Solucions per tipusEntorn i neteja
Te n’assabentes mentre pinten o quan el mur ja està fet?
El vídeo arriba quan el mur ja està pintat
Són les 02:10 d’un dissabte. Cinc persones estan pintant amb esprai el mur del pas inferior: hi ha pots per terra, una escala recolzada i dos curiosos gravant amb el mòbil. Fa quaranta minuts que hi són i els en queden vint. La càmera del pas està encesa, com cada nit, i grava cada traç. Ningú veurà aquell enregistrament fins dilluns, quan l’encarregat de manteniment ja hagi demanat pressupost per netejar-ho.
6 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú està pintant un mur i guarda’m el vídeo des del principi.»
Netejar un mur gran costa un matí de dues persones, producte i, si la paret és delicada, un equip especial. I no es paga una vegada: el mateix mur es torna a pintar al cap de tres setmanes, perquè una paret que apareix neta i sense vigilància és una invitació. Mentrestant el pas inferior es va quedant buit de nit, la gent fa la volta i algú acaba demanant més llum i més càmeres per a un lloc que ja en tenia.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dius quines parets t’importen, en quines hores no hi ha d’haver ningú al davant i a qui s’avisa: si entre mitjanit i les sis algú es queda parat contra el mur del pas inferior més d’un minut, avís a la central amb la càmera oberta i el vídeo guardat des que va arribar.
Una pintada gran es fa en una hora i es neteja en un matí, i aquesta asimetria és tot el problema. La càmera del pas inferior estava encesa, com ho està cada nit de l’any; va gravar els pots, l’escala, els cinc, el traç i fins i tot els que es van aturar a mirar. Gravar no és mirar: el vídeo hi era, però va aparèixer dilluns, quan l’única cosa que es podia fer ja era demanar pressupost. Gravat no vol dir avisat, i aquesta distinció és la que separa una càmera d’una càmera que serveix.
I hi ha una altra pintura de la qual gairebé ningú parla, que és la del terra. En una platja d’expedició, les caselles verdes són producte alliberat i les blaves material retingut. En un túnel, una banda blava al mur diu fins on pot pujar l’aigua. Tot això és una decisió que algú va prendre una vegada i va pintar a terra per no haver-la de repetir.
L’IRIS entén les dues pintures. En un mur diu que algú està pintant ara, amb la càmera i el vídeo des que va arribar, i no quan l’obra ja està acabada. En un terra fa el contrari: comprova que la ratlla que ja hi és pintada es respecta, i avisa quan una persona, un camió o un palet són on la pintura diu que no. El que fa és que una ratlla pintada fa deu anys continuï volent dir alguna cosa a les tres de la matinada.
Què canvia
Abans això es descobria al matí. L’encarregat obria, veia el mur i demanava el vídeo; algú rebobinava vuit hores fins a trobar el moment, i el que en sortia era una obra acabada i cinc siluetes d’esquena.
Ara l’avís surt mentre està passant, amb la càmera oberta i el vídeo guardat des que van arribar. Qui decideix què fer-ne —enviar algú, trucar, o simplement encendre més llum aquella nit— continua sent una persona.
On ho hem vist
CAM-23Pintada a la façana
«Avisa'm si algú està pintant un mur i desa'm el vídeo des del principi.»
CAM-172Aigua acumulada al túnel
«Avisa'm si s'acumula aigua a la solera del túnel mentre hi ha gent a dins, i digue'm quant li falta per arribar a la banda pintada.»
CAM-450Algú és dret dins la zona de retrocés de l’amarra
«Avisa’m tan bon punt hi hagi una persona dins la zona de retrocés pintada mentre hi ha una amarra en tensió.»
CAM-437El pas de bombers és ple de caixons i palets
«Avisa’m si algú deixa alguna cosa sobre la franja pintada del pas de bombers o davant l’hidrant.»
El que no fa
L’IRIS no identifica ningú. No reconeix cares i no diu qui estava pintant: diu que hi ha persones pintant aquell mur, a aquella hora, en aquella càmera. El que se’n faci ho decideix una persona, amb les normes de la seva organització.
Tampoc distingeix pel seu compte una pintada d’un mural encarregat per l’ajuntament: per a una càmera és la mateixa escena.
Preguntes
- Distingeix una pintada d’un mural autoritzat?
- No pel seu compte, i és just. El que veu una càmera és una persona pintant una paret, i això és igual el dissabte de matinada que el dimarts al matí amb un permís signat. La diferència la posa la regla: quins murs t’importen i en quines hores no hi ha d’haver ningú al davant. Un mur que només es pinta amb permís i sempre en horari laboral no genera cap avís a les onze del matí; el mateix mur a les dues de la matinada, sí. I qui mira el vídeo decideix en dos segons.
- Serveix el vídeo per denunciar?
- Sí, en el sentit que queda guardat amb la seva hora, la seva càmera i el vídeo des d’abans que comencés, que és el que se sol demanar. El que no fa l’IRIS és identificar ningú ni decidir si s’ha de denunciar: això és una decisió de l’organització i, si toca, de la policia. Ho diem clar perquè és el que més es malinterpreta: l’IRIS avisa i guarda l’evidència; de qui és aquella cara, si es veu, no ho diu l’IRIS.
- Per què surten aquí càmeres que miren ratlles pintades a terra?
- Hi són a propòsit. La pintura d’un mur i la pintura d’un terra són la mateixa cosa vista al revés: algú va decidir alguna cosa i la va deixar escrita amb pintura. En un mur, la pintura que apareix és el problema. En un terra, la pintura que ja hi era és la norma, i el problema és que no es respecti: un camió ficat dins la franja groga, un palet sobre el pas de bombers, una persona dreta dins la zona de retrocés amb una amarra tensada. L’IRIS mira les dues: avisa de la que apareix i vigila la que ja hi és.
- Avisa mentre està passant o l’endemà?
- Mentre està passant. És tota la diferència d’aquesta paraula: una pintada gran dura una hora, així que un avís al cap de pocs minuts encara serveix d’alguna cosa i un vídeo de dilluns ja no. La regla sol ser senzilla, perquè el context ajuda: un mur on de nit no hi ha d’haver ningú parat és un cas fàcil de definir. I encara que ningú hi arribi a temps, hi ha una diferència que es nota el mes següent: el vídeo comença quan van arribar, no quan la paret ja estava pintada.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La porta es va quedar oberta a les dues.Assabentar-se’n a les nou ja no serveix de res.
El vídeo ho explica a les nou. IRIS ho diu a les dues, amb la càmera, l’hora i les imatges d’aquell moment. La diferència entre les dues coses és que algú hi pugui anar.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.