Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si entra algú sense casc i ningú ho veu?
Ha entrat sense casc per la porta
Són les 08:15 a la porta de l’obra. Arriba el camió del formigó i darrere, a peu, el tècnic de l’empresa d’encofrats. Saluda el del torn, que en aquell moment està signant l’albarà del camió, i passa. Porta la jaqueta posada i el casc a la mà. Ningú li diu res. Quaranta minuts després és dret sota la ploma, parlant per telèfon, amb el casc encara penjant del braç.
11 càmeres en 8 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú es planta davant del torn sense casc, i avisa’m allà, a la porta, no quan ja faci mitja hora que és a dins.»
Una clau que cau des del segon forjat no avisa. I quan toca algú que era allà sense casc, el problema no és només sanitari: l’obra s’atura, entra la inspecció i s’ha de demostrar el control d’accés d’un visitant que va entrar caminant darrere d’un camió. Aquell dia es descobreix que el registre de la porta és una signatura en una llibreta i que ningú sap a quina hora va entrar ni per on va anar.
Es decideix un cop
Es decideix una vegada, a la porta. Si algú creua el torn o el pas de vianants cap a l’obra sense casc, aleshores salta l’avís a la caseta, amb la càmera oberta, perquè se l’aturi allà mateix. L’organització diu on comença la zona de casc, en quin horari i què passa amb els visitants. El que és repetitiu ho fa IRIS: mirar aquella porta els tres-cents dies de l’any, també quan el de la caseta està signant albarans.
El casc no protegeix del cap. Protegeix d’una clau que cau des del segon forjat. I qui entra sense casc gairebé mai és el de la colla, que el porta posat des de les set: és qui ve de fora una hora. El tècnic, el proveïdor, el comercial, qui no coneix el lloc i no pensa que aquell lloc li pugui caure a sobre.
El problema no és que falti la norma. La norma està escrita, és al cartell de la porta i està signada a l’accés. El problema és que es comprova a la porta, i a la porta hi ha una persona signant albarans, obrint la barrera i contestant el telèfon. Mitja hora després, aquell avís ja no serveix de res. Només serveix per clavar una bronca, i les broncs no aturen una clau que cau.
IRIS mira aquella porta tota l’estona i avisa al llindar, mentre la persona encara és a tres passes de la caseta i pot fer mitja volta a buscar un casc. És un avís que no s’assembla a una sanció: s’assembla que algú t’avisi. La mateixa frase val per al passadís tècnic d’una depuradora, per al pas cap al dipòsit de gasoil d’un port i per a la zona d’alta tensió d’una subestació. Canvia la porta, no canvia la idea.
Què canvia
Abans, l’avís arribava quan algú es creuava amb el visitant dins de l’obra, mitja hora tard i ja en to de bronca. Ara arriba al llindar, quan la persona és a tres passes de la caseta i pot fer mitja volta a buscar un casc. Canvia el resultat i canvia el to: no és una sanció, és que algú t’avisi. I qui ve de fora agraeix que li ho diguin abans i no després.
On ho hem vist
CAM-317Entra a la sala de dosificació sense l’equip de l’àrea
«Avisa’m si entra algú a la sala de dosificació sense casc, sense armilla i sense ulleres.»
CAM-41Bulevard: cotxes, bicis i vianants
«Compta'm també quanta gent passa en bici o patinet sense casc, per saber si cal una campanya de seguretat.»
CAM-152Sense casc al passadís tècnic
«Avisa'm si algú entra al passadís tècnic sense casc i sense armilla, sigui de la casa o vingui de fora.»
CAM-446Creua sense casc cap al dipòsit de gasoil
«Avisa’m si algú entra a la zona del combustible o creua cap a la via sense casc i sense armilla.»
CAM-438Sense casc ni guants, amb la mà nua damunt la cinta
«Avisa’m si algú es posa a triar a la cinta sense casc, sense guants o sense armilla.»
CAM-413Sense casc i sense armilla, a la vora del tanc obert
«Avisa’m si algú treballa a la vora d’una bassa sense casc o sense armilla.»
CAM-347En samarreta i texans al costat de les cel·les
«Avisa'm si entra algú a la zona d'alta tensió sense casc, sense guants i sense roba de protecció, encara que només hi passi de llarg.»
CAM-51Entrar a l'obra sense casc
«Avisa'm si algú es planta davant del torn sense casc o sense armilla, i avisa'm allà, a la porta, no quan ja porti mitja hora dins de l'obra.»
CAM-55Sense casc a la zona de càrrega
«Mentre es descarrega el camió, avisa'm si algú entra al radi de la grua, i digue-m'ho encara que només sigui de pas.»
CAM-52Sense casc entre màquines
«Digue'm quan algú creui a peu per on s'estan movent les màquines sense casc posat, i digue-m'ho mentre creua, que allà no hi ha segona oportunitat.»
El que no fa
IRIS no comprova si el casc és el correcte, si està caducat o si va ben cordat. Veu si algú el porta posat o no el porta.
I no identifica ningú: diu que hi ha una persona sense casc en un lloc on cal, no qui és. En una vista general de pati, a quaranta metres i a contrallum, aquella pregunta ja no es contesta bé, i val més no posar-la allà.
Preguntes
- Serveix per sancionar algú?
- No, i fer-ho servir així ho espatlla. IRIS no identifica ningú: no reconeix cares ni sap qui apareix a la imatge. Veu que hi ha una persona sense casc en una zona on cal i avisa a temps que se’l posi. L’objectiu és que hi entri amb casc, no muntar un expedient. Una obra on l’avís es fa servir per castigar és una obra on al cap d’una setmana ja ningú mira els avisos.
- Funciona si el casc està tapat per una caputxa o per la càrrega?
- No sempre, i val la pena saber-ho abans d’instal·lar res. Una caputxa, un palet alt o un contrallum poden tapar el cap. Per això la càmera es posa on es veu el cap de front i de prop: al torn, a la porta de vianants, al punt de pas obligat. Allà una persona ocupa mitja imatge i no hi ha dubtes. En una vista general de pati, aquella mateixa pregunta ja no es contesta bé.
- Es pot demanar només en una zona concreta?
- Sí, i és la manera correcta de plantejar-ho. En gairebé cap instal·lació cal casc a tot arreu: cal al pas a la nau, al radi de la grua, a la zona de màquines o al passadís tècnic. Es marca aquella zona sobre la imatge de la càmera i l’avís només salta allà. Així l’avís significa alguna cosa, i el vestidor o l’oficina no generen soroll durant tot el dia.
- Comprova si el casc està homologat o ben cordat?
- No. IRIS veu si hi ha un casc posat o si no n’hi ha; no distingeix models, no sap si està caducat i no comprova si el barballera està cordada. Això ho ha de continuar mirant una persona. El que aporta és la part repetitiva i avorrida: que algú miri aquella porta tot el dia, cada dia, i avisi en el moment en què algú hi passa sense. Aquesta part no la fa bé cap persona durant vuit hores seguides.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- Es munta la regla
- S'assigna a les càmeres
- Publicada, vigila sola
- I llavors salta
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Vas comprar un magatzem d’imatges.El que calia era algú que les mirés.
Aquelles mateixes càmeres que avui només omplen discos poden avisar del que importa mentre està passant. El magatzem es queda; només deixa de ser l’únic que tens.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.