CAM-917

Pols i sorra

Un passeig marítim a mig matí, vist des del fanal. A l’esquerra el mar i el mur, al mig les palmeres i la gent que passeja, a la dreta la calçada amb els cotxes aparcats i les terrasses. Es veu tot, però com a través d’un vidre brut: l’enquadrament sencer està cobert per un vel torrat que apaga el blau de l’aigua i el verd de les palmeres, i deixa l’asfalt i la vorera del mateix color sorra. No hi ha cap taca concreta: la brutícia està repartida per igual. IRIS veu que aquesta càmera fa dies que dona menys detall i menys color que ella mateixa. El que no sap és si la pols és a l’aire o enganxada al vidre: això ho diu el temps que duri.

CAM-917 · OPTICA · POLVO EN SUSPENSION

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

vel de pols

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una càmera fa uns quants dies seguits que dona menys detall i menys color que la seva pròpia imatge de referència

Aleshores

avisar manteniment amb la càmera, l’hora i el vídeo de com es veu ara
guardar el dia en què va començar a velar-se i quant ha caigut des de llavors
posar-la a la llista de neteja i treure-la sola quan la imatge torni a la referència

La instrucció que ho va configurar«Digue’m quines càmeres estan donant menys detall que la setmana passada, i avisa’m si alguna fa més de dos dies que està així.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

Una càmera velada no està avariada. Continua gravant, continua connectada i a la llista surt en verd. Per això ningú la toca. El problema arriba el dia que fa falta aquell vídeo —qui va deixar el paquet a la vorera, quin cotxe va fregar el fanal— i el que hi ha és una imatge de color sorra on no es distingeix res. Avui la pols es treu quan algú puja per una altra cosa o quan la ronda de neteja li toca per calendari. Amb IRIS deixa de ser calendari: hi ha una llista de càmeres concretes, cadascuna amb el dia en què va començar a velar-se. Es neteja la que ho necessita, i queda escrit quan es va embrutar i quan va tornar a veure-hi. El manteniment passa de ser un costum a ser una dada.

El que solen preguntar

En una pedrera totes les càmeres estan brutes sempre. Això no és un avís perpetu?

No, perquè no es compara amb una càmera neta de fàbrica: es compara amb ella mateixa. Cada càmera té la seva pròpia referència, que és com veu aquell lloc quan acaba d’estar neta. En una pedrera aquesta referència ja porta pols, i no passa res. L’avís salta quan aquella càmera concreta empitjora respecte d’ella mateixa i no es recupera sola. El llindar el posa qui opera la instal·lació: en una pedrera es posa més alt que en un vestíbul.

Com distingeix la pols del vidre de la boira o de la calitja?

Pel temps que dura i per com es reparteix. La boira i la calitja entren, duren unes hores i la imatge torna sola; la pols enganxada al vidre continua igual de nit, l’endemà i amb sol. A més, la boira es menja sobretot el fons i deixa el primer pla força net, mentre que la brutícia del vidre vela tot l’enquadrament per igual. Per això IRIS no avisa a la primera hora dolenta: espera a veure si la imatge es recupera sola.

Això no ho hauria de resoldre el contracte de neteja?

El contracte diu cada quant es puja. No diu quines fan falta. Avui es netegen totes cada cert temps: les que estaven bé i les que feia setmanes que no hi veien res. IRIS no neteja cap càmera; el que fa és donar la llista de quines i des de quan, perquè la visita vagi on cal. I deixa les dues dates juntes, la d’embrutar-se i la de tornar a veure-hi, que és el que permet comprovar si la ronda arriba a temps.

Altres càmeres