Solucions per tipusDetecció d’intrusions
M’assabento mentre és a dalt o quan ja és a dins?
Algú és a dalt de la tanca ara mateix
Les 21:40 d’un divendres de juny, encara amb llum. Una obra tancada amb tanques al mig de la ciutat. A la cantonada de la tanca de fusta hi ha una persona a mig pujar: un peu recolzat al tauló i les dues mans al cantell de dalt. A dins no hi ha ningú; la grua està aturada, el material apilat i les màquines tancades. Ha trigat onze segons a ser a dalt, i per aquella vorera passa gent que no s’hi ha fixat.
12 càmeres en 8 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú salta la tanca o entra per on no s’entra, a l’hora que sigui, i ensenya’m la càmera per saber per on ha passat.»
El que s’enduen gairebé mai és el car: coure, una radial, el gasoil del dipòsit de la màquina. El car és el de després. El dilluns comença amb un comunicat, una màquina que no arrenca i un dia d’obra perdut que no el recupera ningú. I hi ha una conseqüència de la qual no es parla: si qui ha saltat és un noi jove, a dins hi ha un buit d’ascensor, una rasa oberta i un quadre d’obra, i llavors el problema deixa de ser el robatori.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada i gairebé no té matisos, perquè en una tanca no hi ha horari que valgui: aquí no hi entra ningú mai. Tu dius quins trams són perímetre, a qui s’avisa de dia i a qui de nit, i què vols que quedi guardat: el vídeo des de deu segons abans, la càmera i el punt exacte. IRIS ho aplica als dotze trams igual, a les nou del vespre d’un divendres i a les quatre de la matinada d’un dimarts, i no es cansa de mirar una tanca on no passa res durant mesos.
De totes les coses que pot veure una càmera, aquesta és la que té menys discussió. Ningú s’enfila a una tanca per error. La tanca ja és una decisió presa i escrita a terra: per aquí no es passa. Per això aquí no cal interpretar res ni preguntar-se per la intenció de ningú; només cal que algú se n’assabenti, i que se n’assabenti aviat.
I «aviat» és tota la història. Assabentar-se’n quan ja és a dins serveix per escriure un informe. Assabentar-se’n mentre és a dalt de la tanca, amb les dues mans al tub de dalt i una cama a l’altra banda, serveix perquè algú truqui, encengui un llum, parli per megafonia o enviï un vigilant que és a quatre minuts. És la mateixa càmera, el mateix vídeo i el mateix fet: l’única cosa que canvia és quants segons triga a arribar a un ésser humà.
IRIS mira la línia de la tanca i avisa en el moment del contacte, no quan la persona ja camina per dins. Amb l’avís hi van la càmera, el punt i el vídeo des d’uns segons abans, que és la part que després fa falta: com hi va arribar, per on i si venia sol. I tot això s’acumula. Al cap d’uns mesos, la llista de salts no diu qui entra: diu per on, i gairebé sempre són dos trams dels dotze. Amb això s’arregla una tanca, que continua sent l’única cosa que de debò impedeix passar.
Què canvia
Abans, l’alarma de perímetre sonava a les tres de la matinada sense cap imatge al darrere. Algú havia de decidir, mig adormit, si enviava un cotxe quaranta minuts per trobar-se una bossa de plàstic enganxada a la malla. Ara l’avís arriba amb la imatge del moment, i en vint segons es veu si hi ha una persona a dalt de la tanca o si el vent ha mogut una lona.
On ho hem vist
CAM-144Algú salta el tancament de la coronació
«Avisa'm així que algú passi per damunt del tancament de la coronació, a l'hora que sigui, i digue'm per quina càmera i per on ha entrat.»
CAM-440Algú ha passat per damunt del tancat
«Avisa’m si algú s’enfila o creua el tancat, i ensenya’m per quin punt i a quina hora.»
CAM-105Algú a la tanca
«Avisa'm en el moment en què algú toqui la tanca, no quan ja sigui a l'altre costat.»
CAM-431Algú ha entrat dins el tancat de la trituradora
«Avisa'm si algú entra al tancat de la trituradora mentre la màquina està en marxa.»
CAM-408Algú ha saltat la tanca i és entre els dipòsits
«Avisa'm així que algú creuï el tancament per on no hi ha porta, a qualsevol hora.»
CAM-355Hi ha algú a la plataforma de l'aerogenerador sense arnès
«Avisa'm si hi ha algú a l'escala o a la plataforma d'una torre sense arnès, o si entra algú dins la tanca d'una torre que avui no té feina programada.»
CAM-488Una furgoneta aturada a la barrera i algú enfilant-se a la reixa
«Avisa’m si algú creua el tancat o si un vehicle es queda aturat més de dos minuts davant de la barrera.»
CAM-57Algú saltant la tanca de l'obra
«Avisa'm si algú salta la tanca o entra per on no s'entra, a l'hora que sigui, i ensenya'm la càmera per saber per on ha passat.»
CAM-158Algú enfilant-se a la tanca de la subestació
«Avisa'm tan bon punt algú toqui la tanca o passi a l'altre costat, a l'hora que sigui. Aquí dins no hi ha d'haver ningú.»
CAM-490Algú ha saltat la tanca cap a l’escenari
«Avisa’m tan bon punt algú travessi la tanca cap a l’escenari o s’enfili a una estructura, i desa’m el vídeo des de deu segons abans.»
El que no fa
IRIS no impedeix que ningú passi i no identifica ningú. Veu el salt, avisa i guarda el vídeo; després decideix una persona. I una càmera no és una tanca: si el tancament està trencat, això no ho arregla veure millor com es creua.
I depèn que la càmera hi vegi. Una lent bruta o una branca que ha crescut al davant deixen un tram cec, i això s’ha de saber abans, no el dia que passa alguna cosa.
Preguntes
- No és millor un sistema de detecció a la mateixa tanca?
- Depèn, i sovint es porten bé. Un sistema muntat sobre la tanca nota que alguna cosa l’ha tocat, i això és ràpid i barat en un perímetre llarg. El que no sap és què l’ha tocat: el vent, un gos, una branca o una persona. Per això moltes instal·lacions acaben amb l’alarma desconnectada, que és la pitjor manera de protegir un perímetre. Amb càmera sí que es veu què era, i qui rep l’avís decideix amb la imatge davant en comptes de a cegues.
- Avisa mentre puja o quan ja és a dins?
- Mentre puja, si ho poses així, i és el que es recomana. La regla es lliga al contacte amb la tanca, no a ser a dins, perquè tota la diferència entre un avís útil i un informe és en aquells segons. Amb l’avís arriba el vídeo des d’uns segons abans, així que qui el rep veu l’escena sencera: com hi va arribar, si venia acompanyat i cap on va. Amb això es decideix si es truca, s’encén un llum o s’avisa algú que és a prop.
- Diu per quin punt de la tanca ha entrat?
- Sí, i a la llarga això és el més útil de tot. L’avís porta la càmera i el tram, així que qui hi va sap on anar en comptes de recórrer vuit-cents metres de tanca amb una llanterna. I com que tot queda apuntat, al cap d’uns mesos hi ha un mapa: dos trams concentren gairebé tots els salts, gairebé sempre on hi ha un contenidor recolzat a fora, un talús o un arbre. Això no s’arregla amb més càmeres: s’arregla movent el contenidor o tancant aquell tram.
- I els animals, el vent i les bosses de plàstic?
- IRIS diu el que veu, i això és justament el que treu la majoria d’aquells avisos: distingeix una persona d’un gos, d’una branca o d’una lona que es mou, i quan avisa envia la imatge perquè es comprovi en dos segons. No prometem que no salti mai res de més, perquè una nit de boira o una lent bruta espatllen qualsevol càmera. El que sí que canvia és que ja no cal sortir de casa per saber què era: es mira, es tanca i es continua.
La interfície real, pas a pas
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Una gravació es mira quan ja no hi ha remei.Un avís sona quan encara queda marge.
IRIS avisa mentre està passant i diu on: la càmera, l’hora i les imatges d’aquell moment. Amb això, qui està de guàrdia encara hi arriba a temps.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.