Solucions per tipusSeguretat de les persones
Segur que no queda ningú a dins?
Abans de disparar cal comptar
Són les 13:55 i falten cinc minuts per a la voladura. Ha sonat la sirena, l’artiller ha fet la volta al balisat amb el tot terreny i ha passat llista per ràdio dues vegades. Tothom ha contestat. Però darrere de l’acopi d’estèril hi ha un angle que des de la pista no es veu, i aquest matí hi havia un camió avariat. Ningú recorda si se’l van endur. I des d’aquí no es veu.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
«Abans de cada voladura digue’m quantes persones i quants vehicles queden dins del balisat, i avisa’m si hi entra algú més.»
Amb el dubte a sobre només hi ha dues sortides i totes dues són dolentes. S’atura la voladura i es torna a començar: mitja hora de màquines aturades, una càrrega que es queda esperant i una finestra de dispar que es perd. O es dispara igual, confiant que la llista per ràdio era correcta. El primer costa diners i el segon costa el que no es pot pagar. I l’artiller, que és qui signa, es queda sol amb la seva memòria.
Es decideix un cop
Aquí el que es decideix una vegada no és una alarma, és un moment. El responsable de voladures marca el balisat sobre les imatges, diu a quina hora es demana el recompte i a qui arriba. I la frase queda així: quan comenci el compte enrere, digue’m quantes persones i quants vehicles veus dins del balisat, i si després hi entra algú, avisa’m.
La voladura és l’única cosa d’una mina que no es pot aturar a mitges. Tota la resta admet una segona oportunitat; això no. I el procediment que la protegeix és bo: sirena, ronda perimetral, llista per ràdio, full signat. El problema no és el procediment: és que se sosté sencer en què algú contesti i en què algú hagi mirat darrere de l’acopi.
I hi ha llocs on no es mira. Un angle mort darrere d’una pila d’estèril, una màquina avariada que s’hi va deixar al matí, un vehicle d’un contractista que va entrar per un altre camí. La llista per ràdio no els veu, perquè només compta els que porten ràdio i estan escoltant. En els cinc minuts anteriors al dispar, tot això és al cap d’una persona.
IRIS compta el que es veu dins del balisat: quantes persones i quants vehicles, càmera per càmera, i ho diu abans de disparar. I si després del recompte hi entra algú més, avisa. No substitueix la ronda ni la llista: posa un número a un «crec que no queda ningú». Abans de disparar, l’artiller deixa d’estar sol amb la seva memòria.
Què canvia
Abans, els cinc minuts previs a una voladura eren una suma de confiances: la sirena, la volta amb el tot terreny, la llista per ràdio i la memòria de l’artiller. Tot això hi continua sent. El que hi ha ara, a més, és un número per càmera just abans de disparar i un avís si algú hi entra després. La comprovació deixa de viure en un sol cap.
On ho hem vist
CAM-395Queda una persona dins de la zona de voladura
«Abans de cada voladura digue'm quantes persones i quants vehicles queden dins de l'abalisament, i avisa'm si hi entra algú més.»
El que no fa
IRIS només veu el que entra a l’enquadrament de les seves càmeres. Darrere d’un acopi, d’una màquina gran o d’un plec del terreny pot quedar lloc sense cobrir, i això s’ha de saber en col·locar les càmeres.
Per això el recompte és una ajuda a la ronda i mai el seu substitut. Qui dona l’ordre de disparar continua sent una persona, i aquesta responsabilitat no l’assumeix cap sistema.
Preguntes
- Substitueix la ronda de l’artiller?
- No, en cap cas. La ronda perimetral, la sirena i la llista per ràdio continuen sent el procediment, i IRIS no toca res d’això. El que aporta és un número: quantes persones i quants vehicles es veuen dins del balisat en el minut anterior al dispar, càmera per càmera. És una comprovació més, feta des d’un altre lloc i amb altres ulls, perquè la decisió no depengui només de la memòria d’una persona.
- Compta també els vehicles?
- Sí, i en una mina sol ser el més útil de les dues comptes. Les persones porten ràdio i contesten; una màquina avariada o el vehicle d’un contractista que va entrar per una altra pista, no. Aquest és exactament el forat que deixa la llista per ràdio, i és el forat que omple un recompte fet mirant. IRIS diu quantes persones i quants vehicles hi ha dins, per separat, i en quina càmera és cada cosa.
- Avisa si hi entra algú després del recompte?
- Sí, i és la meitat del valor d’aquesta escena. El recompte diu com està el balisat en un instant; l’avís posterior cobreix els minuts que van des d’aquell instant fins al dispar, que és justament quan algú pot tornar a buscar una eina o entrar sense haver sentit la sirena. Sense aquesta segona part, el recompte seria una foto i no una vigilància, i una foto de fa quatre minuts no val per autoritzar res.
- Veu IRIS darrere d’un acopi o d’una màquina?
- No, i aquest és el límit més important d’aquesta pàgina. IRIS només veu el que entra a l’enquadrament: darrere d’una pila d’estèril, d’un dúmper aturat o d’un plec del terreny pot quedar espai sense cobrir. Això se sap en col·locar les càmeres i cal tenir-ho escrit, perquè un recompte que es presenti com a complet quan no ho és seria pitjor que no tenir-ne cap. Per això el recompte acompanya la ronda; no la substitueix.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El torn de nit no el cobreix ningú:el cobreix la càmera que ja està encesa.
No es cansa, no parpelleja i no baixa a fer un cafè. El que passa de nit ho entén igual que ho entendria a les dotze, i qui està de guàrdia se n’assabenta mentre està passant.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.