Solucions per tipusEficiència productiva
Per què falta producte si la línia no ha parat?
La línia no ha parat, però falta producte
Són les 16:20 a la sala d’embotellat. La torre de la màquina està en verd i ningú ha donat cap avís. Però a la cinta les ampolles no van seguides: passa un grup atapeït, s’obre un forat de dotze segons i torna un altre grup. Ningú apunta aquests forats, perquè duren menys del que es triga a arribar-hi. En acabar el torn falten dues mil ampolles i el comunicat diu que la línia no ha parat.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
«Compta’m les ampolles que passen per aquí cada minut i avisa’m si s’obre un forat de més de deu segons.»
S’acaba el torn i el número no quadra. La màquina diu que ha estat en marxa, el magatzem diu que han entrat menys palets i ningú sap per on ha marxat la diferència. Com que no hi ha cap aturada apuntada, la reunió del dilluns acaba parlant de la gent en comptes de la màquina. I manteniment planifica a cegues: s’arregla el que fa soroll, no el que es queda quiet quinze segons vint cops al dia.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. Tu dius quin tram de la cinta es mira, quants segons de forat deixen de ser normals, en quins torns compta i qui rep l’avís: si a la sortida de l’omplidora el flux es talla més de deu segons, avís al cap de línia i queda apuntat amb l’hora. IRIS ho aplica en tots els torns i tots els dies, sense que ningú hagi de ser-hi amb un cronòmetre. Si canvia el format, es canvia el número de la regla, no el costum.
Una microaturada és una aturada que no arriba a semblar-ho. La cinta es queda quieta vuit segons perquè una ampolla s’ha travessat a la corba, algú l’adreça amb la mà i tot continua. No s’encén cap balisa, no s’obre cap avís i ningú ho apunta, perquè apuntar-ho costa més que arreglar-ho. En una línia que va a quatre-centes ampolles per minut, vuit segons són cinquanta ampolles. I això passa trenta cops en un torn.
El problema no és cada forat: és que ningú els suma. Al mes següent hi ha un número de producció que no quadra amb les hores de màquina i, com que no hi ha registre, l’explicació es busca on es pot: al torn de nit, a l’operari nou, al proveïdor del tap. Mentrestant, la guia que enganxa les ampolles a la corba continua allà, costant cinquanta ampolles cada vegada.
IRIS mira aquell tram de la cinta i compta el que hi passa per davant, minut a minut. Quan el flux es talla més dels segons que hagis marcat, ho apunta amb l’hora i guarda el vídeo d’aquells segons. Al final de la setmana no hi ha una opinió sobre la línia: hi ha una llista de forats amb hora i vídeo, i gairebé sempre tres o quatre es repeteixen al mateix punt. Aquell punt és el que s’ha d’arreglar.
Què canvia
Abans, el cap de línia s’assabentava del forat si hi era davant, i del total s’assabentava a final de mes per un número que no podia explicar. Ara té la llista de forats del torn, amb l’hora i el vídeo de cadascun, i veu que catorze dels trenta passen a la mateixa corba. La reunió del matí deixa de ser una discussió sobre qui treballa més i passa a ser una llista de punts per arreglar.
On ho hem vist
CAM-241La línia va, però cada pocs segons hi queda un buit
«Compta’m les ampolles que passen per aquí cada minut i avisa’m si s’obre un buit de més de deu segons.»
El que no fa
IRIS no sap per què s’ha obert el forat. Veu que el flux s’ha tallat, compta els segons i ho apunta. Si ha estat una ampolla travessada, una etiqueta mal posada o un canvi de bobina, ho diu qui va a mirar el vídeo.
I no substitueix les dades de la màquina. Si la teva omplidora ja compta cicles, aquell número continua manant. El que aporta IRIS és el que passa entre màquines, a la cinta, on no hi ha cap comptador.
Preguntes
- Això no ho compta ja l’autòmat de la màquina?
- De vegades sí, i llavors els dos números es comparen. El que gairebé mai està comptat és el tram entre dues màquines: la cinta, la corba, l’acumulació. Allà no hi ha cap sensor i és justament on s’obre la majoria dels forats. IRIS compta el que passa per davant de la càmera, sense tocar l’autòmat ni demanar res a la màquina. I si els dos números se separen, aquella diferència ja és una pista d’on cal mirar.
- Cal posar sensors a la cinta?
- No. Es marca sobre la imatge de la càmera la ratlla per on passa el producte i IRIS compta el que la creua. No cal tallar la cinta, ni parar la línia, ni passar cable fins al quadre. I si demà vols mesurar en un altre punt, es dibuixa una altra ratlla i ja està. Un sensor mesura on està cargolat; una càmera mesura on tu diguis, i el mateix enquadrament pot servir per a dues mesures diferents.
- Serveix per justificar una inversió a la línia?
- Sí, i és per al que més es fa servir. Un forat solt no convenç ningú; una llista de forats amb hora, punt i vídeo, repetida durant un mes, sí. Amb això es veu quantes vegades al dia es talla el flux a la mateixa corba i quant producte es queda pel camí. La conversa deixa de ser una impressió i passa a ser un número que a més es pot tornar a mesurar després de l’arranjament, amb la mateixa càmera i la mateixa ratlla.
- Això es demana amb una frase o s’ha de dibuixar alguna cosa?
- Les dues coses, i no és el mateix. L’avís del forat es demana parlant: «avisa’m si s’obre un forat de més de deu segons». El comptatge es configura dibuixant: cal traçar sobre la imatge la ratlla per on passen les ampolles, perquè una ratlla no es pot descriure amb una frase. Preguntar serveix per buscar. Comptar serveix per mesurar. I no es fan igual: per això el número és repetible i es pot auditar.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El torn de nit no el cobreix ningú:el cobreix la càmera que ja està encesa.
No es cansa, no parpelleja i no baixa a fer un cafè. El que passa de nit ho entén igual que ho entendria a les dotze, i qui està de guàrdia se n’assabenta mentre està passant.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.