Solucions per tipusEntorn i neteja
Qui veu l’escuma a les quatre de la matinada?
L’escuma passa el vorell i la planta és buida
Són les 04:20 en una depuradora. El decantador circular està cobert d’escuma blanca de banda a banda, i l’escuma ja passa per damunt del mur perimetral i cau a la solera, que està molla tot al voltant. No hi ha ningú a la planta fins a les sis. La càmera de dalt fa des de la una i mitja que ho veu, quan el mantell va començar a tancar la superfície. El que va arribar a l’aigua aquesta nit va entrar fa tres hores i encara no ho sap ningú.
5 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m quan l’escuma passi per damunt del vorell d’un decantador i continuï passant, encara que sigui de matinada i no hi hagi ningú.»
Quan l’escuma passa el vessador s’emporta flotants, i això surt de la planta pel canal. Si aquella nit coincideix amb un control, la mostra no l’explica ningú: qui la signa no sap a quina hora va començar ni d’on venia. I si el que hi ha a l’altra banda és un reactor sobreeixint per la boca, ja no parlem de neteja: parlem de producte a terra i de gent a prop.
Es decideix un cop
Tu dius quin vorell no es pot passar, quanta estona ha d’estar passant perquè sigui un avís i a qui es truca a cada hora: si l’escuma cobreix el decantador i passa el vessador durant més de tres minuts, avís al retén amb la càmera i amb el vídeo des que va començar el mantell; si és a la sala de reactors, avís a l’instant i sense espera, perquè allà hi ha gent. L’IRIS ho aplica totes les nits, incloses les que ningú no es recorda de mirar.
L’escuma no és mai el problema. És la signatura d’alguna cosa que ha canviat més amunt: un abocament que ha entrat de nit, un tensioactiu que no tocava, una temperatura, una biologia que se n’ha anat. Per això l’hora en què va començar val més que la foto de les set del matí.
I l’escuma apareix en tres llocs que no s’assemblen. En un decantador secundari, a les quatre, cobrint la làmina d’aigua amb ampolles i envasos atrapats a dins i passant pel vessador cap al canal. En una sala de reactors, a mitja tarda, sortint per la boca oberta d’un d’ells sense parar, baixant per tot el faldó fins al terra, amb una columna de vapor a sobre i amb operaris a deu metres. I en una línia d’envasat al final del torn de nit, on no hi ha cap emergència: només taques d’escuma sense aclarir al terra moll i restes entre les guies de la cinta, que és el que decidirà si la primera hora de producció es llença o no.
L’IRIS mira la superfície i mira el vorell. Diu quan el mantell comença a tancar l’aigua, diu quan passa el vessador i continua passant, i ho diu amb la càmera, l’hora i el vídeo des del principi, hi hagi qui hi hagi a la planta. No sap què és aquella escuma. Sap que està passant per on no ha de passar, i ho diu mentre està passant.
Què canvia
Abans això es descobria a la ronda de les sis: la solera molla tot al voltant i una hora llarga de mànega.
Ara l’avís surt a les quatre i vint, amb la càmera i el vídeo des que el mantell va començar a tancar. El retén decideix si hi va o si espera, i l’endemà hi ha una hora exacta amb què anar a mirar què va entrar i d’on. La neteja continua sent igual d’avorrida; el que ha canviat és que ja no es neteja a cegues.
On ho hem vist
CAM-306El reactor treu escuma per la boca i regalima per tot el faldó
«Avisa’m tan bon punt surti escuma o líquid per la boca de qualsevol reactor de la sala.»
CAM-211La neteja no ha acabat
«Abans d'arrencar al matí, digue'm si queda res a la vista a la línia: escuma, restes o una eina a terra.»
CAM-150Escuma sortint del decantador
«Avisa'm quan l'escuma passi per damunt de la vora d'un decantador i hi continuï passant, encara que sigui de matinada i no hi hagi ningú a la planta.»
CAM-401El decantador s'ha omplert d'escuma i vessa pel sobreeixidor
«Digues-m'ho quan el decantador s'ompli d'escuma o comencin a passar flotants pel sobreeixidor.»
CAM-215Un bassal d'escuma al mig del pas
«Avisa'm si s'acumula líquid o escuma al terra de procés, encara que sigui de nit i no hi hagi ningú.»
El que no fa
L’IRIS no analitza l’aigua. No diu de què és l’escuma, ni d’on ha vingut, ni si allò incompleix res: per a això hi ha les sondes, els analitzadors i el mostreig, i l’IRIS no els substitueix.
I veu el que la càmera veu: un decantador cobert i sense cap llum a sobre, de nit, és un cas difícil. Tampoc dosifica antiescumant ni atura res: avisa una persona.
Preguntes
- Sap per què hi ha escuma?
- No, i no ho sabrà mirant. La causa és aigües amunt i es descobreix amb analítica, no amb una càmera. El que aporta l’IRIS és l’altra meitat, que és la que sol faltar: l’hora exacta en què va començar i quant va durar. Amb aquella hora es pot anar al registre d’entrades, als cabals i a qui va descarregar aquella nit, i la conversa canvia sencera. Sense ella, a les set del matí només hi ha una superfície blanca i ningú que pugui dir des de quan.
- Pot avisar abans que sobreïxi?
- Sí, i sol ser el més útil. Abans de passar el vorell, l’escuma fa una cosa molt visible: tanca la làmina d’aigua, comença per un costat i va tapant la superfície fins que no es veu l’aigua. Aquesta fase dura una estona, i és on una persona encara pot fer alguna cosa. Es pot muntar la regla en dos graons: un avís tranquil quan el mantell cobreix més de la meitat, i un d’urgent quan passa el vessador. La diferència entre els dos graons són minuts de marge, i aquests minuts són gairebé tot.
- Serveix també per a una línia d’envasat?
- Sí, i allà la regla és a l’inrevés: en comptes d’avisar quan apareix alguna cosa, es comprova que no en quedi cap abans d’arrencar. Al final del torn de nit la línia està aturada i buida, i el que decideix la primera hora del dia és si al terra queden taques d’escuma sense aclarir, restes entre les guies o una eina oblidada sobre la cinta. És una comprovació avorrida que avui fa una persona amb pressa a les sis menys quart. L’IRIS la fa igual cada dia i en deixa constància amb imatge i hora.
- Substitueix les sondes i els analitzadors?
- No. Una sonda mesura el que hi ha dins de l’aigua i l’IRIS no mesura res d’això: veu la superfície. Són coses diferents i es porten bé. La sonda et diu que un valor s’ha mogut; la càmera et diu que el mantell ha cobert el decantador i que a les 04:20 passava per damunt del mur. Les dues juntes expliquen la història sencera, i cap de les dues sola te l’explica. Per això l’IRIS s’instal·la al costat del que ja tens, no al seu lloc.
Un cas diferent cada volta
Mira què passa. I mira què en fa IRIS.
No és un vídeo gravat ni un dibuix: és un resum de l’eina real, amb un cas diferent a cada volta. L’eina sencera no cap en un requadre.
- Tu preguntes
- IRIS busca
- T'ho ensenya
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La porta es va quedar oberta a les dues.Assabentar-se’n a les nou ja no serveix de res.
El vídeo ho explica a les nou. IRIS ho diu a les dues, amb la càmera, l’hora i les imatges d’aquell moment. La diferència entre les dues coses és que algú hi pugui anar.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.