Solucions per tipusSeguretat de les persones
I si el maquinista no el veu?
A peu on no se’l veu des de la cabina
Són les 08:05 a la platja de descàrrega d’una planta de residus. Hi ha una pala carregant, un dúmper esperant torn i una màquina de cadenes girant sobre si mateixa. Entre les tres hi creua un home a peu, amb un paper a la mà, buscant l’encarregat. Des de cap de les tres cabines se’l veu. Triga onze segons a sortir per l’altre costat. Els onze surten bé.
5 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si entra algú a peu a l’esplanada mentre hi ha màquines maniobrant.»
Això passa quinze vegades al dia i no queda escrit enlloc. Ningú ho apunta perquè no ha passat res, i el maquinista ni s’assabenta que ha estat a dos metres d’algú. Quan finalment passa, el cost no admet discussió: una persona a l’hospital, la planta aturada, la inspecció de treball a dins i una investigació que comença demanant el vídeo d’aquell dia. El vídeo existeix. Ningú l’havia mirat mai.
Es decideix un cop
La planta decideix una vegada on comença la zona de màquines, en quines hores és viva i què passa quan algú hi entra a peu. Si una persona a peu és dins de l’esplanada, en qualsevol moment, i a més hi ha maquinària treballant, aleshores sona l’avís a la caseta, s’obre aquella càmera i queda registrat amb l’hora. La regla s’escriu una vegada, en una reunió de mitja hora, i s’aplica igual el dilluns al matí que el dissabte a les set de la tarda.
Una excavadora té un punt cec de la mida d’un cotxe. Darrere d’un dúmper carregat hi caben tres persones i no es veuen ni pels miralls ni per la càmera de marxa enrere. El maquinista no és cap imprudent: és algú que, senzillament, no pot veure què hi ha allà. I qui va a peu ho sap, però hi creua igual, perquè voltar són dos-cents metres i ell porta un paper per entregar.
El dia que surt malament no hi ha xerric de frens. En una pedrera, un dúmper fa marxa enrere cap a la vora del banc. En una platja de descàrrega, una pala gira amb el braç carregat. En una obra, una màquina de cadenes es desplaça dos metres per recol·locar-se. Dos metres basten. L’accident no passa a velocitat: passa en una maniobra lenta, amb algú al darrere que donava per fet que l’havien vist.
IRIS mira l’esplanada sencera des de dalt, i des d’allà no hi ha punt cec. Veu quan hi ha màquines treballant i veu quan hi entra una persona a peu, i ho diu mentre la persona hi està creuant, no després. A més porta el compte: quantes vegades al dia algú travessa aquella esplanada, a quina hora i per on. Amb això, el pas de vianants es pinta per on la gent passa de debò, i no per on quedava bonic al plànol.
Què canvia
Abans, la manera de saber si la gent creuava per on no havia era posar-se un matí a la porta a mirar. Es feia dues vegades l’any i en sortia un informe amb una impressió. Ara cada creuament queda comptat, amb la seva hora i el seu recorregut, i a final de mes el plànol ensenya que gairebé tots passen pel mateix punt: la drecera cap al magatzem de recanvis. Allà és on es posa la tanca, i no a l’altra punta del pati.
On ho hem vist
CAM-180Persona a peu entre màquines
«Avisa'm si entra algú a peu a l'esplanada mentre hi ha màquines maniobrant.»
CAM-389Un dúmper fent marxa enrere fins al caire del banc
«Avisa’m quan un camió faci marxa enrere més enllà del balisament de la vora, abans que descarregui.»
CAM-429Un home a peu entre tres màquines que no el veuen
«Avisa'm si hi ha una persona a peu a la platja de descàrrega mentre la maquinària està treballant.»
CAM-52Sense casc entre màquines
«Digue'm quan algú creui a peu per on s'estan movent les màquines sense casc posat, i digue-m'ho mentre creua, que allà no hi ha segona oportunitat.»
CAM-388Un operari a peu entre un camió i una carregadora
«Avisa’m tan bon punt algú vagi a peu per la zona de màquines del pati, encara que sigui un moment.»
El que no fa
IRIS no mesura la distància exacta entre la persona i la màquina ni sap si el maquinista l’ha vist. Veu que tots dos són a la mateixa esplanada mentre la màquina treballa.
I no actua sobre la màquina: no frena, no talla i no decideix. L’avís arriba a una persona, i frenar ho decideix qui condueix. Aquesta frontera és a posta.
Preguntes
- Pot IRIS aturar la màquina?
- No. L’avís arriba on tu el manis: a la sala, a un mòbil, a una balisa o a una pantalla del mateix pati. El que no fa IRIS és tocar la màquina: no frena, no talla i no decideix. Avisa, i qui condueix decideix. Aquesta frontera és a posta, perquè una màquina que s’atura sola en el moment equivocat també és un risc, i de vegades més gran del que es volia evitar.
- Funciona de nit i amb pols?
- Sí, si la càmera veu l’esplanada, i això es comprova abans de donar la regla per bona. Una esplanada ben il·luminada de nit funciona; un núvol de pols a contrallum al migdia pot tapar una persona igual que la tapa al maquinista. Per això la càmera es col·loca alta i amb l’esplanada de front, i es mira una jornada de feina real abans de confiar-hi de nit.
- Serveix per comptar quantes vegades hi creua algú a peu?
- Sí, i és el que de debò arregla l’esplanada. Un avís sol es comenta i s’oblida; el mateix compte durant un mes ensenya per quin punt passa gairebé tothom, a quina hora i des d’on. Amb això es decideix on va la tanca, on el pas de vianants i a quina hora convé aturar les maniobres. El compte es configura dibuixant la línia sobre la imatge, no descrivint-la amb paraules.
- Cal que la gent porti un dispositiu a sobre?
- No. IRIS treballa amb el que veu la càmera, així que cobreix igual l’operari de la casa, el transportista que baixa del camió i el comercial que ha vingut de visita. Aquest és justament el forat que deixen les balises que es porten a sobre: funcionen amb qui les porta, i qui va a peu per una esplanada on no hauria de ser gairebé mai és qui la porta posada.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La regla es decideix una vegadai s’aplica sempre igual.
A les tres de la matinada val el mateix que a migdia, a la càmera u i a la quatre mil. No depèn de qui estigui de torn ni de com de cansat estigui.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.