CAM-932
Pixelada
Un carrer comercial al migdia, vist des de dalt. Hi ha un tendal vermell de cafeteria a l’esquerra, gent caminant per la vorera, un grup de tres persones a la dreta, cotxes aparcats en bateria i una moto a baix. I tot està desfet en blocs: el sostre del cotxe blanc del centre és una taca plana, la moto és una papilla grisa, les cares no són cares i a les matrícules no hi ha lletres. Es veu que passa un cotxe; no es veu quin. IRIS veu que el detall d’aquesta càmera ha caigut molt per sota del que dona aquest mateix enquadrament en bon estat. El que no sap és si el coll d’ampolla és a la càmera o al camí.
Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- blocs en lloc de detall
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
la imatge es trenca en blocs i el detall cau per sota del que aquella càmera necessita per a la seva feina
Aleshores
- avisar manteniment amb la càmera, l’hora i el vídeo pixelat
- posar al costat la imatge bona del mateix enquadrament, per veure quant s’ha perdut
- deixar anotat que mentre duri aquella càmera no serveix per llegir detall
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m quan una càmera deixi de donar el detall que necessito per llegir el que hi ha a la imatge.»
Què canvia
Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin
Un cop entre una moto i un cotxe en aquest carrer es resol amb el vídeo: qui anava per on i amb quina matrícula. La càmera hi era, estava encesa i va gravar. I quan s’obre l’arxiu, el cotxe és un rectangle blanc. Aquell detall no es va perdre en mirar-lo: es va perdre en desar-lo, i d’allà no es recupera. El car no és l’avaria, és descobrir-la tard. Amb IRIS l’avís surt el dia que el detall cau, amb la imatge bona d’aquesta mateixa càmera al costat per comparar. Moltes vegades es resol sense pujar al fanal, tocant com es transmet; altres vegades no. Però se sap, i se sap a temps.
El que solen preguntar
La gravació pixelada serveix com a prova?
Serveix per a unes coses i no per a unes altres, i val més saber-ho abans. Serveix per acreditar que alguna cosa va passar, a quina hora i per on. No serveix per llegir una matrícula ni per distingir ningú a mitja distància, perquè aquell detall no és a l’arxiu: no es va perdre en mirar-lo, es va perdre en desar-lo, i no hi ha manera de recuperar-lo. Qui dona per bo un vídeo ho decideix qui instrueix el cas, no nosaltres. Per això importa assabentar-se’n el dia que comença i no el dia que es demana.
Comprimir és normal. On és el límit?
El límit el posa per a què està posada cada càmera. Una càmera de context, que només ha de dir si hi ha gent a la plaça, aguanta molta compressió sense deixar de servir. Una posada per llegir matrícules en una entrada, gairebé cap. Per això el llindar es fixa càmera a càmera i l’escriu el titular de la instal·lació, no nosaltres. IRIS avisa quan aquella càmera creua el seu, no quan creua un número general que a mig parc no li val.
És la càmera o és la xarxa?
Pot ser qualsevol de les dues, i de vegades totes dues alhora. IRIS no ho diagnostica i no ho fingirà: diu quina càmera, des de quan, quant ha caigut i amb quina imatge. A partir d’aquí la pista és senzilla. Si li passa a una sola càmera, es mira aquella càmera. Si els passa a totes les del mateix tram a la mateixa hora, es mira el camí. És la dada amb què comença la cerca, i avui no existeix fins que algú es queixa que no es llegeix res.
La interfície real, pas a pas
Tu poses la regla un cop. IRIS l'aplica sempre.
Veuràs un resum de la interfície, reproduït pas a pas i sense mans. Cada volta comença amb un altre cas. L’eina completa no cap en una demostració.
- L'hora, en una graella
- Mires on és fosc
- Saltes a aquell minut
Següent pas
Quanta estona passa fins que algú passa per aquell passadís a les quatre de la matinada?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i un només mesura. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
Qui veu el nen que ha caigut a l'altra punta del pati?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i un només mesura. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
Hi ha nits de boiraen què la imatge no dona per a res. Això no es maquilla.
Contrallums, pluja forta, un fanal fos. IRIS treballa amb el que la càmera li posa al davant; quan no hi ha imatge, avisa que no n’hi ha en comptes d’inventar-se una resposta.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.