Solucions per tipusEntorn i neteja
A quina hora va començar a sortir, i fins on va arribar?
Un vorell de cinc centímetres i un paper amb data
És la una i vint de la tarda, davant de l’estació de bombament. Per una tapa de claveguera desplaçada surt aigua tèrbola a doll i ja cobreix mitja calçada; el corrent baixa pel carrer cap als portals de baix. Una cuba de buit està aparcada al costat amb la mànega fora, i dues persones miren el raig sense saber encara si està entrant o sortint. El primer que preguntarà qui truqui per telèfon és des de quan. Ningú ho sap.
3 càmeres en 3 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si surt líquid per un pou, un cubeta o una boca i s’escampa cap al carrer o cap a un embornal.»
Quan alguna cosa arriba a un embornal, a una arqueta o al carrer, deixa de ser un assumpte intern. Cal avisar, cal mostrejar i cal escriure un informe amb una hora d’inici que gairebé mai se sap. Sense aquella hora tot s’estima, i una estimació en un expedient ambiental és la pitjor casella que es pot omplir.
Es decideix un cop
Tu dius quina línia no es pot passar —el vorell de la cubeta, la boca del forn, el broc d’un pou, la tapa d’una arqueta—, quants segons s’aguanten i a qui es truca: si apareix líquid fora de la cubeta del tanc i continua creixent deu segons, avís a medi ambient i a la sala, amb la càmera i amb el vídeo des de la primera taca.
Tot el que cau al terra d’una planta va cap a algun lloc. El paviment té pendent, hi ha canaletes, hi ha arquetes i hi ha cubetes, i aquest disseny és precisament el que separa un incident intern d’un expedient: un vessament que es queda dins la cubeta es neteja i s’anota; el mateix vessament que passa el vorell i baixa pel formigó cap a l’embornal ja no és neteja, és una trucada, una mostra i un informe. La frontera entre les dues coses són uns centímetres de vorada que a migdia no mira ningú.
I l’abocament no sempre surt per on un espera. Surt per la boca d’un forn rotatori, en forma de material al roig que baixa per la rampa i cau fora de la zona prevista, amb gent a prop i amb la calor al davant.
L’IRIS mira els vorells i les boques. Veu la taca que passa la contenció i cap on va, veu el raig que surt d’on no havia de sortir, veu la tapa que ja no és al seu lloc i veu algú tirant alguna cosa dins d’un tanc a una hora en què ningú no hauria de fer-ho. I dona l’única cosa que després no es pot reconstruir: l’hora exacta en què va començar i el vídeo des del primer segon. I quan arribi la pregunta de sempre —«des de quan?»— hi haurà una resposta, i no una estimació.
Què canvia
Abans això es reconstruïa de memòria. Algú deia «ho vaig veure cap a la una», un altre deia que a les dotze ja feia una olor estranya i l’informe sortia amb una franja de dues hores i una foto feta quan ja s’havia tallat el carrer.
Ara hi ha una hora d’inici, un vídeo des del primer segon i una càmera amb nom. Qui signa l’informe signa un fet.
On ho hem vist
CAM-216Algú aboca alguna cosa en un tanc destapat
«Avisa'm si algú obre un tanc de mescla o hi aboca alguna cosa fora de les hores en què toca dosificar.»
CAM-398Clínquer al roig abocat fora del forn
«Avisa'm al moment si surt material calent fora de la boca del forn o si hi ha foc a l'esplanada, i digue'm quanta gent hi ha a prop.»
CAM-400L'aigua surt per la tapa i el carrer ja és un riu
«Avisa'm si surt aigua per un pou o una tapa i s'escampa pel carrer.»
El que no fa
L’IRIS no analitza res. No diu de què està fet aquell líquid, ni si és perillós, ni si l’abocament incompleix una autorització: això ho determinen les mostres, els cabalímetres i les sondes, i l’IRIS no els substitueix.
Tampoc tanca cap vàlvula ni talla un carrer. Avisa una persona amb l’hora i el vídeo, i decideix aquella persona.
Preguntes
- Diu si el que surt és contaminant?
- No, i ningú hauria de comprar esperant això. Una càmera veu una taca, un raig i una direcció; no veu una concentració. El que aporta l’IRIS és la part que cap analitzador no dona: què va sortir, per on, cap a on i des de quin segon. Amb aquella hora s’agafa la mostra al lloc correcte i s’acota l’episodi; sense ella, l’informe comença amb un «aproximadament». Les dues dades calen i cap no substitueix l’altra.
- Serveix per a l’informe que s’ha de presentar?
- Sí, en la part que sap: l’hora exacta d’inici, quant va durar, en quina càmera es va veure i el vídeo des del primer segon, guardat i cercable. Aquesta sol ser la part més fluixa de qualsevol informe, perquè s’escriu de memòria dies després. El que no aporta l’IRIS és la caracterització de l’abocament ni una valoració legal: això ho signen les analítiques i qui té competència per fer-ho. No direm que un vídeo tanca un expedient, perquè no és veritat.
- Veu també el que entra en un tanc, no només el que surt?
- Sí, i és el cas menys evident d’aquesta paraula. Un tanc de mescla destapat fora de les hores de dosificació, amb algú tirant-hi alguna cosa, és exactament el mateix problema a l’inrevés: alguna cosa que arriba on no toca. La regla s’escriu igual —quina boca, en quines hores pot estar oberta, què es considera normal— i l’avís arriba al moment, no dos dies després quan el laboratori torna un resultat estrany i s’ha de revisar el lot sencer.
- Pot avisar abans que arribi a l’embornal?
- Sí, sempre que la càmera vegi el recorregut. És la raó per la qual en aquests casos la càmera no es posa mirant el tanc, sinó mirant el terra que hi ha entre el tanc i l’embornal: allà és on es juga tot. Entre que la taca passa el vorell de la cubeta i arriba a la reixa sol haver-hi segons o minuts, i aquest marge és exactament el que necessita algú per posar una barrera, tancar una comporta o trucar. Si el recorregut queda fora de l’enquadrament, no ho pot veure, i això es comprova abans de comprar res.
La interfície real, pas a pas
Una càmera mira. IRIS entén què està veient.
Un extracte de la pantalla real, sense veu en off i sense mans. Cada volta planteja una altra situació. El que hi ha al darrere és força més gran que el que es veu.
- Entra a la safata
- Obres l'avís
- Confirmes o descartes
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
La regla no decideix res.Només se’n recorda sempre, i avisa qui decideix.
S’escriu una vegada què s’ha de mirar i es compleix igual a les tres de la matinada que a migdia. Què es fa amb l’avís ho continua decidint una persona.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.