Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si la llampada salta quan no hi ha ningú?
La llampada que ningú va arribar a veure
Són les 04:12 i al parc no hi ha ningú. Salta una llampada en una cel·la, les proteccions obren i en dos segons el servei torna sol. Al matí, al registre hi ha una alarma sense explicació i un interruptor que ha operat. Algú haurà de decidir si allò va ser un ocell, una cadena d’aïlladors bruta o el principi d’una avaria. I no hi ha res per mirar. Cap imatge.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
«Si salta una llampada o un arc al parc, vull el vídeo amb el segon exacte i l’equip d’on ha sortit, encara que no hi hagi ningú.»
Amb un registre d’alarmes i res més, la decisió es pren a cegues. O s’envia una brigada a revisar quaranta cel·les, que és un dia sencer i una descàrrega programada, o s’anota l’alarma com a transitòria i s’hi segueix. Gairebé sempre es tria el segon, perquè gairebé sempre encerta. El problema és el dia que no va encertar.
Es decideix un cop
Es decideix una vegada, i aquí és més curt que en altres escenes perquè no hi ha horaris ni excepcions. Manteniment marca sobre la imatge quina part de l’enquadrament és cada cel·la i diu a qui li arriba l’avís. La frase queda així: si apareix una llampada on no n’hi hauria d’haver, a qualsevol hora, llavors desa el vídeo i digues de quin equip ha sortit.
Un arc elèctric dura menys que un parpelleig i deixa anar més calor que la superfície del sol. En un parc d’alta tensió gairebé mai hi ha ningú al davant, i això no és la bona notícia que sembla: vol dir que quan passa no hi ha cap testimoni. L’única cosa que queda és un registre d’alarmes que diu quina protecció va obrir, però no diu per què.
I sense el perquè, la decisió que s’ha de prendre al matí és una juguesca. Enviar una brigada a mirar quaranta cel·les costa un dia i una descàrrega programada; anotar l’alarma com a transitòria no costa res i gairebé sempre encerta. El dia que no encerta, la mateixa cel·la torna a arquejar setmanes després, i aquesta vegada hi ha gent treballant al costat. Entre la primera i la segona hi va haver setmanes de marge que ningú va poder fer servir.
IRIS mira aquell parc de nit i de dia. Quan apareix una llampada on no n’hi hauria d’haver, desa el vídeo amb el segon exacte i diu de quin equip ha sortit. Amb això, la brigada puja a mirar aquella cel·la i no les quaranta. És l’única escena d’aquest apartat en què l’avís no salva ningú aquell dia: salva els que hi pugin el mes vinent.
Què canvia
Abans, una llampada nocturna deixava dues coses: una línia al registre d’alarmes i una discussió. El cap de manteniment decidia per intuïció si valia la pena una inspecció, sense res per mirar. Ara obre el vídeo, veu la llampada amb el segon exacte i veu de quina cel·la ha sortit. La inspecció deixa de ser una juguesca.
On ho hem vist
CAM-346L'espurnada que ningú no va arribar a veure
«Si salta una espurnada o un arc al parc, vull el vídeo amb el segon exacte i l'equip d'on ha sortit, encara que no hi hagi ningú.»
El que no fa
IRIS no mesura energia, ni temperatura, ni diu si l’equip ha quedat danyat. Veu una llampada on no n’hi hauria d’haver i desa el vídeo amb l’hora exacta.
El diagnòstic el fa qui puja a mirar la cel·la, amb els seus instruments. El que aporta IRIS és que aquella persona sàpiga a quina cel·la pujar i amb quina imatge al davant.
Preguntes
- Serveix si no hi ha ningú al parc?
- Sí, i és precisament per a això. Un arc en un parc d’alta tensió sol saltar quan no hi ha ningú al davant, i per això gairebé mai queda cap testimoni. L’única cosa que apareix l’endemà és una alarma al registre i un interruptor que ha operat, sense explicació de per què. IRIS desa el vídeo del moment encara que el parc estigui buit, i aquell vídeo és la diferència entre saber què va passar i suposar-ho.
- Sap IRIS de quin equip ha sortit la llampada?
- Sí, per la posició a la imatge. Cada cel·la ocupa un lloc fix a l’enquadrament, i aquell lloc es marca una sola vegada quan es posa la càmera. A partir d’aquí, quan apareix una llampada, IRIS diu en quina part del parc ha estat i quin equip ocupa aquell punt. No llegeix etiquetes ni es connecta a res del sistema elèctric: sap on ha passat perquè sap què hi ha a cada tros de la imatge.
- Mesura IRIS l’energia de l’arc?
- No. IRIS veu una llampada on no n’hi hauria d’haver i desa el vídeo amb l’hora exacta, però no mesura joules, ni graus, ni diu si l’equip ha quedat danyat. Això es fa amb instruments i pujant a la cel·la. El que aporta IRIS és anterior a tot això: que existeixi una imatge d’un fet que, si no, no hauria deixat més rastre que una línia en un registre d’alarmes.
- Es pot buscar després als enregistraments?
- Sí. Se li pot demanar directament: ensenya’m totes les llampades del parc de l’última setmana. IRIS retorna els moments amb la seva hora i la seva càmera, i es poden veure seguits en un parell de minuts. Això converteix un mes d’enregistrament, que ningú mirarà sencer, en una llista curta de coses que sí que convé mirar. I si un mateix equip surt tres vegades en aquella llista, ja no cal discutir per on començar.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
A la vuitena hora de guàrdianingú no mira com a la primera. I això no és un defecte.
És ser persona. La càmera no té vuitena hora: a les quatre de la matinada entén el mateix que entenia a migdia, i avisa igual qui estigui de guàrdia.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.