Solucions per tipusSeguretat de les persones
La cel·la està parada o només està quieta?
Ha entrat amb la cel·la viva
Són les 11:15. La cel·la de soldadura fa tres minuts que no es mou perquè falta peça. Un operari aixeca el pestell, creua la porta del tancament i entra a mirar l’útil. Els tres robots estan quiets, però no estan aturats: continuen alimentats i esperant el senyal per tornar-se a moure. Si la peça arriba mentre ell és a dins, el braç arrenca per on arrenca sempre.
3 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m així que algú creui la porta de la cel·la sense que la cel·la estigui aturada.»
Un braç de soldadura no frena perquè hi hagi algú davant: fa el moviment que té programat a la velocitat que té programada. Un cop així no és una contusió. Després arriba la resta: la cel·la precintada, la investigació, setmanes amb aquella estació aturada mentre es revisa tot i una línia sencera treballant a mitja capacitat. Tot això per una avaria que es resolia en deu segons.
Es decideix un cop
La decisió es pren una vegada i val per a totes les cel·les iguals. Si una persona creua la porta del tancament, en qualsevol moment, i a més la cel·la continua donant senyals d’estar disponible per moure’s, aleshores s’avisa el cap de línia amb la càmera oberta i es desa el vídeo des d’abans. Aquí no hi ha espera: dins d’una cel·la viva, un segon ja és massa.
Un robot quiet i un robot aturat no són el mateix, i aquesta diferència és la que s’emporta les mans. Quiet vol dir que espera; aturat vol dir que no té energia i no es pot moure encara que li arribi el senyal. Des de la porta del tancament les dues coses es veuen exactament igual: una cel·la en silenci. I qui hi entra gairebé sempre és qui millor coneix aquella cel·la, precisament perquè hi confia i perquè trigarà deu segons.
El dia que surt malament no hi ha avís previ. La peça arriba, l’autòmat rep el senyal i el braç fa el seu recorregut. No hi ha soroll abans, no hi ha cap llum que canviï a temps i no hi ha res que reaccioni al cos que hi ha dins. Un robot no improvisa: repeteix. Per això les cel·les van tancades, i per això el problema no és mai la tanca, sinó l’estona en què la porta és oberta.
IRIS mira aquella porta i mira dins la cel·la. Veu el cos creuant mentre la cel·la continua donant senyals d’estar viva, i ho diu en aquell moment. I de passada, la mateixa càmera serveix per a l’avorrit: avisar que la cel·la fa cinc minuts que no treu peça perquè el contenidor és buit. Una cosa evita un cop i l’altra evita una hora de línia aturada. La segona es nota a la factura; la primera no s’oblida.
Què canvia
Abans, una entrada així se sabia si algú passava per la passarel·la en aquell moment, i si no, no se sabia mai. Ara el cap de línia rep la càmera oberta amb el minut exacte i amb la persona encara dins del tancament. I al final del mes veu una cosa que abans no veia: que s’hi entra dotze vegades al dia, sempre pel mateix encallament. Allà el problema deixa de ser la gent i passa a ser la peça que s’encalla.
On ho hem vist
CAM-233Una persona dins del tancat amb tres robots vius
«Avisa’m si entra algú a la cel·la de soldadura mentre encara estigui disponible per moure’s.»
CAM-253Algú entra a la cel·la amb el robot encara en marxa
«Avisa'm tan bon punt algú creui la porta de la cel·la del robot sense que la cel·la estigui aturada.»
CAM-243La cel·la està a punt i el contenidor és buit
«Avisa’m si el contenidor de la cel·la es queda buit i el robot fa més de cinc minuts que no treu cap peça.»
El que no fa
IRIS no està connectat a la seguretat de la màquina i no sap si l’enclavament està posat ni si la cel·la té energia de debò. Veu una persona creuant la porta i una cel·la que continua donant senyals d’estar viva.
I no atura res. L’aturada d’una cel·la la mana un sistema fet per a això, amb barreres i parades d’emergència. IRIS és l’avís, no el fre.
Preguntes
- Pot IRIS aturar la cel·la?
- No, i no ho ha de fer. Aturar una cel·la és feina de la seguretat de la màquina: enclavaments, barreres i parades d’emergència, que estan fets i certificats per a això. IRIS avisa, i l’avís arriba a qui mana la línia amb la càmera oberta i el vídeo des d’uns segons abans. El que aconsegueix és que algú se n’assabenti ara, no a la reunió del dilluns.
- Sap IRIS si la cel·la està aturada de debò?
- No amb certesa, i per això la frase s’escriu amb cura. IRIS treballa amb el que es veu des de fora: els senyals lluminosos, els pilots de la porta, el moviment recent dels braços i l’estat que mostra el panell. Amb això distingeix una cel·la que espera d’una cel·la que està bloquejada. Si en aquella instal·lació no hi ha cap senyal visible que ho indiqui, l’honest és dir-ho abans de posar la regla, no després.
- Serveix la mateixa càmera per veure si la cel·la està sense peça?
- Sí, i és una de les escenes més rendibles d’una planta. Se li demana en una altra frase: avisar si el contenidor de la cel·la es queda buit i el robot fa uns minuts que no treu peça. Una regla és de seguretat i l’altra de producció, però surten de la mateixa imatge i de la mateixa càmera. A la pràctica, la de producció és la que fa que ningú apagui mai el sistema.
- Cal canviar res al robot o a l’autòmat?
- No. IRIS treballa amb la imatge de la càmera que ja mira aquella cel·la, així que no cal tocar el robot, ni l’autòmat, ni el programa de l’estació. Això importa més del que sembla: en una nau amb cel·les de tres marques i quatre edats diferents, qualsevol cosa que exigeixi integrar-se màquina per màquina es queda sense fer. Aquí la regla s’escriu una vegada i val per a totes les cel·les que tenen càmera.
Mira-t'ho tu mateix
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Ni obres, ni rases, ni cables nous:les càmeres ja hi són i ja estan mirant.
El que canvia és què se’n fa, d’aquella imatge. Abans es guardava i no la mirava ningú; ara s’entén mentre passa, amb els mateixos equips que vas comprar fa anys.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.