Solucions per tipusSeguretat de les persones
Quant es triga a passar d’abocar-se a caure?
S’ha enfilat a la barana
Són les 17:10 a la galeria. El pis alt té una barana a l’alçada del pit i a sota hi ha set metres fins al terra de formigó. Una persona s’hi recolza, s’aboca una mica més del normal i hi passa una cama per damunt. Des de la garita es veu el passadís sencer, però a trenta metres i d’esquena un cos abocat i un cos recolzat són la mateixa silueta. Ningú s’adona de res.
3 càmeres en 2 sectors
Així se li demana
«Avisa’m així que algú s’aboqui per damunt de la barana o s’hi enfili.»
Set metres no tenen versió lleu. El que ve després és una ambulància, un centre sencer aturat durant hores, una investigació i una família a qui s’ha d’explicar alguna cosa. Al passeig del riu el compte és diferent i pitjor: si la barana cedeix amb quaranta persones recolzades, no en cau una, cauen totes les que empenyien. I als dos llocs el vídeo hi és des del principi, però ningú el mirava en aquell minut.
Es decideix un cop
La decisió es pren una sola vegada i es dibuixa sobre la imatge. Si un cos queda per damunt de la línia de la vora, encara que sigui un instant, aleshores s’avisa el lloc de control a l’acte, s’obre aquella càmera i es desa el vídeo des d’abans. Al passeig s’escriu distinta: si hi ha massa gent a la barana més d’un parell de minuts, avís mentre el grup es forma.
Una barana existeix perquè la vora hi és. I quan fa un mes que hi és posada, ningú la mira. En una galeria, en un passeig fluvial, en una plataforma d’una nau: la gent mira el que passa davant, no la línia que té a l’alçada del pit. Qui vigila tampoc la mira, perquè la seva feina és mirar persones, i a trenta metres i d’esquena totes les persones recolzades en una barana s’assemblen.
Hi ha dos dies dolents i no s’assemblen gens. Un és el de la persona que passa una cama per damunt al pis alt, i allà l’únic que importa és que algú hi arribi abans que la decisió. L’altre és el del riu crescut: quan l’aigua baixa forta, el passeig s’omple de gent abocada a mirar i a gravar-ho amb el mòbil, tots recolzats al mateix tram i empenyent cap al mateix costat. Aquella barana es va calcular perquè ningú caigués, no per aguantar quaranta persones prement alhora.
IRIS mira la vora, que és el que ningú mira. Es dibuixa la línia una vegada sobre la imatge i a partir d’aquí veu dues coses: una silueta que queda per damunt, i gent acumulant-s’hi en contra. I avisa mentre s’està ajuntant, no quan ja és plena. Aquí l’avís només val abans. Després ja no és un avís: és una trucada.
Què canvia
Abans, qui era a la garita havia d’encertar mirant el monitor correcte en el segon correcte, i la resta es veia l’endemà repassant el vídeo. Ara rep aquella càmera oberta amb el minut exacte i pot començar a caminar mentre la persona encara és d’aquest costat de la barana. Al passeig passa el mateix amb la crescuda: en comptes d’enviar algú quan ja hi ha una gentada, es tallen dos accessos mentre encara s’està ajuntant.
On ho hem vist
CAM-177Gent amuntegada a veure la crescuda
«Avisa'm quan es concentri massa gent contra la barana del passeig amb el riu crescut, i digue-m'ho mentre s'hi concentra.»
CAM-108Abocat per sobre de la barana
«Avisa'm així que algú s'aboqui per sobre de la barana del pis de dalt o s'hi enfili.»
CAM-173Algú dins de la llera
«Avisa'm així que hi hagi algú dins de la llera, i digue-m'ho abans que arribi a l'aigua, no quan ja hi sigui a dins.»
El que no fa
IRIS no sap per què algú s’aboca ni què pensa fer, i no ho interpreta. Veu un cos per damunt d’una línia que li has marcat, o gent acumulant-s’hi en contra.
Tampoc decideix res: obre la càmera i avisa. Qui mira decideix si cal anar-hi corrents, si cal tallar el pas o si no passa res. Aquesta part no s’automatitza i no s’hauria d’automatitzar.
Preguntes
- Se li pot marcar a IRIS on és la vora?
- Sí, i es fa una sola vegada. Es dibuixa sobre la imatge de la càmera seguint la vora real: la barana del pis alt, l’ampit del passeig, el caire de la plataforma. A partir d’aquí, IRIS avisa quan un cos creua aquella línia o queda per damunt. És de les coses que es configuren dibuixant i no parlant, perquè una ratlla no es pot descriure amb una frase: s’ha de traçar.
- Avisa també quan s’ajunta massa gent en una barana?
- Sí, perquè una barana aguanta un pes, no una multitud. Amb el riu crescut, un passeig s’omple de gent abocada a mirar i a gravar, i tots empenyen cap al mateix costat alhora. L’avís útil arriba mentre el grup s’està formant: allà encara es talla el pas amb dues tanques i un cotxe. Quan ja hi ha cinquanta persones recolzades, avisar només serveix per saber per on començar a evacuar.
- Val en obra, amb bastides i plataformes?
- Sí, i la vora es dibuixa igual. El que canvia és el que es demana a la frase: en alçada, el problema no és només abocar-se, és abocar-se sense res que et subjecti. Per això allà aquesta regla se sol ajuntar amb la de l’arnès, i des de la mateixa càmera IRIS pot avisar de les dues coses: algú dret damunt d’una màquina i algú treballant en alçada sense arnès.
- IRIS interpreta el que farà aquella persona?
- No, i és important que no ho faci. IRIS no endevina intencions, no identifica ningú i no posa etiquetes sobre les persones. L’única cosa que diu és el que es veu: hi ha un cos per damunt de la línia de la vora, en aquesta càmera i en aquest minut. Tota la resta, inclòs si allò és greu o no, ho posa la persona que coneix el lloc i la gent que hi ha.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
El que passa fora de l’enquadramentno existeix per a IRIS. Cap càmera no veu el món sencer.
Per això el primer és mirar què cobreix cada càmera i deixar-ho per escrit: des d’aquí s’entén això, i això altre no. És una estona avorrida que estalvia molts malentesos.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.