Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si arriba algú quan ja s’ha acabat?
S’ha muntat en deu segons
Són les 21:30 al mostrador d’urgències. Fa tres hores que esperen i una família s’acosta al vidre. Dues persones s’ajunten molt, apugen la veu i una pica la mampara amb la mà oberta. L’administrativa fa un pas enrere i busca amb la mirada el de seguretat, que és a l’altra punta de l’edifici i no ha vist absolutament res. Quan arribi, ja s’haurà acabat tot.
8 càmeres en 6 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si hi ha contacte físic brusc entre persones i digue’m en quina càmera.»
El que queda d’això no és un vídeo: és una persona que l’endemà no vol tornar a aquell mostrador. Gairebé mai acaba en res que es pugui ensenyar, perquè ningú mirava i l’enregistrament apareix tres dies després. Es paga en baixes, en rotació, en un guarda més contractat per si de cas i en la certesa, dins l’equip, que allà ningú arriba a temps.
Es decideix un cop
Seguretat decideix una vegada què es considera avís, a qui s’avisa i amb quina prioritat. En una frase: si hi ha contacte físic brusc entre persones, o si un grup es tanca on abans estava repartit, aleshores obrir aquella càmera al lloc de control, avisar l’equip més proper i desar el vídeo d’abans. Es decideix una vegada i val per a les quaranta càmeres, a qualsevol hora.
Una baralla dura menys del que es triga a creuar un vestíbul. Deu segons, quinze. Qui la pateix gairebé mai és qui la comença, i qui la podria aturar sol ser en una altra planta o mirant una altra de les quaranta pantalles. En un pati d’escola, en una andana, a la sala comuna d’una presó: sempre passa justament on ningú mira en aquell moment.
I hi ha una segona cosa que juga en contra: el rotllo. Així que es lia res, la gent s’ajunta al voltant. El que era un grup repartit pel pati es converteix en un cercle tancat que tapa exactament el que caldria veure. Des de la garita ja no es veu res. Quan el rotllo s’obre, l’escena ha acabat i només queda el resultat a terra.
IRIS avisa pel moviment, mai per la persona. Gestos bruscos, cossos que s’ajunten de cop, un grup que es tanca on abans estava repartit, algú que pica una mampara. No identifica ningú, no reconeix cares i no anomena sospitós ningú. Obre la càmera correcta als pocs segons, amb el vídeo de just abans, i deixa que hi miri una persona. Arribar als deu segons i arribar als dos minuts no és la mateixa feina, ni acaba igual.
Què canvia
Abans, l’operador tenia quaranta càmeres davant i el primer avís arribava per telèfon, d’algú que no sap dir on és. Ara li arriba la càmera oberta amb el minut exacte i el vídeo d’abans, i sap si ha d’enviar una persona o tres. En una escola canvia una altra cosa: el racó que apareix tres setmanes seguides deixa de ser una intuïció del tutor i passa a ser un lloc que es vigila.
On ho hem vist
CAM-21Baralla a la via pública
«Avisa'm si hi ha una baralla al carrer i digue'm quanta gent s'està ajuntant al voltant.»
CAM-124Tensió al taulell
«Avisa'm quan al taulell dues persones s'ajuntin molt i es moguin de manera brusca, o quan algú colpegi la mampara, perquè hi arribi algú abans.»
CAM-103Una rotllana es tanca al pati
«Digue'm quan la gent del pati deixa d'estar repartida i es junta tota en un punt, perquè una rotllana tancada tapa el que hi ha a dins i des de la garita no es veu.»
CAM-133Una rotllana tancada en un racó
«Avisa'm si es tanca una rotllana al voltant d'un nen als racons del pati que no veiem des d'on som, i digue'm si es repeteix al mateix lloc.»
CAM-82Baralla a l'andana
«Avisa'm si hi ha una baralla en una andana, i amb més urgència si hi ha un tren entrant.»
CAM-491Un forcejament i una rotllana que es tanca al voltant
«Avisa’m si hi ha contacte físic entre persones o si es tanca una rotllana a l’esplanada, i digue’m a quina porta.»
CAM-102Baralla a la sala comuna
«Avisa'm així que dues persones s'enganxin a cops a la sala, i avisa'm també si algú es queda a terra i no s'aixeca.»
CAM-135Un forcejament al pati
«Avisa'm quan al pati hi hagi un forcejament entre criatures, i avisa'm als deu segons, no quan ja s'hagi fet la rotllana.»
El que no fa
IRIS no distingeix una baralla d’una abraçada forta, d’un joc o d’un comiat efusiu, i no interpreta intencions. Avisa que allà ha passat una cosa brusca perquè algú hi miri.
I no identifica ningú: no reconeix cares i no anomena sospitós ningú. Qui té raó i què es fa després ho decideix sempre una persona, amb el vídeo davant.
Preguntes
- IRIS decideix qui ha començat?
- No, i no ho ha de fer. IRIS no identifica persones, no reconeix cares i no anomena sospitós ningú. El que fa és obrir la càmera correcta en el moment correcte, amb el vídeo des d’uns segons abans, perquè una persona vegi què ha passat i decideixi què fer. La teva organització defineix les regles i els límits; IRIS aplica la part repetitiva. El judici continua sent humà; el que canvia és que ara es pot fer a temps.
- Distingeix un joc d’una baralla de debò?
- No sempre, i s’ha de dir d’entrada. Un forcejament de joc i un de debò s’assemblen molt en una imatge, i IRIS no llegeix intencions. Per això l’avís no és una acusació: és «mira aquesta càmera ara». En un pati d’escola, que un adult s’hi acosti a mirar costa molt poc i no fa mal a ningú. El car és el rotllo que ningú veu durant tres setmanes seguides al mateix racó.
- Per què avisa també quan es tanca un rotllo?
- Perquè el rotllo és exactament el que tapa el que hi ha dins. En un pati d’escola o en el pati d’una presó, la gent repartida és el normal. Que de cop s’ajunti tota en un punt és el senyal que allà està passant una cosa que des de la garita ja no es veu, i sol arribar abans que els cops. A més, el lloc on es repeteix el rotllo diu molt: si és sempre el mateix racó, el problema no és d’aquell dia.
- Es desa el vídeo d’abans de l’incident?
- Sí, i sol ser el més útil de tot. L’avís arriba amb els segons anteriors, que són els que expliquen què va passar abans del primer cop: qui es va acostar a qui, si hi havia alguna cosa pel mig, si venia d’una discussió llarga. Sense això, qui ha de decidir només veu el final. Amb això, el vídeo deixa de ser un arxiu que algú busca tres dies després i passa a ser part de l’avís.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Hi ha un moment en què es pot fer alguna cosa.És mentre està passant, i dura poc.
Després només queda explicar-ho. IRIS avisa en aquell moment —càmera, hora i imatges— i qui estigui de guàrdia decideix què en fa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.