Solucions per tipusEficiència logística
Quant esperen de veritat els camions al meu pati?
Ningú sap quant espera un camió
Són les 09:05. Al vial d’accés hi ha set camions aturats un darrere l’altre, des del tràiler blau del davant fins als dos del fons, al costat dels arbres. Al davant, l’esplanada de maniobra és buida i la filera de portes de moll està tancada: cap no té camió al davant. Un operari amb armilla creua el pati a peu. Set esperant i nou molls lliures alhora, i no hi ha cap paper on això quedi escrit.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
«Compta quants camions esperen al vial, quanta estona espera cadascun i quants molls estan lliures alhora.»
El transportista diu que espera una hora, el magatzem diu que vint minuts, i com que ningú apunta res guanya qui crida més. Mentrestant es paguen esperes que no es poden comprovar, es canvien franges de cita a cegues i el cap de pati arriba a la reunió del mes amb una impressió en comptes d’un número. I el que més costa: ningú sap si el problema és que arriben tots alhora o que els molls no s’obren a temps.
Es decideix un cop
Aquí no s’escriu una frase: es dibuixa. Tu marques sobre la imatge la ratlla que creua un camió en entrar al vial i la zona de cada moll, i decideixes quines franges t’interessen: per hora, per torn, per dia. Tot això es fa una vegada. A partir d’aquí IRIS compta igual cada dia, sense dependre de qui hi hagués de torn ni de si aquell matí algú se’n va recordar d’apuntar-ho.
Aquesta càmera no hi és per donar ensurts. No hi ha res que salti, ningú fa res dolent i no hi ha cap incident per obrir. Hi és perquè existeixi un número allà on abans hi havia una discussió.
El cap de pati sap perfectament que hi ha dies dolents. El que no sap és quants, ni a quina hora, ni si el dilluns és pitjor que el dijous. Quan arriba la reunió amb l’empresa de transport, cada part hi porta la seva versió: l’un porta els temps que li han explicat els conductors, l’altre porta la sensació que els molls eren oberts. I surten de la reunió amb una decisió presa sobre res.
El que fa IRIS aquí és avorrit i per això funciona. Compta el camió quan creua la ratlla i li engega un cronòmetre. Guarda cada hora quants n’esperaven i quants molls eren lliures. Al final del torn publica el resum, amb l’espera més llarga i el seu vídeo per si algú se’l vol mirar. No diu de qui és la culpa. Posa sobre la taula la mateixa xifra mesurada igual cada dia, que és l’única cosa amb què es pot canviar una franja, renegociar un contracte o defensar que el pati no és el coll d’ampolla.
Què canvia
Abans, el cap de pati contestava amb el que recordava i amb el que li explicaven per ràdio, i quan algú demanava dades calia posar-se a mirar gravacions a mà una tarda sencera. Ara obre el resum del torn i veu quants camions han esperat, quant va esperar el que més i quants molls van estar aturats alhora. La conversa amb el transportista deixa de ser un pols i passa a ser dues persones mirant la mateixa taula.
El que no fa
IRIS mesura, no explica. Compta camions i cronometra esperes, però no diu per què s’ha format la cua: si van arribar tots alhora, si faltava personal o si un moll estava avariat, això ho posa qui mira el vídeo. I si vols un avís a més del número, es demana a part: comptar i avisar no són la mateixa cosa.
Preguntes
- Aquesta càmera avisa o mesura?
- Mesura. No hi ha cap alarma que salti: hi ha un número per hora, per torn i per dia. Quants camions esperaven, quant va esperar el que més i quants molls van estar aturats. Es pot demanar a més un avís si la cua passa de certa mida, però el valor d’aquesta càmera és a la sèrie de dades i no a l’ensurt. És la part menys vistosa d’IRIS i, en un pati, sol ser la que més s’acaba fent servir.
- Com es configura una càmera de comptar?
- Dibuixant. Una alerta es demana amb una frase; un comptatge es traça sobre la imatge: es marca la línia que creua el camió en entrar al vial i la zona de cada moll. Una ratlla no es pot descriure parlant, s’ha de traçar, perquè el número depèn de per on passa exactament i en quin sentit. Per això la xifra surt igual demà que avui i es pot auditar. Preguntar serveix per buscar; comptar serveix per mesurar, i no es fan igual.
- El número serveix per negociar amb un transportista?
- Sí, perquè és repetible i té vídeo al darrere. La mateixa línia, la mateixa zona i el mateix criteri cada dia. Es pot ensenyar l’hora d’entrada al vial, l’hora en què el camió va ocupar moll i l’espera de cada vehicle, i comprovar-ho a la gravació si algú no s’ho creu. IRIS compta vehicles i cronometra: no identifica el conductor ni el compara amb res. El que es porta a la taula és un temps mesurat, no una acusació.
- IRIS sap per què s’ha format la cua?
- No. IRIS mesura el que es veu: quants camions esperen, des de quina hora i quants molls són lliures mentrestant. La causa —que van arribar tots alhora, que faltava un carretoner, que un moll estava avariat— la posa qui mira el vídeo o el sistema del magatzem. I moltes vegades el mateix número ja assenyala on mirar: set esperant amb nou molls lliures no és un problema de capacitat, és un problema d’obertura.
Mira-t'ho tu mateix
Això no és un vídeo. És un tros de la pantalla de debò.
Un resum de la interfície real, reproduït sense mans. Es veu el recorregut d’un cas de cap a cap; el que no es veu són les altres pantalles, que són moltes.
- Quatre càmeres alhora
- Cadascuna entén el que veu
- Els números pugen sols
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
No cal picar cap paret:les càmeres que ja tens posades poden començar a entendre.
Ni obra, ni cablejat nou, ni canviar d’equip. Es connecta al que ja hi ha, i el que ja hi ha comença a explicar què veu.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.
