CAM-920

Desenfocada

Un encreuament de ciutat al migdia, amb sol. Hi ha totes les peces: un cotxe blanc sortint del creuament, un altre de blau al mig de la calçada, un de vermell a la dreta, els passos de vianants, els tendals de la cantonada i un grup de persones esperant a la vorera del davant. I res d’això no és nítid. No és un cotxe que passa ràpid ni el fons llunyà: el desenfocament és igual a tota la imatge, del primer pla a l’última façana. Es veuen formes i colors, no cares, ni matrícules, ni cap rètol que es pugui llegir. IRIS veu que la nitidesa d’aquest enquadrament ha caigut per sota de la que tenia aquesta mateixa càmera. No sap per què; això ho dirà qui hi pugi a mirar.

CAM-920 · ENFOQUE · NITIDEZ POR DEBAJO

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

enquadrament sense nitidesa

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

la nitidesa de tot l’enquadrament cau per sota de la que donava aquesta mateixa càmera i continua baixa en les revisions següents

Aleshores

avisar manteniment amb la càmera, l’hora i el vídeo del moment en què va començar a baixar
desar la imatge de referència al costat de la d’ara, perquè la diferència es vegi i no es discuteixi
marcar aquesta càmera com a poc fiable per al que exigeix detall fi, fins que algú la revisi

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m quan una càmera perdi nitidesa respecte de com hi veia ella mateixa, i ensenya’m la imatge d’abans al costat de la d’ara.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

Una càmera desenfocada continua gravant. El pilot és verd, el disc s’omple i el panell diu que tot va bé. El problema no apareix avui: apareix el dia que algú demana el vídeo d’un atropellament, d’un robatori al portal o d’un cop entre dos cotxes, i en aquell vídeo no s’hi llegeix res. Per llavors l’avaria fa mesos que hi és. Ningú no mira quatre-centes imatges cada matí, i aquesta ni tan sols és negra: és borrosa, que crida molt menys l’atenció. IRIS compara cada càmera amb la nitidesa que donava ella mateixa i avisa el dia que baixa, amb la imatge d’abans al costat. El que canvia no és la càmera: és que algú se n’assabenta a temps d’arreglar-la.

El que solen preguntar

Això ho arregla l’instal·lador o cal canviar la càmera?

Gairebé sempre és una visita, no una compra. L’enfocament se’n va amb el temps, un suport que vibra el desplaça a poc a poc, i un domus ratllat o brut per dins fa el mateix des de fora. IRIS no diu quina de les tres és: diu quina càmera, des de quan i contra quina imatge s’està comparant. Amb això el tècnic hi puja un cop sabent a què va, en comptes d’anar a mirar-ne quatre-centes. Canviar la càmera és l’última opció, no la primera.

No se n’hauria d’adonar la mateixa càmera? Té autofocus.

Moltes càmeres tornen a enfocar soles, i quan se’n surten no hi ha res a avisar. El problema és el dia que no se’n surten: el motor d’enfocament es queda curt, el domus està ratllat i no hi ha focus que ho arregli, o l’aparell creu que ja està enfocat. Una càmera no pot jutjar la seva pròpia imatge. IRIS la mira des de fora i la compara amb el que aquella mateixa càmera donava abans. És la diferència entre intentar enfocar i saber si s’ha aconseguit.

I si aquella càmera sempre ha estat borrosa? No hi ha amb què comparar-la.

Passa, i la resposta honesta és aquesta: si no hi ha passat bo, no hi ha caiguda a detectar. Llavors es fa a l’inrevés: es puja un cop, es deixa la càmera enfocada i aquella imatge queda com a referència. A partir d’aquí sí que hi ha amb què comparar. IRIS també avisa de les que estan malament des del principi, perquè compara cada càmera amb el que hauria de poder veure a aquella distància; però l’avís que ningú no veu venir és el de la càmera que hi veia bé i ha deixat de veure-hi.

Altres càmeres