Aforament per tipus de vehicle

Sobre la imatge hi ha dues ratlles, una per cada sentit de la marxa. Tot el que creua una ratlla se suma, i a més es desa de quin tipus era: turisme, furgoneta, autobús, moto o camió articulat. Es compta per sentit a propòsit: barrejar l'anada i la tornada en un sol número deixa la dada inservible per decidir res. I una ratlla no es pot demanar parlant: s'ha de traçar damunt de l'enquadrament, i per això el comptatge es configura dibuixant.

El cap de conservació de la via decideix amb dos números: quants vehicles passen al dia i quina part d'ells són pesants. La IMD —el total de l'any dividit entre 365— diu quanta càrrega aguanta el tram, i el percentatge de pesants diu quan tocarà reforç del ferm, perquè un camió articulat castiga el paviment moltíssim més que un turisme. Avui aquesta dada surt d'una estació d'aforament permanent, que és cara i per això n'hi ha poques, o d'un aforador posat uns dies i extrapolat a la resta de l'any. La càmera que ja és al pal compta tots els dies, per sentit i per tipus de vehicle, i aquest tècnic deixa de discutir sobre estimacions per discutir sobre la sèrie sencera. Les xifres d'aquesta imatge són un exemple, no el mesurament de ningú.