La porta de la botiga

Aquí hi ha dues ratlles i una zona, i totes tres es dibuixen sobre la imatge. La primera ratlla creua el llindar: qui la passa cap a dins és una entrada, qui la passa cap a fora és una sortida, i de la resta surt quanta gent hi ha a la botiga en cada moment. La segona ratlla va per la vorera, davant de l'aparador, i compta qui passa pel davant sense entrar. La zona cobreix el pallet i els primers metres de sala, i mesura quanta estona es queda qui entra. Res d'això es demana parlant: preguntar en llenguatge natural serveix per buscar i per descriure una situació, però comptar necessita saber per on passa exactament la línia i en quin sentit, i això només ho fixa un traç sobre la imatge. Per això la dada del dimarts i la del dissabte es mesuren igual, i per això el número és repetible i auditable.

El cap de botiga decideix el torn del dissabte amb la sensació de l'encarregat, i l'aparador es discuteix amb opinions. Amb la ratlla de la porta té quanta gent entra de debò i a quina hora, i amb la ratlla de la vorera sap quants van passar pel davant i no van entrar: si pel davant en passen tres mil i n'entren quatre-cents, la conversa deixa de ser sobre el que es ven a dins i passa a ser sobre l'aparador. La zona de l'entrada hi afegeix quanta estona es queda qui entra, que és el que distingeix una botiga per la qual es passa d'una botiga on es mira. El repartiment per tram d'edat i sexe és una estimació de grup, amb el seu marge: serveix per decidir l'assortiment, el muntatge de l'aparador i l'horari del torn, i no serveix per a res que tingui a veure amb una persona concreta. I per si algú ho pregunta, que ho preguntarà: aquí no es reconeix cap cara ni es guarda qui és ningú. El comptatge de persones està homologat pel Centre Espanyol de Metrologia, de manera que la xifra l'ha verificada un tercer independent i no nosaltres; les xifres de la imatge són un exemple, no el mesurament de cap botiga.