Escales mecàniques del vestíbul

Hi ha dues ratlles, una damunt de cada escala, i cada ratlla té sentit: la de dalt suma el que puja, la de baix el que baixa. Si algú creua una ratlla al revés del sentit que té, s'apunta a part, perquè pujar per la que baixa és un risc i no una dada de trànsit. I quan passen minuts sense que ningú creui cap de les dues, aquesta estona s'acumula com a escala en marxa i buida. El sentit d'una ratlla no s'explica amb una frase: es dibuixa amb una fletxa damunt de l'enquadrament, un cop, i per això el número de gener es mesura igual que el de juliol.

El responsable de manteniment té dues decisions damunt la taula i cap número per prendre-les. La primera és a quina hora convé posar les dues escales pujant: quan arriba un tren la gent puja tota alhora, i quan surt baixa tota alhora, però ningú no sap a quina hora exacta es gira. La segona és quantes hores al dia l'escala gira sense que la trepitgi ningú, que és llum que es paga i desgast que s'acumula: amb això es programa l'aturada o l'arrencada a demanda de les hores mortes. Amb les dues ratlles posades, les dues preguntes tenen resposta per franges. I el comptatge a contrasentit n'afegeix una tercera: si sis persones al dia pugen per la que baixa, el sentit està mal posat a aquella hora i no és cosa de la gent.