CAM-93
Parada de bus: qui puja i qui no
Una parada amb marquesina a última hora de la tarda: una trentena de persones esperant a la vorera i un autobús que acaba de parar amb la porta oberta. IRIS compta quants esperen i quants pugen; no sap qui és cap d'ells.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- cua
- autobús
- marquesina
El que retorna aquesta càmera
Aquí ningú rep cap avís. Aquí surten números.
- 34Esperant
- 21Han pujat
- 4 minEspera mitjana
- 18:00 – 19:00Hora punta
- 2.860Total del dia
- 13Es queden a terra
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
IRIS incorpora NeuralPax, una llicència independent homologada pel Centro Español de Metrología per al comptatge de persones, l'aforament i el control d'afluències. Que la xifra sigui la correcta ho garanteix un tercer, no nosaltres, i per això serveix per complir la normativa vigent. L'homologació cobreix aquesta mesura —comptar persones—, no el producte sencer.
La sèrie, no la dada solta
Un número no diu res. Una corba sí.
Espera i gent que no puja
- Esperant
- Es queden a terra
| Tram | Esperant | Es queden a terra |
|---|---|---|
| 06 | 18 | 0 |
| 08 | 62 | 13 |
| 10 | 34 | 2 |
| 12 | 28 | 0 |
| 14 | 31 | 1 |
| 16 | 36 | 2 |
| 18 | 74 | 17 |
| 20 | 41 | 3 |
| 22 | 15 | 0 |
Les xifres d'aquesta pantalla són un exemple de la imatge, no el mesurament de cap client.
Com es compta
Comptar no es demana parlant. Es dibuixa una ratlla.
La ratlla va enganxada a la porta de l'autobús: tothom qui la creua cap endins se suma als que han pujat. La zona pintada cobreix la marquesina i el tros de vorera on s'espera, i mesura quanta gent hi ha i des de quan. Quan l'autobús arrenca, qui continua dins de la zona és qui s'ha quedat a terra. Aquest romanent no es pot demanar amb una frase: surt de restar una ratlla d'una zona, i per això cal dibuixar totes dues damunt de l'enquadrament.
- ratlla de la porta · Línia de comptatge
- zona de la parada · Zona de permanència
Què canvia
Què canvia per a qui opera l'estació
Quanta gent puja a un autobús ja se sap: ho compta la màquina de bitllets. El que no sap ningú és quanta gent es queda a la parada veient com se'n va l'autobús ple, perquè qui no puja no valida res i no apareix en cap sistema. Amb la ratlla i la zona posades, aquest número per fi existeix: tretze persones dos quarts de set, i no un dimarts solt sinó tots els dimarts. Amb això el responsable de la línia demana un reforç a aquella hora, o reparteix la freqüència d'una altra manera, i ho demana amb la sèrie d'un mes al davant en comptes d'una queixa a la bústia. I si el reforç es posa, la mateixa càmera diu si ha servit.
El que solen preguntar
Com sap IRIS que algú s'ha quedat sense pujar?
IRIS ho sap restant. Compta quanta gent hi ha a la zona de la parada abans que arribi l'autobús, quanta creua la ratlla de la porta i quanta es queda dins de la zona quan l'autobús se'n va: aquesta diferència és la gent que no ha pujat. Hi ha un matís honest que val la pena dir: en una parada per on passen diverses línies, part d'aquesta gent esperava una altra cosa. Per això el número es llegeix per franges i comparat amb ell mateix —si es dispara justament a les sortides de l'hora punta, és capacitat i no casualitat— i en parades amb diverses línies s'ajusta amb els horaris de pas abans de donar-lo per bo.
IRIS reconeix qui agafa el bus cada dia?
No, IRIS no reconeix ningú, ni qui agafa el bus cada dia ni qui l'agafa un cop l'any. No llegeix cares, no compara amb cap base de dades, no creua el comptatge amb la targeta de transport i no desa qui és ningú. Compta cossos que creuen una ratlla i cossos que són dins d'una zona, i això és tot el que surt d'aquesta càmera. Si demà algú volgués saber qui espera en aquesta parada, aquest sistema no li serviria: no està fet per a això.
Serveix aquesta dada per justificar més freqüència?
Sí, aquesta dada serveix justament per a això, i és el seu motiu de ser. Una freqüència es canvia amb dues coses: quanta gent puja i quanta es queda sense pujar. La primera ja la té l'operador; la segona no la tenia ningú fins que es dibuixa la zona. Amb les dues sèries juntes, per dia de la setmana i per franja, es veu si el problema és de capacitat, de puntualitat o de repartiment entre línies, i es veu amb números que es poden repetir el mes següent. El que aquesta dada no fa és decidir per ningú: posa la xifra damunt la taula perquè la decisió es prengui mirant-la.
Mira-t'ho tu mateix
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
Següent pas
Qui mira una autopista sencera?
10 casos: 8 avisen quan passa alguna cosa i 2 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui mira una estació sencera en hora punta?
17 casos: 11 avisen quan passa alguna cosa i 6 només mesuren. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Una paret de monitors impressiona.Ningú no pot llegir quaranta quadres alhora.
Com més quadres hi ha, menys es mira cadascun. IRIS mira les quatre mil càmeres alhora i n’assenyala una de sola: la que ara mateix necessita algú.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.