CAM-911

Alguna cosa nova al davant

Un carrer de barri al migdia, vist des de la càmera d’un fanal. Al fons, la fruiteria amb el tendal de ratlles, el bar de la cantonada i dos cotxes sobre l’asfalt. Per la vorera de la dreta hi camina un home amb camisa blanca. I a la meitat de baix a l’esquerra, on ahir es veia el pas de vianants i la porta de les botigues, ara hi ha una tanca d’obra: tubs de bastida i una malla verda muntats d’un dia per l’altre. La càmera continua gravant, i el que grava és la malla. IRIS veu que una part de l’enquadrament que abans es veia està tapada i des de quan. No sap qui va posar la tanca ni per què, i no ho suposa.

CAM-911 · OBJETO NUEVO · EN EL ENCUADRE

Què entén IRIS

Què reconeix en aquesta escena

tanca nova al davant

La regla

Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.

una part de l’enquadrament que abans es veia porta tapada per alguna cosa que no hi era més temps del que s’hagi fixat

Aleshores

avisar manteniment amb la càmera, l’hora en què va aparèixer i el vídeo d’abans i de després
desar juntes la imatge de referència i la d’ara, perquè es vegi quin tros s’ha perdut
marcar aquella càmera com a coberta en part mentre continuï així, perquè ningú compti amb aquell tros

La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si a una càmera li ha aparegut alguna cosa al davant que abans no hi era i encara hi és l’endemà.»

Què canvia

Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin

Gairebé mai no hi ha mala intenció. Algú munta una bastida per arreglar una façana, un comerç treu un cartell, un camió aparca on pot. Ningú avisa el centre de control, perquè a ningú se li acut que allò tingui res a veure amb les càmeres. La càmera continua en verd a la pantalla: enfocada, amb senyal, gravant. I així passen tres setmanes. El dia que fa falta el vídeo d’aquella vorera, el que hi ha és una malla verda. Amb IRIS l’avís arriba el mateix dia en què apareix la tanca, amb la imatge d’abans al costat de la d’ara. Aleshores es decideix: moure la càmera, canviar l’enquadrament o simplement saber que aquell tros de carrer no està cobert aquest mes. El que no pot ser és assabentar-se’n tard.

El que solen preguntar

M’avisarà cada vegada que aparqui un camió al davant?

Només si tu vols. La regla l’escrius tu, i el primer que es fixa és quanta estona ha de portar alguna cosa al davant perquè valgui la pena avisar. Un camió de repartiment vint minuts, normalment no. Una tanca que continua allà l’endemà al matí, sí. Aquesta diferència no la posa IRIS: la posa qui coneix aquell carrer i sap què hi és normal. I es pot canviar el mateix dia en què deixa de ser-ho.

Com sap IRIS que allò abans no hi era?

Perquè compara amb el que aquella mateixa càmera venia veient. Cada càmera té la seva imatge de referència, la d’un dia qualsevol sense res estrany, i IRIS mira si una part de l’enquadrament ha deixat d’assemblar-s’hi i quant fa que és així. No cal descriure-li el carrer ni marcar zones a mà: n’hi ha prou de demanar-li que avisi quan aparegui alguna cosa al davant i no marxi. Si l’enquadrament torna a ser el de sempre, l’avís es tanca sol.

IRIS diu si algú ho ha posat allà expressament?

No, i no ho dirà mai. IRIS afirma un fet: hi ha alguna cosa davant de l’objectiu que abans no hi era, en aquesta càmera i des d’aquesta hora. Pot ser una bastida autoritzada, una bossa que ha volat o un cartell que algú va penjar sense pensar. Qui ho va posar i amb quina idea ho decideix una persona mirant el vídeo, no la màquina. Aquesta frontera hi és a propòsit, i creuar-la seria vendre una cosa que no es pot demostrar.

Altres càmeres