona

La instrucció que ho va configurar«Digue’m quines càmeres tenen el vidre velat i quines segueixen igual amb el sol donant de ple, per no pujar a netejar per fora el que és per dins.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

Aquí el que és car no és l’avaria: és el viatge. Algú veu la imatge borrosa, agafa un drap, puja amb l’escala i frega el vidre per fora. Baixa, mira el monitor i està igual, perquè l’aigua és per dins. Això es pot repetir cada poques setmanes durant mesos, i entre viatge i viatge aquella càmera només cobreix mig enquadrament sense que consti enlloc. Amb IRIS l’avís arriba el primer dia i diu una altra cosa: el vel continua amb el sol donant de ple, creix al matí i baixa a la tarda, i no marxa amb la pluja. Amb això, qui puja ho fa una vegada, amb la junta i el dessecant a la mà, i no amb un drap.

El que solen preguntar

La condensació se’n va sola quan surt el sol?

No. El baf de dins d’una carcassa no s’evapora cap a fora, perquè la carcassa està tancada. El que fa el sol és moure’l: al matí l’aigua es condensa a dalt, amb la calor del migdia baixa, i a la nit torna. Sembla que millora unes hores i l’endemà està igual. Mentre la humitat segueixi a dins no se’n va: cal obrir, assecar, canviar el dessecant i trobar per on entra l’aigua.

Com sé si està entelada per dins o per fora abans de pujar?

Es mira el vídeo, no una foto solta. El de fora canvia: la pluja deixa gotes que corren i desapareixen, i el baf de fora marxa així que puja la temperatura. El de dins es comporta al revés: segueix allà amb sol, té la mateixa forma un dia rere l’altre i creix al matí. IRIS posa al costat la imatge d’avui i la d’ahir a la mateixa hora. No és una certesa, però estalvia el viatge del drap.

Es pot continuar fent servir aquella càmera mentrestant?

A mitges, i convé saber en quina meitat. Quan el vel tapa només una part de l’enquadrament, la resta segueix servint: allà es distingeixen persones i vehicles i les regles continuen funcionant. El que no es pot fer és donar per vigilat tot l’enquadrament. IRIS diu quina part ha deixat de veure, perquè qui confia en aquella càmera sàpiga avui què li cobreix i què no, en comptes d’assabentar-se’n el dia que cal el vídeo.

Altres càmeres

Mira-t'ho tu mateix

Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.

Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.