Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si qui condueix no arriba a veure’l?
Des de la cabina, no existeix
Són les 19:10 a la platja de descàrrega d’una planta de residus. Ja no hi ha sol i encara no han encès els focus. Tres màquines maniobren alhora i un operari creua entre elles amb un jersei fosc i una carpeta sota el braç. Va a dir-li una cosa al de la pala. La pala està fent marxa enrere. Des de la cabina, a contrallum i amb el retrovisor ple de pols, aquell home no existeix.
8 càmeres en 7 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si algú entra a la zona de màquines sense armilla, sigui de la casa o vingui de fora.»
Avui ningú veu això fins que algú crida. I quan surt malament no hi ha accident lleu: hi ha una baixa de mesos, una màquina precintada, una investigació i un torn sencer aturat declarant. Abans hi va haver vint encreuaments iguals que van acabar bé, i cap està escrit enlloc, perquè qui s’aparta no omplirà un comunicat per haver-se apartat. L’únic que queda és la sensació que en aquella platja s’hi ha d’anar amb compte.
Es decideix un cop
Prevenció decideix una vegada on comença la zona de màquines i en quines hores està activa. En una frase: si una persona entra a la platja de descàrrega, durant més de deu segons, i a més no porta peça d’alta visibilitat, aleshores avisar l’encarregat de torn, obrir la càmera i desar l’evidència. Es decideix en una reunió. IRIS ho aplica igual el dia u que el dia dos-cents.
El casc protegeix del que cau. L’armilla no protegeix de res: serveix perquè et vegin. Per això és la peça que més s’oblida i la que menys remordiment fa oblidar, perquè qui se la treu no sent que estigui corrent cap risc. I té raó: el risc no és al seu cap. És al del que va marxa enrere amb una càrrega que li tapa mitja vista.
El dia que surt malament gairebé mai hi ha un culpable clar. El maquinista va mirar i no va veure. El de a peu donava per fet que l’havien vist. A la platja de descàrrega, en un passadís tècnic o a la porta de camions d’una obra, l’escena es repeteix igual: algú de gris creuant per davant d’una cosa que pesa trenta tones i que necessita vint metres per aturar-se. Ningú ha fet res estrany. Simplement un dels dos era invisible.
IRIS mira el color i el contrast de l’escena, i avisa quan hi ha una persona sense peça d’alta visibilitat on s’estan movent màquines. Avisa a la porta, no quan ja fa mitja hora que és a dins. I la mateixa idea serveix a l’inrevés: en un vestíbul ple, comptar quantes armilles de personal hi ha a dins diu si aquell punt s’ha quedat curt de gent abans que passi res. Una armilla no és un tràmit. És la diferència entre ser una persona i ser una ombra.
Què canvia
Abans, l’armilla es comprovava a la xerrada del matí i no es tornava a mirar en tot el dia. Si algú entrava sense, es veia per casualitat. Ara l’encarregat rep l’avís a la porta, amb la càmera oberta, mentre la persona encara és al llindar i pot fer mitja volta. I al comunicat del mes apareix en quins accessos passa més i a quina hora.
On ho hem vist
CAM-317Entra a la sala de dosificació sense l’equip de l’àrea
«Avisa’m si entra algú a la sala de dosificació sense casc, sense armilla i sense ulleres.»
CAM-152Sense casc al passadís tècnic
«Avisa'm si algú entra al passadís tècnic sense casc i sense armilla, sigui de la casa o vingui de fora.»
CAM-446Creua sense casc cap al dipòsit de gasoil
«Avisa’m si algú entra a la zona del combustible o creua cap a la via sense casc i sense armilla.»
CAM-438Sense casc ni guants, amb la mà nua damunt la cinta
«Avisa’m si algú es posa a triar a la cinta sense casc, sense guants o sense armilla.»
CAM-413Sense casc i sense armilla, a la vora del tanc obert
«Avisa’m si algú treballa a la vora d’una bassa sense casc o sense armilla.»
CAM-493Un vestíbul ple i dues armilles en tot l’enquadrament
«Avisa’m si el vestíbul passa de nou-centes persones i hi ha menys de tres armilles de personal a dins.»
CAM-51Entrar a l'obra sense casc
«Avisa'm si algú es planta davant del torn sense casc o sense armilla, i avisa'm allà, a la porta, no quan ja porti mitja hora dins de l'obra.»
El que no fa
IRIS no distingeix una peça homologada d’una altra que s’hi assembli, ni comprova classes de visibilitat, ni si la peça està tan bruta que ja no reflecteix. Veu si algú porta res d’alta visibilitat posat o no en porta.
I amb molt poca llum i sense focus pot no veure-ho. Abans de donar per bona una regla nocturna cal mirar aquella càmera a aquella hora, no suposar-ho.
Preguntes
- Funciona de nit o amb poca llum?
- Sí, si la càmera veu l’escena. Amb focus, una peça reflectant es distingeix de nit encara millor que de dia. Amb l’escena del tot fosca, no. Per això la càmera es col·loca on hi ha llum i on la gent passa de front: la porta, el torn, el punt de pas obligat. Mirar aquella càmera a aquella hora concreta costa cinc minuts i evita posar en marxa una regla que no se sosté.
- Pot comptar quantes armilles hi ha en una zona?
- Sí, i en un recinte amb públic és de les coses més útils que fa. Saber que al vestíbul hi ha nou-centes persones i només dues armilles de personal a dins diu, sense discutir-ho amb ningú, que aquell punt s’ha quedat curt abans que passi res. És un número, no una impressió, i es pot mirar per hora i per porta. Amb això es mou gent a temps en comptes d’explicar-ho l’endemà.
- Això serveix per sancionar algú?
- No, i fer-ho servir així ho espatlla. IRIS no identifica ningú: no reconeix cares i no sap qui és la persona de l’enquadrament. Veu que hi ha algú sense armilla on cal i avisa a temps que se la posi. L’objectiu és que hi entri amb armilla, no obrir un expedient. El dia que la gent creu que la càmera hi és per enxampar-los, deixa de servir per a l’única cosa per a la qual serveix.
- Es pot demanar només en algunes zones i a certes hores?
- Sí, i és el recomanable. L’armilla no cal a tota la planta: cal on es mouen màquines. La zona es dibuixa una vegada sobre la imatge i se li posa la franja horària en què hi ha activitat. Fora d’aquella zona i d’aquella franja, IRIS no diu absolutament res. Una regla que salta on no toca acaba ignorant-se de seguida, i una regla ignorada no protegeix ningú.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Gravar ja ho fas.El difícil sempre va ser mirar-ho.
Anys de vídeo que només s’obren quan ja ha passat alguna cosa. IRIS entén aquelles mateixes imatges mentre entren, així que la resposta ja no viu només a l’arxiu.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.