Solucions per tipusAnàlisi de mobilitat
Qui vigila el que entra a l’aigua?
A l’aigua no hi ha portes per tancar
Migdia d’agost en una cala. La sorra és plena, hi ha para-sols fins a les roques i l’aigua té més gent que lloc. Una moto d’aigua entra pel costat esquerre, passa per dins de la línia de boies i segueix cap al centre de la badia a la mateixa velocitat que duia per fora. Dins de l’aigua hi ha nens fent peu. El socorrista mira cap a l’altre extrem de la platja, que és el que tocava mirar.
6 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m tan bon punt una embarcació entri a la zona balisada de bany, sigui del tipus que sigui.»
En una platja no es pot tancar una porta ni aixecar una tanca. La zona de bany es marca amb boies, i una boia no atura res: només diu on és el límit. Quan alguna cosa entra on no ha d’entrar, el marge que queda són segons, i qui ha de reaccionar està d’esquena per pura estadística. Després arriba el comunicat, la denúncia i la pregunta de per què ningú no va veure entrar una embarcació per la bocana a plena llum.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada. L’ajuntament o l’autoritat portuària diu on és la línia de boies, què hi pot entrar i què no, en quins mesos s’aplica i a qui s’avisa: al socorrista, a la policia local o a tots dos. IRIS ho comprova tot el dia, tota la temporada i a cada càmera que miri aquella aigua. La línia es dibuixa una vegada sobre la imatge i ja no s’ha de tornar a explicar.
L’aigua es vigila pitjor que la terra, i no és per falta de ganes. Una cala té dos-cents metres de front obert, la vigilància són dues persones i un mirador, i el que cal mirar canvia de lloc cada minut. En una dàrsena de port passa igual: el moll està tancat per dalt, però per l’aigua s’arriba fins al cantell sense creuar cap porta. Algú que hi arriba nedant fins a l’escala de gat no ha saltat res, perquè no hi havia res a saltar.
Per això aquí IRIS fa dues coses diferents i convé no barrejar-les. Una és avisar: una embarcació dins la zona de bany, una barca aturada on no hi ha fondejador, algú acostant-se al moll nedant. Això és una alerta i es demana amb una frase. L’altra és comptar: quantes embarcacions creuen la bocana en una hora, quantes n’hi ha dins de la cala alhora, quanta estona s’hi queda cadascuna. Això no es demana parlant, es traça sobre la imatge, i el número que en surt es pot repetir i defensar.
Les dues juntes canvien com es gestiona una costa. La primera evita el sobresalt d’avui. La segona contesta la pregunta de l’hivern següent: quantes van entrar el quinze d’agost, a quina hora es va omplir la cala, i si el fondeig que es vol regular té de debò el trànsit que diuen els veïns o el que diuen els amarradors. Sense número, aquella discussió no es guanya mai.
Què canvia
Abans, el que passava a l’aigua se sabia si algú estava mirant aquell tros de mar en aquell moment, i amb dos-cents metres de front això és atzar. Ara la línia de boies està dibuixada a la imatge i l’avís arriba amb la càmera oberta. I al final de la temporada hi ha un número d’embarcacions per hora, en comptes de la impressió que va tenir l’equip aquell agost.
On ho hem vist
CAM-26Moto d'aigua a la zona de bany
«Avisa'm així que una embarcació entri a la zona balisada de bany, sigui del tipus que sigui.»
CAM-441Algú s’acosta al moll nedant
«Avisa’m si algú entra nedant a la dàrsena o si una embarcació petita s’acosta al moll.»
CAM-570Una barca que s’atura on no hi ha fondejador, i hi continua
«Avisa’m si una embarcació deixa d’avançar dins de la cala més de quatre minuts.»
CAM-571Trenta-vuit embarcacions per hora creuen la bocana
«Avisa’m si hi ha més de sis embarcacions dins de la cala alhora.»
CAM-572Una embarcació aturada a l’altre costat de la línia de boies
«Avisa’m si una embarcació es queda aturada dins de la línia de boies més de cinc minuts.»
El que no fa
IRIS no distingeix de qui és l’embarcació ni llegeix la seva matrícula de lluny, i no identifica ningú que sigui a l’aigua. Veu que alguna cosa ha entrat on no havia d’entrar i avisa. Tampoc no substitueix el socorrista: no neda, no rescata i no decideix si es tanca la platja. I amb mar moguda o contrallum fort, un cap a cent metres és difícil per a qualsevol, també per a això.
Preguntes
- Distingeix una moto d’aigua d’una barca de pesca?
- Sí, distingeix tipus d’embarcació, i aquesta diferència importa perquè les regles no són iguals: una barca fondejada dins d’una zona protegida és un problema de medi ambient, i una moto d’aigua dins de l’àrea de bany és un problema de seguretat de les persones. El que no fa és saber de qui és cadascuna: no llegeix la matrícula del casc des d’una càmera posada en un mirador ni sap si aquella barca té llicència. Això ho comprova qui hi va.
- Pot comptar les embarcacions que entren i surten de la cala?
- Sí, i es fa d’una altra manera. Comptar no es demana amb una frase: es traça una ratlla a la boca de la cala, es diu quin sentit és entrar, i cada casc que la creua suma. Amb una segona línia més endins se sap quantes es queden dins i quanta estona. El resultat és un número per hora i per dia, comparable d’un estiu al següent. Preguntar serveix per buscar; comptar serveix per mesurar, i per això el número es dibuixa en comptes de descriure’s.
- Serveix de nit o amb mala mar?
- Depèn, i ho preferim dir abans. Amb llum de dia i mar tranquil·la, una embarcació entrant a zona de bany es veu bé. De nit depèn del tot de la càmera: sense una tèrmica o sense il·luminació, el que no es veu a la imatge tampoc no ho veu IRIS. Amb onatge fort, escuma i contrallum, un objecte petit i llunyà és difícil per a qualsevol sistema i també per a un ull humà. Per això l’enquadrament es revisa abans, i si una càmera no dona, es diu.
- Això vigila els banyistes?
- No d’aquesta manera. IRIS no identifica ningú, no reconeix cares i no segueix persones per la platja. El que mira són dues coses: si alguna cosa entra on no ha d’entrar i quanta gent hi ha a la sorra per saber si s’arriba a l’aforament. L’aforament és un número, no una llista: diu que hi ha molta gent, no qui és aquella gent. I qui decideix si es tanca un accés o s’avisa per megafonia és sempre una persona del servei de platges.
Mira-t'ho tu mateix
Aquí no hi ha alarmes de més. Hi ha el que cal veure.
No és un vídeo gravat ni un dibuix explicatiu: és un resum de la pantalla real, amb un cas diferent cada vegada que arrenca. Al darrere hi ha molt més.
- Dibuixes la ratlla
- Es compta sol
- En surt un número
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Una paret de monitors impressiona.Ningú no pot llegir quaranta quadres alhora.
Com més quadres hi ha, menys es mira cadascun. IRIS mira les quatre mil càmeres alhora i n’assenyala una de sola: la que ara mateix necessita algú.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.