Solucions per tipusExperiència de client
De qui és aquella maleta i des de quan hi és?
Una maleta sola i ningú al costat
Són les 11:15, l’hora de les sortides. La consigna està plena de bultos amuntegats, un grum creua el vestíbul amb el carro carregat i al mostrador tres hostes esperen la factura. Recolzada a l’atril del conserge hi ha una maleta de cabina negra, dreta, sola. Porta onze minuts allà i ningú s’hi ha acostat a menys de dos metres. Cap de les quaranta maletes del vestíbul té el nom de ningú escrit.
4 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
««Avisa’m quan un equipatge es quedi sol més de deu minuts al vestíbul, i guarda’m el vídeo de qui l’ha deixat i de qui se l’emporta.»»
Quan aquella maleta es perd, es perd sencera. A les set del vespre torna un hoste preguntant per ella i comença la cerca: el torn del matí ja ha marxat, ningú recorda qui la va deixar i algú s’asseu a mirar quatre hores de gravació. De vegades apareix i de vegades es paga. I en un passadís d’embarcament la mateixa escena té un altre preu: un bulto sol davant d’una porta pot acabar en un passadís tallat.
Es decideix un cop
Tu decideixes els minuts i el lloc: deu al vestíbul de l’hotel, cinc en un passadís d’embarcament, cap a la consigna, on el que vols no és un avís sinó el vídeo de tot el que entra i surt. Decideixes si l’avís va al conserge, a seguretat o a tots dos. I decideixes l’horari: a les onze del matí un vestíbul ple de maletes és el normal, a les tres de la matinada no ho és. IRIS aplica aquella diferència sol.
Un hotel gairebé mai perd una maleta perquè algú se l’endugui. La perd perquè a les onze del matí hi ha quaranta bultos al mateix racó, tres persones movent-los i cap amb un nom a sobre. El mateix passa en un passadís d’embarcament, però allà la conseqüència és una altra: una maleta sola davant d’una porta obliga algú a prendre una decisió incòmoda amb molt poca informació. És la mateixa escena i són dos problemes diferents.
IRIS mira el terra del vestíbul. Veu que hi ha un bulto recolzat on abans no hi havia res, comprova si hi ha algú a menys de dos metres i compta els minuts. Quan passen els que has posat, l’avís surt amb la càmera, l’hora i el vídeo del moment en què el van deixar. No diu que aquella maleta sigui perillosa ni en diu sospitós de ningú: diu que hi ha un equipatge sol des de fa onze minuts i ensenya l’escena. Qui decideix què fer és una persona.
El que més es fa servir, però, arriba després. Quan a les set del vespre un hoste pregunta per la seva bossa, la resposta ja no és asseure’s a veure quatre hores de gravació: es busca el que es veu —una maleta de cabina negra, deixada al costat de l’atril del conserge cap a les onze— i surt el moment en què es va deixar i el moment en què va sortir d’allà. Deixa de buscar el minut. Busca el que va passar.
Què canvia
Abans, quan faltava un bulto, es preguntava als grums i algú s’asseia davant del gravador a passar hores de vestíbul. Ara hi ha dues coses: l’avís en el moment, quan la maleta porta sola més del que s’ha acordat, i la cerca després, feta pel que es veu i no pel minut exacte. Qui és a recepció ja no ha de triar entre atendre un hoste i mirar una pantalla.
On ho hem vist
CAM-592Al soterrani la cinta és encallada i a dalt ningú ho sap
«Avisa’m si la cinta deixa de moure maletes i l’equipatge s’acumula al colze.»
CAM-505Una maleta sola al saló i ningú al costat
«Avisa’m quan un equipatge es quedi sol més de deu minuts al vestíbul, o quan surti de la consigna amb algú que no el va deixar.»
CAM-589Una maleta dreta, sola, i ningú a dos metres
«Avisa’m si un equipatge es queda sol més de cinc minuts sense ningú a menys de dos metres.»
CAM-591Dues-centes persones mirant una cinta buida
«Avisa’m si la cinta fa més de cinc minuts que no treu cap maleta i la gent continua esperant.»
El que no fa
IRIS no sap de qui és la maleta. No reconeix cares, no identifica ningú i no diu que un bulto sigui perillós: no en diu sospitós de res ni de ningú. El que fa és comptar els minuts que un equipatge porta sol i ensenyar el vídeo de qui l’ha deixat i qui se l’ha endut, perquè decideixi una persona. I necessita veure el terra: en un vestíbul ple, una maleta tapada per gent tota l’estona no la veu.
Preguntes
- IRIS diu que una maleta és sospitosa?
- No. IRIS no qualifica ningú ni res de sospitós, i aquella paraula no apareix en cap avís. El que diu és un fet mesurable: hi ha un equipatge a terra, ningú a menys de dos metres, onze minuts. Això, amb la càmera i el vídeo, és el que necessita una persona per decidir si s’hi acosta el conserge o si s’avisa seguretat. La valoració la fa qui té el criteri i la responsabilitat, no el sistema.
- Sap de qui és cada maleta?
- No. IRIS no identifica persones ni relaciona una maleta amb un nom. El que guarda és el vídeo: el moment en què aquell bulto es va deixar allà i el moment en què algú se’l va endur. Quan hi ha un dubte, això es mira i ho resol una persona en un minut, sense necessitat de reconèixer ningú. És menys del que promet qualsevol pel·lícula i és exactament el que cal per tancar una reclamació d’equipatge.
- Puc buscar després una maleta concreta?
- Sí, pel que es veu. «Una maleta de cabina negra deixada al costat de l’atril del conserge cap a les onze» és una cerca vàlida, i torna els moments en què aquell bulto apareix: quan es va deixar, si es va moure i quan va sortir del vestíbul. El que no es pot buscar és per qui la va deixar, perquè IRIS no reconeix persones. La descripció és de la maleta, no de l’hoste, i amb això es resol gairebé tot.
- Val igual en un hotel que en un passadís d’embarcament?
- Sí, amb marges diferents, perquè el problema no és el mateix. En un vestíbul d’hotel un bulto sol deu minuts és normal a l’hora de les sortides, i el que importa és la custòdia: qui l’ha deixat i qui se l’endú. En un passadís d’embarcament els minuts són menys i l’avís va a una altra gent. La mateixa regla, dita amb altres xifres, i l’organització decideix quines són a cada zona.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El que passa fora de l’enquadramentno existeix per a IRIS. Cap càmera no veu el món sencer.
Per això el primer és mirar què cobreix cada càmera i deixar-ho per escrit: des d’aquí s’entén això, i això altre no. És una estona avorrida que estalvia molts malentesos.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.