Solucions per tipusIntegritat de les infraestructures
Qui veu el que passa a trenta metres de terra?
Algú a la plataforma de la torre, sense arnès
Mig matí en un parc eòlic de la costa. La càmera mira la torre des de dalt, i a la plataforma exterior, al costat de l’escala, hi ha una persona dreta sense arnès i sense res que la subjecti. A baix, dins del tancat, hi ha una furgoneta i cap feina programada per avui en aquella màquina. El parc més proper amb gent és a quaranta minuts per pista de terra.
1 càmeres en 1 sectors
Així se li demana
««Avisa’m si hi ha algú a l’escala o a la plataforma d’una torre sense arnès, o si entra algú al tancat d’una torre que avui no té feina programada.»»
Aquí no hi ha un company al costat que digui «lliga’t». No hi ha cap d’obra, no hi ha encarregat i no hi ha ningú passant per casualitat: hi ha una persona, una torre i el vent. Si cau, el primer que caldrà saber és a quina hora ha estat i en quina màquina, i avui això es reconstrueix amb el comunicat de treball i amb el que recordi el primer que hi arribi. I si el que ha pujat no hi havia de ser, es descobreix quan ja ha baixat.
Es decideix un cop
El parc decideix què és normal a cada torre i cada dia: quines màquines tenen feina avui, en quina franja, quin equip, i què es fa quan apareix algú en una que no en té —trucar a la contracta, avisar el centre de control, enviar-hi algú—. També decideix on comença l’alçada que obliga a arnès. S’escriu una vegada, amb el pla de treball al davant, i a partir d’aquí IRIS ho aplica a les cinquanta torres alhora, cada dia.
Un parc eòlic és un lloc on no hi ha ningú. Les màquines treballen soles, la visita arriba quan toca i entre visita i visita hi ha quilòmetres de pista i ni una ànima. Tot el que aquí es fa bé es fa perquè qui ho fa és un professional: ningú l’està mirant, i el que puja a la plataforma sap perfectament que a dalt no hi ha xarxa.
Els dos problemes d’aquell lloc són el mateix problema amb dues cares. Un és el treballador que puja sense lligar-se, gairebé sempre per pressa i gairebé sempre perquè «és un moment». L’altre és la persona que apareix al tancat d’una torre que avui no té feina, i que pot ser un tècnic que s’ha desviat o pot ser algú que ha vingut a endur-se coure. Les dues coses es veuen igual des de la mateixa càmera: hi ha algú on avui no hi hauria d’haver ningú.
IRIS mira la torre i diu el que veu: hi ha una persona a la plataforma, se li veu arnès o no se li veu, i són les deu i vint. No sap qui és, no reconeix cares i no porta fitxa de ningú, i per al que fa falta aquí no li cal. L’avís arriba al centre de control amb la càmera i amb el vídeo, i el que passa després ho decideix una persona: una trucada a la contracta, una ràdio, o res, perquè de vegades l’explicació és que l’arnès està enganxat per darrere i no es veu. Aquella trucada de trenta segons val més que el vídeo que es mira després de la caiguda.
Què canvia
Abans, el que passava en una torre se sabia pel comunicat que portava la contracta al final del dia, i el que passava en un parc buit no se sabia. El vídeo estava gravat, però s’obria quan ja hi havia un accident o un robatori, per reconstruir. Ara l’avís arriba mentre la persona continua a dalt, que és l’únic moment en què una trucada canvia el final. I la volta en furgoneta per les cinquanta torres es continua fent, només que ja no és l’única vegada que algú les mira.
On ho hem vist
CAM-355Hi ha algú a la plataforma de l'aerogenerador sense arnès
«Avisa'm si hi ha algú a l'escala o a la plataforma d'una torre sense arnès, o si entra algú dins la tanca d'una torre que avui no té feina programada.»
El que no fa
IRIS no identifica ningú. No sap si el que és a dalt és de la contracta, no reconeix cares i no porta llista de persones autoritzades: sap que hi ha algú i que avui aquella torre no tenia feina. Tampoc garanteix veure l’arnès sempre: a contrallum, d’esquena o amb l’equip per sota del granota, la imatge no dona per afirmar-ho, i llavors ho diu com a dubte i no com a fet. I no evita cap caiguda: escurça el temps fins que algú truca.
Preguntes
- De debò es veu un arnès des d’una càmera?
- De vegades sí i de vegades no, i s’ha de dir així. Un arnès amb línies de vida i mosquetó es distingeix bé quan la persona està de cara, amb llum i a una distància raonable. D’esquena, a contrallum o amb un impermeable a sobre, la imatge no dona per afirmar res. Quan no està clar, IRIS ho diu com a dubte: hi ha algú a la plataforma i no s’aprecia arnès. Aquesta diferència importa, perquè el que arriba al centre de control és una trucada per confirmar, no una acusació.
- Cal una càmera per torre?
- Per veure la plataforma, sí: cada torre és un punt i una càmera veu una torre. El que no cal és cobrir-ho tot des del primer dia. El normal és començar per les màquines on més es puja —les que donen més avisos de manteniment— i per les que són més lluny de tot, que són les que pitjor s’atenen si passa alguna cosa. I hi ha coses que es cobreixen sense pujar la càmera a la torre: l’entrada al tancat i el camí es veuen des de baix, i allà hi ha la meitat dels avisos.
- Serveix també per al robatori de coure?
- Sí, i en molts parcs és el que paga la instal·lació. La regla és la mateixa frase amb un altre sentit: avisa’m si entra algú al tancat d’una torre que avui no té feina programada. Tant és si ve a treballar com a endur-se material: el que s’està dient és que hi ha una persona on avui no tocava, amb l’hora i amb la màquina. Qui és i a què ha vingut ho esbrina una persona, amb una trucada o amb una patrulla. IRIS no acusa ningú de res i no diu de ningú que sigui sospitós.
- I si no hi ha cobertura al parc?
- IRIS pot funcionar dins del mateix parc, sense dependre d’internet. L’avís es genera i el vídeo es guarda a la instal·lació, i si l’enllaç amb el centre de control està caigut, tot això arriba tan bon punt torni, amb l’hora real en què va passar. El que no es pot prometre és que un avís arribi a un telèfon si no hi ha xarxa per on arribar: això depèn de les comunicacions del parc i no de nosaltres. Convé mirar-ho al principi, amb el mapa de cobertura al davant.
Demostració · IRIS en marxa
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- Les càmeres, sobre el mapa
- Es dibuixa una zona
- Surt què hi va passar
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
No cal comprar càmeres:cal que les teves entenguin el que veuen.
Sense obra, sense canviar els suports i sense tocar el cablejat. Es connecta al que ja hi ha posat i funcionant: la instal·lació no canvia, canvia el que entén.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.