Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si hi fica la mà i la porta nua?
La mà nua sobre la cinta
Són les 06:30. La cinta de triatge fa una hora que va. Hi va passant cartró, plàstic i de tant en tant un vidre trencat. Un dels operaris s’ha tret els guants perquè amb ells no agafa bé les ampolles petites. La mà entra i surt entre el material a un pam dels corrons. Des de la passarel·la, a deu metres i d’esquena, tots els braços es veuen iguals.
3 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú es posa a triar a la cinta sense guants.»
Un tall amb un vidre a la cinta són tres punts, una baixa d’un mes i un lloc que s’ha de cobrir amb hores extres durant quatre setmanes. Una esquitxada de càustic al dors de la mà és una visita a urgències i un comunicat d’accident que després s’ha d’explicar davant d’una inspecció. I cap de les dues surt en cap paper fins que ja ha passat, perquè ningú apunta les vegades que algú va treballar sense guants i no es va tallar.
Es decideix un cop
La decisió es pren una vegada i es pren sencera. Si algú treballa al tram de cinta que hem marcat, més d’uns segons seguits, i a més porta les mans nues, aleshores s’obre incidència, s’avisa l’encarregat i es desa el vídeo. Els segons de marge hi són perquè ajupir-se a recollir una cosa no compti. Després ningú s’ha de recordar de res: IRIS ho aplica a cada torn.
El guant és l’equip que més es treu, i gairebé mai per deixadesa. Es treu perquè fa nosa. Un guant bo treu tacte, i hi ha gestos que amb tacte es fan en dos segons i sense tacte en vint: cargolar un tap, separar dues peces petites, fer un empalmament fi. Així que la mà surt del guant un moment, i aquell moment s’allarga. De lluny ningú ho corregeix, perquè a deu metres una mà amb guant i una mà sense guant són la mateixa taca.
El dia que surt malament gairebé mai surt a les notícies. Un tall a la cinta, una esquitxada de sosa que al principi ni fa mal i per això qui la rep continua treballant mitja hora abans d’anar-se a rentar. Al costat d’una cel·la d’alta tensió no hi ha terme mitjà. Són accidents de mans, i les mans no són cap titular: es compten soles a l’estadística de baixes en acabar l’any, quan ja no hi ha res a corregir.
IRIS mira les mans just on importen: sobre el punt de transvasament, sobre el tram de cinta on es tria, davant de les cel·les. Veu si hi ha guant o no n’hi ha i avisa mentre el bidó encara és tancat i la mà encara és fora. Un guant costa menys que un dia de baixa. Això aquí no és una frase de cartell: és el compte sencer.
Què canvia
Abans això es veia a la ronda de l’encarregat, si hi passava, o al vídeo de l’endemà quan ja hi havia un comunicat per omplir. Ara a l’encarregat li arriba la càmera oberta amb el minut exacte i la imatge on es veu la mà nua sobre el material. Hi va, diu dues paraules i s’ha acabat. I a final de mes té el compte de quantes vegades ha passat i en quin tram, que és justament el que necessita per demanar un altre tipus de guant.
On ho hem vist
CAM-313Trasvassa un càustic sense ulleres, sense guants i sense davantal
«Avisa'm si algú trasvassa producte en aquesta zona sense les ulleres, els guants i el davantal.»
CAM-438Sense casc ni guants, amb la mà nua damunt la cinta
«Avisa’m si algú es posa a triar a la cinta sense casc, sense guants o sense armilla.»
CAM-347En samarreta i texans al costat de les cel·les
«Avisa'm si entra algú a la zona d'alta tensió sense casc, sense guants i sense roba de protecció, encara que només hi passi de llarg.»
El que no fa
IRIS no sap si el guant és el que toca per a aquell producte, ni si està trencat per dins, ni si algú el porta mal posat. Veu si hi ha una mà coberta o una mà nua al punt que li has marcat.
I depèn molt d’on estigui la càmera: a dos metres i de cara ho distingeix bé, a vint metres i d’esquena no. Si aquella càmera no pot, l’honest és dir-ho abans i no posar la regla allà.
Preguntes
- IRIS distingeix una mà amb guant d’una mà nua?
- Sí, sempre que la càmera sigui on es veuen les mans de prop: sobre el punt de transvasament, sobre el tram de cinta on es tria, a la taula de treball. A dos metres i de cara, un guant se separa bé del color de la pell. A vint metres i d’esquena, no, i en aquest cas l’honest és no posar la regla allà. En aquesta escena, on es posa la càmera decideix si la regla funciona o no.
- Serveix per al transvasament de productes químics?
- Sí, i és un dels llocs on més es fa servir. En un transvasament la norma sol demanar tres coses alhora: ulleres, guants i davantal. IRIS pot mirar les tres en la mateixa frase i avisar si en falta qualsevol, abans que s’obri el bidó. La gràcia és el moment: l’avís arriba quan encara es pot anar a buscar l’equip, no quan ja hi ha producte a terra i algú rentant-se el braç.
- Avisa si algú se’ls treu només un moment?
- Sí, i aquell moment és exactament el que es busca. Gairebé ningú treballa una jornada sencera sense guants: se’ls treu trenta segons per cargolar un tap o per separar dues peces petites, i és allà on passa el tall o l’esquitxada. Es posa un marge d’uns segons perquè un gest normal no dispari res, i s’avisa només si la mà continua nua passat aquell marge. Així l’avís vol dir alguna cosa quan arriba.
- Es fa servir per sancionar qui no porta guants?
- No. IRIS no identifica ningú, no reconeix cares i no diu qui és la persona de la imatge: veu una mà nua en un punt on cal guant. L’avís va a qui ho pot resoldre en aquell moment, normalment l’encarregat de la línia, i serveix perquè aquella persona es posi el guant. Fer-lo servir com a càstig espatlla el sistema: la gent aprèn a amagar-se de la càmera i es perd l’única cosa que valia.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La regla no decideix res.Només se’n recorda sempre, i avisa qui decideix.
S’escriu una vegada què s’ha de mirar i es compleix igual a les tres de la matinada que a migdia. Què es fa amb l’avís ho continua decidint una persona.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.