Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Com m’assabento que una bomba s’ha aturat abans que pugi l’aigua?
La bomba s’ha aturat i l’aigua continua pujant
Són les 04:10. A la sala de bombament, sota el carrer, els llums d’emergència estan encesos i els dos grups continuen aturats damunt les bancades. L’aigua tèrbola ja els passa per sobre del formigó i arrossega brossa que dona voltes a poc a poc. Aquesta nit no hi ha baixat ningú. A dalt, al quadre, hi ha un pilot apagat des de fa hores. La càmera del passadís ho està veient tot des del primer minut.
7 càmeres en 4 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si l’aigua de la sala de bombament passa per sobre de les bancades i s’hi queda sense baixar.»
Quan algú hi baixa al matí ja no hi ha una avaria: hi ha una sala inundada. Els motors s’assequen, es desmunten i es rebobinen, i això són setmanes amb un grup menys. Mentrestant, l’aigua que aquelles bombes havien de moure surt per on pot: soterranis, garatges, el carrer del costat. Després arriben les queixes dels veïns, el camió de buit i la pregunta de per què ningú no se’n va assabentar fins a les set.
Es decideix un cop
Tu decideixes què és normal en aquella sala: fins on pot pujar la làmina d’aigua, quants minuts aguantes una bomba aturada quan hauria d’estar donant i a qui s’avisa de matinada. Això es decideix una vegada, amb el cap de planta al davant. A partir d’aquí, IRIS ho aplica totes les nits, a totes les sales i a tots els torns, sense que ningú se n’hagi de recordar.
Una estació de bombament és una habitació avorrida fins al minut en què deixa de ser-ho. Gairebé sempre és buida, gairebé sempre és a les fosques i gairebé sempre les bombes fan la seva feina. Per això la majoria de sales es miren un cop al dia, a la ronda. I per això els problemes de debò comencen de matinada: no perquè passi res diferent, sinó perquè a aquella hora no hi ha ningú que ho vegi.
El telecomandament diu si la bomba té corrent, no si la sala té aigua. Pot marcar-ho tot en verd mentre el nivell puja darrere la porta, perquè la boia s’ha encallat, perquè un quadre s’ha mullat o perquè el rodet gira sense engolir res. IRIS mira una altra cosa: la imatge. Veu la bancada, veu la línia de l’aigua i veu que els grups estan aturats. Quan aquella línia passa d’on tu has dit, envia l’avís amb la càmera, l’hora i el vídeo de com ha anat pujant.
El dia que surt bé no hi ha res a explicar. Algú rep l’avís a les quatre, entra a la càmera, veu l’aigua a mitja bancada i truca al retén. Quan el retén hi arriba, la sala encara es pot buidar i els motors encara són secs. És una nit dolenta, no una avaria de tres setmanes. Tota la diferència cap en dues hores.
I hi ha una segona cosa que passa al mateix lloc. El pati de bombes d’una planta química o d’una refineria és el mateix enquadrament: les mateixes bancades, la mateixa marquesina, la mateixa càmera. El que canvia és el que pot aparèixer al davant —un núvol blanc arran de terra, una flama taronja entre dos grups, algú estirat al formigó al costat de la impulsió— i cap d’aquestes coses espera el relleu. La càmera ja hi és i ja mira; l’únic que cal és dir-li què ha de buscar.
Què canvia
Abans: la sala es mirava a la ronda del matí i el que havia passat entremig es reconstruïa després, amb el vídeo i amb el nivell del dipòsit.
Ara: la sala es mira sola tota la nit i només truca quan l’aigua passa de la ratlla. L’operador ha deixat de fer voltes per instal·lacions que estan bé per anar a l’única que no ho està.
On ho hem vist
CAM-308Un núvol blanc i una flama al skid de bombes
«Avisa’m tan bon punt es vegi fum, un núvol o foc en qualsevol punt del pati de bombes.»
CAM-168Aigua per sobre de les bombes
«Avisa'm si l'aigua de la sala de bombament passa per sobre de les bancades i s'hi queda sense baixar.»
CAM-321Flama i fum al tren de bombes
«Avisa’m tan bon punt aparegui flama o fum a qualsevol càmera de procés i obre’m alhora les càmeres que miren al mateix punt.»
CAM-411Una estació de bombament sola i l’operari fa nou minuts que no es mou
«Avisa’m si l’operari que està sol en una estació deixa de moure’s més de dos minuts.»
CAM-153Operari a terra al costat de les bombes
«Avisa'm si algú fa estona que és a terra sense moure's en una zona tècnica, encara que sigui de nit i no hi hagi ningú més a la planta.»
CAM-331Un home amb samarreta i texans a la zona de bombes
«Avisa’m si algú entra a la zona de bombes sense la roba ignífuga.»
CAM-415L'aigua cobreix tot el terra i puja cap al quadre
«Avisa'm així que hi hagi aigua al terra de la sala de bombes, i un altre cop si arriba a l'alçada de les bancades.»
El que no fa
IRIS no arrenca la bomba, no tanca cap comporta i no substitueix el nivell ni l’automatisme de l’estació: no toca res, avisa.
Tampoc sap per què s’ha aturat el grup —això ho diu el quadre, no la imatge— ni veu què hi ha sota l’aigua. I si la càmera és a les fosques o l’objectiu té baf, no hi veu res: això també t’ho diu.
Preguntes
- Substitueix les boies i el telecomandament?
- No. Les boies, les sondes i el telecomandament continuen sent el sistema que governa l’estació, i IRIS no en toca cap. El que aporta és una segona mirada que falla per un altre lloc: quan la boia s’encalla o el quadre es mulla, el telecomandament pot continuar dient que tot va bé mentre l’aigua puja. La càmera veu l’aigua, no la dada. Per això les dues coses juntes tapen forats que cap tapa tota sola.
- Funciona en una sala sense llum?
- Depèn de la càmera, i val la pena dir-ho clar. Si la sala té càmera amb infrarojos o un llum d’emergència que s’encengui, IRIS veu la làmina d’aigua i les bancades igual que de dia. Si és completament a les fosques i la càmera no té infrarojos, no hi veu res, i llavors el que fa és avisar que aquella càmera ha deixat de veure. Un punt cec que se sap és un problema; un punt cec que ningú sap és un altre de molt pitjor.
- Quant triga a avisar?
- Avisa mentre està passant, no l’endemà. La regla la fixes tu: hi ha sales on interessa saber-ho tan bon punt la làmina toca la solera i d’altres on l’avís només té sentit si l’aigua es queda per sobre de la bancada una estona i no baixa. Aquesta «estona» la poses tu en minuts, i és el que separa un avís útil d’un avís que ningú obrirà. IRIS aplica aquest número igual la primera nit que la dos-centes.
- Serveix per a estacions sense personal?
- Sí, i són les que més ho necessiten. Una estació remota pot passar setmanes sense que hi entri ningú, i allà l’avís no arriba a un lloc de control: arriba al mòbil del retén, amb la càmera i el vídeo, perquè qui el llegeix decideixi si surt de casa o espera al matí. IRIS no decideix això. Ensenya el que hi ha, diu des de quan i deixa la decisió on ha d’estar, que és en una persona.
Demostració · IRIS en marxa
No t'ho expliquem. T'ho ensenyem.
És un resum de la pantalla real: va sola, pas a pas, i ensenya només el camí d’un cas. L’eina de debò té moltes més funcions de les que caben aquí.
- Salta l'avís
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
No cal comprar càmeres:cal que les teves entenguin el que veuen.
Sense obra, sense canviar els suports i sense tocar el cablejat. Es connecta al que ja hi ha posat i funcionant: la instal·lació no canvia, canvia el que entén.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.