CAM-522
Deixa de buscar minuts: busca el que va passar
Un incident en una oficina sempre s’explica amb una frase: «va entrar algú darrere d’un empleat per la porta de personal», «un client va caure al costat del caixer», «aquella caixa es va retirar del taulell a les deu de la nit». La gravació existeix: hi ha les quatre càmeres de l’oficina i les de la nit anterior. El que no existeix és la tarda sencera que cal per mirar-les. En aquest lloc s’escriu la frase i l’IRIS retorna els moments en què allò va passar, cadascun amb la seva càmera, la seva data i la seva hora. No busca persones: busca fets.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- mur de vídeo de la sala
- operador del lloc esquerre
- operadora del lloc dret
- monitors del lloc esquerre
- monitors del lloc dret
- telèfon d’operació
- finestral de la sala
El que mesura aquesta càmera
Un avís diu que passa alguna cosa. La lectura diu quant.
- 20:00 – 24:00Tram descrit
- 4Càmeres del tram
- 16 hGravació per revisar
- 4Moments retornats
- 21:38:52Clip obert a
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
algú descriu en una frase un fet i el tram de temps en què va poder passar
Aleshores
- retorna els moments en què aquell fet va passar, amb càmera, data i hora
- obre cadascun al vídeo, al segon exacte
- exporta el clip i deixa constància de qui el va demanar i quan
La instrucció que ho va configurar«Ensenya’m els moments en què algú va passar per la porta de personal darrere d’una altra persona, en aquesta oficina, entre les vuit del vespre i mitjanit d’ahir.»
Què canvia
Què canvia per a qui respon de la xarxa d'oficines
El car no és gravar: el car és haver de continuar mirant. Una reclamació d’un client, un comunicat per a l’assegurança o una petició d’un jutjat es resolen avui amb una persona davant de quatre pantalles durant una tarda sencera, i això es paga en hores d’algú que fa falta en un altre lloc. Quan el que es busca és un fet i no un minut, la tarda es converteix en l’estona que es triga a escriure la frase i mirar quatre resultats. I el que en surt és un clip amb la seva càmera, la seva data i la seva hora, exportable tal com és, i amb constància de qui el va demanar i quan.
El que solen preguntar
L’IRIS busca una persona concreta?
No. Aquí l’IRIS busca fets i moments, no persones: un pas per una porta darrere d’un altre, una caiguda al costat d’un caixer, un objecte que es va retirar d’un taulell a una hora. El que s’escriu és què va passar i quan, no qui. L’IRIS no reconeix cares, no les compara amb res i no guarda la identitat de ningú. Qui era, si cal saber-ho, ho esbrina una persona mirant el vídeo, igual que ho faria avui, només que ja sap quin minut ha de mirar.
I si no recordo l’hora exacta?
És el normal, i és justament el problema que es resol. Ningú recorda una hora: es recorda què va passar. N’hi ha prou amb una franja aproximada —«ahir a la tarda», «dilluns en tancar»— i la descripció del fet; després s’acota amb el que retorna. Buscar per hora obliga a saber l’hora, i per això avui s’acaba mirant sis hores de quatre càmeres. Buscar per fet, no.
Què no pot trobar?
Només pot trobar el que alguna càmera va veure i continua gravat. Si el punt no tenia càmera, si l’enquadrament no hi arribava o si la gravació ja s’ha esborrat pel termini que fixa la mateixa entitat, no hi ha res a buscar, i l’IRIS ho diu en comptes d’inventar-s’ho. Tampoc decideix: proposa moments i una persona confirma quin és el bo, i aquesta confirmació queda signada. Un sistema que decidís sol no serviria per portar res a un jutjat.
Altres càmeres
- CAM-510 · La cua diu quantes finestretes calen a aquella hora
- CAM-511 · Cinc persones esperant i un lloc muntat sense ningú
- CAM-512 · Dues persones creuen la porta amb una sola obertura
- CAM-513 · Una porta restringida oberta i algú esperant a fora
- CAM-514 · Una operació que demana dues persones, i a la sala n’hi ha una
- CAM-515 · Algú fa vint-i-dos minuts que és al vestíbul de caixers
Simulació · així funciona IRIS
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Següent pas
Qui veu les vendes que no arriben a la caixa?
10 casos: 4 avisen quan passa alguna cosa i 6 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui està mirant quan la càrrega passa per damunt d'algú?
11 casos: 9 avisen quan passa alguna cosa i 2 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
El vídeo arriba tard per definició:es mira quan la cosa ja ha passat.
L’IRIS avisa mentre està passant, amb la càmera, l’hora i què ha vist. Arribar a temps canvia el final de gairebé qualsevol història, i per això no cal canviar de càmeres.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.