Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
I si a dalt ja no es pot passar i l’escala continua pujant gent?
Continua pujant gent i a dalt no es passa
Són les 18:20 d’un dissabte, planta alta d’un centre comercial, just entre l’escala mecànica i l’ascensor panoràmic. Hi ha una persona a terra i dues que s’han ajupit a ajudar-la. Al voltant s’ha tancat un rotllo de catorze persones que ha tallat el pas del desembarcament. L’escala no en sap res: continua pujant gent al mateix ritme, i els que arriben a dalt ja no tenen on posar el peu.
2 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si el desembarcament d’una escala es queda sense pas, o si una escala està parada i s’ajunta gent al davant més de tres minuts.»
El que comença com un mareig acaba sent un problema d’empentes: la gent que puja no veu què hi ha a dalt fins que ja hi és, i els de darrere continuen arribant. En un aeroport la mateixa errada té una altra factura: una escala tallada tres hores és una cua de vuitanta persones amb maleta, un ascensor al costat viatjant buit i un grapat de connexions perdudes que es paguen d’una en una.
Es decideix un cop
Es decideix un cop i queda escrit. Marques sobre la imatge la zona del desembarcament i la zona del peu de l’escala, dius quanta gent parada durant quants segons ja no és normal allà, i a qui s’avisa: al responsable de planta i a manteniment, amb la càmera oberta. A l’escala parada, el mateix amb un altre rellotge: si als tres minuts encara hi ha cua al davant, algú ha d’anar a obrir un pas o a enviar la gent a l’ascensor. IRIS ho aplica a totes les escales de l’edifici, cada dia.
Una escala mecànica és l’única màquina d’un edifici que empeny gent sense mirar. Puja deu, vint, cent persones per minut amb el mateix ritme, tant si el desembarcament és lliure com si l’ocupa un rotllo format al voltant d’algú que ha caigut. Per això, als estudis d’accidents, el lloc dolent d’una escala gairebé mai són els graons. És el metre quadrat de dalt.
I després hi ha l’escala que no va. Sembla un assumpte menor, de manteniment, fins que es mira què passa al voltant: en un aeroport, una escala tallada amb tanques grogues deixa vuitanta persones amb maleta esperant al davant mentre l’ascensor del costat puja i baixa buit perquè ningú el veu o perquè no hi cap una maleta gran.
IRIS mira les dues coses des de la càmera que ja cobreix la zona. Marca el desembarcament com una zona i comprova que la gent hi passa; quan deixen de passar i el número de persones parades puja, ho diu al moment, amb la càmera oberta, perquè algú aturi l’escala o obri un pas. I al peu, quan l’escala no es mou i la cua creix, avisa manteniment i el responsable de planta amb el temps que porta parada. Cap de les dues coses necessita que hi hagi un operador mirant aquella pantalla justament en aquell moment, que és exactament el que no passa mai un dissabte a dos quarts de set.
Què canvia
Abans, això arribava per ràdio: algú d’una botiga veia el rotllo i trucava, o l’avís el donava un client enfadat al taulell d’informació mitja hora després. Ara el responsable de planta rep la càmera oberta amb el desembarcament bloquejat i sap si hi ha d’anar ell o enviar-hi algú. I l’escala parada deixa de ser un comunicat que s’escriu al final del torn: és un avís amb l’hora exacta en què va deixar de moure’s.
On ho hem vist
CAM-587L’escala és parada i l’ascensor és buit
«Avisa’m si una escala mecànica és aturada i s’ajunta gent al davant durant més de tres minuts.»
CAM-543L’escala continua pujant gent a un desembarcament tancat
«Avisa’m si algú porta més de trenta segons a terra o si el desembarcament d’una escala es queda sense pas.»
El que no fa
IRIS no atura l’escala. Avisa qui la pot aturar, i aquella aturada la fa una persona o el sistema de la instal·lació, segons el que tinguis muntat.
I no sap per què s’ha aturat ni què li passa a qui és a terra: veu que hi ha algú estirat i que el pas està tallat. Si la càmera no veu el desembarcament, del desembarcament no en pot dir res.
Preguntes
- IRIS pot aturar l’escala?
- No pel seu compte. IRIS veu que el desembarcament s’ha quedat sense pas i ho diu al moment, amb la càmera oberta i el número de persones parades allà. Aturar-la és una acció física sobre la instal·lació i la fa una persona, o el sistema de la mateixa escala si el teu equip el té enllaçat. Nosaltres ho preferim explicar així de clar: IRIS escurça el temps fins que algú se n’assabenta, que en aquests casos són els segons que separen un ensurt d’una caiguda en cadena.
- Com sap que s’ha ajuntat gent de més?
- Perquè tu li has dit abans què és normal allà. Es marca la zona del desembarcament sobre la imatge i es posa un número i un temps: més de vuit persones parades durant més de vint segons en aquell quadre no és el flux normal, és un tap. Una tarda de dissabte hi passa molta gent, però hi passa; ningú s’hi queda. El que dispara l’avís no és la quantitat, és que deixin de moure’s. Els números s’ajusten els primers dies mirant el que fa de debò aquell lloc.
- Detecta algú que ha caigut?
- Sí. IRIS veu que una persona porta més dels segons que tu hagis posat estirada a terra, i ho diu amb la càmera i l’hora. El que no fa és medicina: no sap si aquella persona s’ha desmaiat, ha ensopegat o s’està cordant una sabata, i per això l’avís no diu què li passa, diu que hi ha algú a terra i des de quan. Qui hi arriba decideix. En un desembarcament d’escala aquell avís val doble, perquè a més del que és a terra n’hi ha vint que continuen pujant cap a ell.
- Serveix també per a l’escala que està parada?
- Sí, i sol ser el primer que es nota. IRIS veu que ningú avança per l’escala i que al davant s’està ajuntant gent, i avisa amb el temps que porta així. Això és el que converteix una avaria en una decisió: obrir un pas, senyalitzar l’ascensor, enviar algú a repartir la cua. En un aeroport, a més, l’avís deixa constància de a quina hora es va aturar i a quina hora va tornar a anar, que és la dada que després cal per reclamar al mantenidor o per planificar el torn.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Si tens una càmera,ja tens un vigilant. Si en tens quatre mil, tens quatre mil vigilants.
Cap no es cansa, cap no mira cap a una altra banda i cap no fa torns. I no cal instal·lar res: les càmeres que ja tens posades poden començar a entendre el que veuen.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.