Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Quant triga algú a dir-me que mitja estació és a les fosques?
Mitja estació a les fosques i ningú ha trucat
Són les 22:15 al vestíbul. Una línia sencera de llumeneres no s’ha encès i mitja passera s’ha quedat en penombra. Els viatgers ho noten sense pensar-hi: caminen enganxats al costat que té llum i deixen l’altre buit. Ningú ha trucat, perquè no és una avaria, és una molèstia. La primera notícia oficial arribarà demà, quan manteniment hi passi a fer una altra cosa.
6 càmeres en 5 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si una part de l’estació es queda a les fosques quan hauria d’estar encesa.»
Un passadís a les fosques no trenca res, i per això s’hi queda setmanes. Mentrestant passen tres coses: la gent evita aquella zona, les càmeres d’aquell costat deixen de servir per a res i, si allà hi passa alguna cosa, el vídeo que queda és una taca negra. I quan per fi s’arregla, s’arregla per una queixa o per un comunicat, no per una dada. Ningú sap quants dies va estar apagat.
Es decideix un cop
Tu decideixes què és «encès» a cada lloc i a quina hora: el vestíbul des del vespre, el túnel sempre, el recinte de la subestació d’onze a sis, la sala de vendes mentre la botiga sigui oberta. Això es posa una vegada, lloc per lloc i franja per franja. Després IRIS compara cada nit el que veu amb el que hi hauria d’haver i avisa només quan falta llum on tu has dit que n’hi ha d’haver.
L’enllumenat té un problema estrany: és l’única instal·lació que falla sense donar cap senyal. Un motor que s’atura fa soroll, una porta que no tanca dona error, però una llumenera fosa no avisa ningú. Simplement deixa d’estar-hi. I com que el lloc continua funcionant, l’avaria s’escola dins la rutina fins que algú es molesta prou com per agafar el telèfon.
Per això les apagades parcials duren tant. En una botiga, mitja sala en penombra buida els passadissos d’aquell costat i ningú relaciona una cosa amb l’altra. En un túnel, un tram sense llum canvia el que veu un conductor a cent vint per hora. En una subestació, un recinte fosc és exactament on no vols que sigui fosc. I en tots tres casos la càmera fa setmanes que grava la prova sense que ningú la miri.
IRIS compara la imatge d’aquella càmera amb com es veu aquell mateix lloc quan està bé: la línia de llumeneres que s’encén, la zona que es queda fosca, la balisa que ha d’estar donada. Quan falta llum on n’hi havia d’haver, envia l’avís amb la càmera, l’hora i la part concreta que s’ha quedat sense. Manteniment surt amb el lloc ja localitzat, en comptes d’amb «hi ha un llum fos per allà».
I «apagat» no sempre és una llumenera del sostre. En una sala de màquines de joc, una pantalla negra al mig d’un banc encès vol dir que aquell lloc fa deu minuts que no dona servei, i ningú ho ha vist perquè no hi havia ningú assegut al davant. En una botiga, mitja sala en penombra no és una avaria que ningú reporti: és un passadís que la gent deixa de recórrer. Són dos negocis diferents amb el mateix símptoma, i la pregunta que els resol és la mateixa: això es veu com es veu quan està bé?
Què canvia
Abans: l’avaria la reportava un client, un viatger o un vigilant, i arribava sense lloc ni hora.
Ara: arriba sola la mateixa nit, dient quina càmera, quin tram i des de quan. El comunicat de manteniment surt de l’avís i no d’una trucada, i a final de mes es pot veure quantes nits va estar cada zona per sota del que tocava. Això ja no és una queixa: és una dada.
On ho hem vist
CAM-526Una pantalla apagada enmig d’un banc de màquines enceses
«Avisa’m si una màquina es queda amb la pantalla apagada més de deu minuts mentre les del costat segueixen enceses.»
CAM-185Un tram del túnel a les fosques
«Avisa'm si un tram del túnel es queda sense llum, encara que no hagi passat res més.»
CAM-74Mitja sala a les fosques
«Avisa'm si s'apaga el llum d'una part de la sala i digue'm de quina, encara que la resta de la botiga continuï encesa.»
CAM-91Mitja estació a les fosques
«Avisa'm si una part de l'estació es queda a les fosques quan hauria d'estar encesa.»
CAM-357Aquesta nit la subestació és a les fosques
«Avisa'm si de nit hi ha menys llum de l'habitual dins del recinte, o si la balisa vermella no és encesa.»
El que no fa
IRIS no sap per què està apagat. No distingeix una bombeta fosa d’un diferencial saltat, d’un rellotge mal posat o d’algú que ha abaixat l’interruptor: això ho diu l’electricista, no la imatge.
Tampoc mesura luxos ni substitueix un luxòmetre. El que fa és comparar com es veu aquell lloc amb com es veu normalment, i això serveix per avisar, no per certificar un nivell d’il·luminació.
Preguntes
- No és més fàcil posar-ho al quadre elèctric?
- Si el quadre ho diu, millor, i llavors no cal la càmera. El problema és que el quadre diu si hi ha corrent a la línia, no si la sala té llum. Una bombeta fosa, un equip mort, un projector girat o una llumenera bruta no apareixen en cap quadre: consumeixen igual o no consumeixen res i ningú se n’assabenta. La càmera mira el resultat, que és el que veu la gent que hi és.
- Distingeix una zona apagada expressament?
- Sí, si li ho dius. L’horari forma part de la regla: una sala que s’apaga en tancar no genera cap avís perquè a aquella hora està previst que estigui apagada. El que salta és l’excepció: llum que falta en una franja en què n’hi havia d’haver, o una part fosca mentre la del costat continua encesa. Sense horari, un sistema així avisaria totes les nits i acabaria silenciat en una setmana.
- Serveix per a l’enllumenat del carrer?
- Sí, on hi hagi càmera mirant aquell carrer. És un dels usos més agraïts, perquè avui l’enllumenat públic es repara per avisos de veïns, i aquests avisos arriben tard, mal localitzats i només des dels carrers on viu gent que truca. Amb càmeres, la comparació és la mateixa totes les nits i a tots els carrers vigilats. El que no es veu des de cap càmera continua necessitant una ronda: la càmera no inventa el que no és al seu enquadrament.
- I si la càmera està tapada o avariada?
- Llavors IRIS ho diu, i és un avís diferent. Una imatge que es queda negra de cop, un objectiu tapat o una càmera que s’ha girat no són una apagada: són una càmera que ha deixat de veure, i això també s’ha de saber el mateix dia. Distingir les dues coses importa, perquè la resposta és diferent: una l’arregla l’electricista i l’altra la de sistemes. Confondre-les fa perdre temps als dos equips, i per això surten com dos avisos diferents.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Qui està de guàrdia ja té feina.Mirar quaranta pantalles no li cap en el torn.
En cap torn no sobra temps. IRIS mira les quaranta alhora i li porta només allò que cal que vegi, amb la seva càmera i la seva hora. Què es fa després ho decideix aquella persona.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.