Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Qui vigila la subestació aquesta nit?
Aquí dins no hi ha d’haver ningú
Les onze i quaranta de la nit. Una subestació al costat de la carretera, vista des d’un fanal de la vorera. Una persona amb jaqueta fosca s’ha enfilat al mur i està agafada a la malla, a punt de passar a l’altre costat. A dins no hi ha ningú, ni n’hi ha d’haver: l’última visita va ser dimarts. A quatre metres d’on caurà hi ha l’aparellatge, i això mata sense necessitat de tocar-ho.
7 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m tan bon punt algú toqui el vallat o passi a l’altre costat, a l’hora que sigui. Aquí dins no hi ha d’haver ningú.»
El primer que es perd aquí no és el coure: és una persona. I després ve la resta. Una estirada de cable dins d’un parc deixa sense subministrament un barri sencer, una fàbrica que era a mitja colada o un edifici que necessita corrent per a una cosa que no pot esperar. La reparació triga el que triga, i l’endemà al matí apareix la gravació: la persona va passar el vallat a les onze i quaranta, i el vídeo ho va estar gravant tota l’estona per a ningú.
Es decideix un cop
Això es decideix una vegada, i és de les regles més fàcils que hi ha perquè no té excepcions per discutir. Tu dius on és el perímetre, quines hores compten —aquí totes—, qui pot ser a dins amb comanda de treball i a qui s’avisa: si algú passa el vallat, avís al centre de control i a l’empresa de seguretat amb la càmera oberta i l’hora. IRIS ho aplica a les set càmeres del recinte, per Nadal i a l’agost, sense que ningú hagi d’armar ni desarmar res.
Una subestació és un lloc estrany de vigilar perquè és facilíssim de vigilar. Gairebé mai hi ha ningú a dins, així que la regla no necessita matisos: aquí no hi entra ningú. El difícil no és decidir-ho, és que a les onze i quaranta de la nit no hi ha cap persona mirant aquella pantalla. I el que està en joc no és el coure. Qui passa per damunt d’aquella malla es queda a pocs metres d’aparellatge en tensió, i allà no cal tocar res perquè la cosa acabi malament.
L’altra meitat de la paraula és que allà dins no s’hi ha de moure res sol. Una branca que ha anat pujant pel mur i s’acosta a l’embarrat. Un pi que després del temporal ha caigut sencer dins del recinte i ha quedat recolzat al costat del transformador. Un passatapes que avui es veu ennegrit i ahir no. Cap d’aquestes coses dispara cap alarma, i totes es veuen perfectament des de la càmera que ja hi és.
IRIS aplica «aquí no hi entra ningú» les vint-i-quatre hores i, a més, compara el parc amb l’aspecte que té sempre. I hi ha una part que convé dir clara: no sap qui és la persona que ha saltat, i no li fa falta. Diu que algú ha passat a l’altre costat, a quina hora i per quina càmera, i ensenya la imatge. Qui decideix què es fa amb això és una persona, que a més és l’única que pot enviar-hi algú.
Què canvia
Abans, la subestació es visitava de tant en tant i de nit estava sola. La càmera gravava, sí, però el que gravava servia per a l’atestat, no per arribar a temps. Ara, en el moment en què algú s’enfila al mur, el centre de control té la imatge oberta i pot avisar abans que aquella persona sigui a dins. La diferència entre les dues situacions no és el coure recuperat: és que de vegades s’hi arriba abans que passi l’altra cosa.
On ho hem vist
CAM-158Algú enfilant-se a la tanca de la subestació
«Avisa'm tan bon punt algú toqui la tanca o passi a l'altre costat, a l'hora que sigui. Aquí dins no hi ha d'haver ningú.»
CAM-379Un vehicle carregant de matinada on no es carrega
«Avisa’m si un vehicle carrega al parc de material fora de l’horari i fora dels carrils de sempre.»
CAM-351Un pi sencer caigut dins de la subestació
«Avisa’m al moment si cau un arbre o un pal dins de la subestació, i ensenya’m l’abans i el després.»
CAM-347En samarreta i texans al costat de les cel·les
«Avisa'm si entra algú a la zona d'alta tensió sense casc, sense guants i sense roba de protecció, encara que només hi passi de llarg.»
CAM-352Els passatapes ja no estan com sempre
«Avisa’m si algun aïllador o passatapes es veu diferent de com estava, encara que no passi res més.»
CAM-357Aquesta nit la subestació és a les fosques
«Avisa'm si de nit hi ha menys llum de l'habitual dins del recinte, o si la balisa vermella no és encesa.»
CAM-350Una branca tocant l’embarrat de la subestació
«Avisa’m si creix vegetació dins del parc o si una branca s’acosta a l’embarrat.»
El que no fa
IRIS no identifica ningú: no reconeix cares, no llegeix matrícules per saber qui és i no porta fitxa de ningú. Tampoc diu si aquella persona és un lladre, i no l’anomena sospitosa. Diu que algú ha passat el vallat, a quina hora i per quina càmera.
I no talla la tensió, no obre portes i no sap si un aparell està en tensió o no. L’elèctric ho diuen les proteccions; IRIS mira el que es veu.
Preguntes
- IRIS sap qui és la persona que ha saltat?
- No. No reconeix cares, no identifica ningú i no guarda fitxa de ningú. I tampoc l’anomena sospitosa: això és un judici, i una càmera no jutja. El que diu és un fet comprovable —una persona ha passat a l’altre costat del vallat a les 23:40 i es veu en aquesta càmera— i a partir d’aquí decideix qui ha de decidir. Per al que cal aquí, que és que ningú es quedi a quatre metres de l’aparellatge, saber qui és no canvia absolutament res.
- No n’hi ha prou amb la tanca i l’alarma perimetral?
- Ajuden, i s’han de tenir. El que no donen és context: una alarma perimetral diu que alguna cosa ha tocat la tanca, no si és una persona, una branca amb vent o un gat. Per això moltes acaben desconnectades les nits de temporal. La càmera ensenya què ha estat, i això canvia la trucada: no és el mateix enviar una patrulla a les quatre de la matinada perquè ha saltat un contacte que enviar-la perquè hi ha una persona a dins i se la veu.
- Pot veure que una branca s’acosta a l’embarrat?
- Sí, i és de les coses més útils que fa aquí, perquè la vegetació creix a una velocitat a la qual ningú mira. La càmera manté el mateix enquadrament i compara el parc amb l’aspecte que tenia fa un mes: la brossa que ha pujat pel mur, l’enfiladissa que penja, la branca llarga que s’hi ha ficat per damunt. IRIS avisa quan allò s’acosta a la zona que tu has marcat a la imatge. No mesura distàncies elèctriques: assenyala que cal anar a tallar abans que es converteixi en una altra cosa.
- I els avisos per un animal o per una branca amb vent?
- N’hi haurà, menys que amb un detector de moviment, i es redueixen amb la regla. Aquí el que es demana no és «que es mogui alguna cosa», és «que una persona passi el vallat», i això ja descarta la major part de les nits de vent. Després tu fixes quants segons i en quina zona de la imatge compta. I queda una part que no s’elimina i que tampoc volem eliminar: preferim que algú miri deu segons un vídeo amb un gat que no pas que la nit que hi ha una persona no ho vegi ningú.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Hi ha un moment en què es pot fer alguna cosa.És mentre està passant, i dura poc.
Després només queda explicar-ho. IRIS avisa en aquell moment —càmera, hora i imatges— i qui estigui de guàrdia decideix què en fa.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.