CAM-912

Gotes que no marxen

El mateix carrer, de nit i sota la pluja. Es veuen els aparadors encesos, un fanal de fosa, algú que creua amb paraigua i un cotxe fosc aparcat en primer terme. Davant de tot això, enganxades al vidre del domus, hi ha desenes de gotes grosses i uns quants regalims que baixen. Les gotes estan enfocades i el carrer no: cadascuna fa de lent i converteix els llums del fons en discos brillants. Aquesta imatge, tal com és, no és cap defecte: està plovent, i així es veu una càmera quan plou. El defecte és la mateixa imatge l’endemà al matí, amb el cel serè. IRIS veu que hi ha aigua sobre l’òptica i quant enquadrament li treu; el que decideix si allò és normal és l’estona que fa que hi és.

CAM-912 · OPTICA · AGUA PERSISTENTE

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

aigua sobre l’òptica

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

encara hi ha aigua sobre l’òptica passat el temps fixat des que va deixar de ploure

Aleshores

avisar manteniment amb la càmera, l’hora i el vídeo de tota la nit
deixar apuntat quantes vegades li ha passat a aquella mateixa càmera aquest mes
ajuntar en una sola sortida totes les càmeres de la zona a què els passa el mateix

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si una càmera continua amb gotes a sobre quan ja ha deixat de ploure, i digues-me des de quan les té.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

La pluja marxa. L’aigua, de vegades, no. Un domus amb la junta gastada, amb el tractament del vidre ja vençut o col·locat just sota d’un canaló es queda amb gotes a sobre hores després d’escampar, i s’hi torna a quedar cada vegada que plou. De dia, amb sol, aquella càmera es veu perfecta, així que ningú la toca. La nit que fa falta el vídeo d’aquella cantonada, el que hi ha és una taca de llums. Amb IRIS l’avís arriba quan l’aigua continua allà passada l’estona que hagis fixat des que va deixar de ploure, amb la càmera i l’hora. La reparació sol ser un domus nou o un drap. El car no és arreglar-ho: el car és no saber-ho.

El que solen preguntar

M’avisarà cada vegada que plogui?

No. Que plogui no és cap avaria, i una càmera amb gotes mentre cau l’aigua està fent la seva feina. El rellotge d’aquesta regla no comença quan comença a ploure: comença quan deixa de ploure. A partir d’aquí es compta l’estona que tu hagis decidit, i només si l’aigua continua a sobre en acabar aquella estona surt l’avís. Si escampa i l’òptica s’asseca sola, no se n’assabenta ningú, que és exactament com ha de ser.

No és més senzill netejar totes les càmeres cada sis mesos?

Es pot, i és el que es fa avui. El problema és que el calendari tracta igual càmeres que no s’assemblen gens. Un domus sota un ràfec pot aguantar dos anys; un altre a sota d’un canaló raja amb cada tempesta i no arriba ni al mes. Una neteja general gasta hores en càmeres que estaven bé i arriba tard a les tres que no ho estaven. El que canvia amb IRIS és qui decideix la ruta: la marquen les càmeres que la necessiten, no el calendari.

Les gotes fan que la càmera detecti coses que no hi són?

Poden. Una gota que rellisca pel vidre es mou, i de nit cada gota converteix un llum llunyà en un disc brillant que apareix i desapareix. Això genera deteccions que no són res, i un operador que veu tres nits seguides el mateix deixa de fiar-se d’aquella càmera. Per això IRIS no es limita a enviar les deteccions: també diu que aquella càmera té aigua a sobre. Així s’entén per què està inquieta aquesta nit, i s’arregla el motiu en comptes d’aguantar el símptoma.

Altres càmeres

Mira-t'ho tu mateix

Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.

Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.