Solucions per tipusDetecció d’intrusions
I si aquesta nit hi ha algú dins de la tanca?
Aquí no hi havia d’haver ningú
Dos quarts de sis de la tarda d’un dimarts qualsevol. El parc d’una subestació urbana, amb la tanca sencera i el portó tancat. Un home amb jaqueta blava creua la grava caminant, entre el transformador i la filera de cel·les. No ha forçat res i no ha saltat davant de cap càmera. És dins d’un recinte on el nombre correcte de persones, a aquesta hora, és zero.
10 càmeres en 6 sectors
Així se li demana
«Avisa’m si hi ha algú dins de la tanca, sigui l’hora que sigui. No cal més regla que aquesta.»
Aquí hi ha dues factures i la pitjor no és la del robatori. Dins d’aquella tanca hi ha vint-i-cinc mil volts sense res que els tapi, i qui hi ha entrat no ho sap. Si li passa alguna cosa, el problema deixa de ser de seguretat i passa a ser teu: el teu recinte, la teva tanca i la teva responsabilitat. I si no li passa res, torna un altre dia més ben preparat, perquè ja sap per on s’entra.
Es decideix un cop
Això es decideix una sola vegada, i és la regla més curta de tot el vocabulari: a dins no hi ha ningú. Tu dius quin recinte és, en quines franges hi ha feina prevista i a qui es truca quan no n’hi ha. IRIS mira el recinte sencer, totes les nits, sense dependre que algú sigui davant d’un monitor a les tres de la matinada. Quan puja una brigada amb comanda de treball, s’obre aquella finestra i es tanca sola en acabar.
Hi ha recintes on el nombre correcte de persones és zero. Una subestació, una estació de bombament, una cel·la de soldadura amb tres robots disponibles per moure’s, el pati d’una escola a mitjanit. No són zones restringides: estan buides. I per això aquesta és la regla més curta que existeix: no hi ha horari per mirar, ni roba, ni comportament. O hi ha algú a dins o no hi ha ningú.
El mal és que «buit» és justament el que ningú vigila. Una càmera apuntant a un lloc on no passa res durant mesos és una càmera que no obre ningú. I el dia que passa alguna cosa resulta que el vídeo hi era, però no el mirava ningú. Aquesta frase es repeteix igual a tots els informes d’aquest tipus.
I el recinte buit té moltes cares. El parc d’una subestació urbana, on no entra ningú sense comanda de treball. Una cel·la de soldadura amb tres robots disponibles per moure’s i una persona dins de la tanca, amb casc blanc i sense haver demanat el tall. El recinte pintat de vermell al voltant d’un skid de vàlvules, on no s’entra sense permís i on algú acaba d’entrar caminant. El passadís de servei d’un mòdul penitenciari a les hores en què aquell tram ha de ser buit. La porta de vianants d’una escola a mig matí, amb el pati ple de nens darrere de la reixa. Cinc llocs que no s’assemblen en res i una sola frase: aquí, ara, no hi havia d’haver ningú.
IRIS mira aquell buit i només parla quan deixa de ser-ho. Hi ha una persona dins de la tanca: càmera, hora, vídeo en directe i avís a qui ha de decidir, mentre està passant. No sap qui és i mai no diu que ningú sigui sospitós: diu que hi ha una persona on no n’hi hauria d’haver cap. Moltes vegades serà un tècnic que ha vingut sense avisar, i aquella trucada dura deu segons. Precisament per això funciona.
Què canvia
Abans, un recinte sense gent es vigilava amb una volta del vigilant cada quatre hores i amb un vídeo que només s’obria després d’un robatori. Ara, el minut en què algú trepitja la grava algú ho sap i pot trucar. Canvia el que es pot fer: amb un avís a les tres de la matinada encara s’arriba a temps que no passi res; amb el comunicat del matí només es pot començar a explicar el que ja ha passat.
On ho hem vist
CAM-233Una persona dins del tancat amb tres robots vius
«Avisa’m si entra algú a la cel·la de soldadura mentre encara estigui disponible per moure’s.»
CAM-187Algú dins de la tanca
«Avisa'm si hi ha algú dins de la tanca, sigui l'hora que sigui. No cal cap més regla que aquesta.»
CAM-111Algú en una zona que havia d'estar buida
«Avisa'm si hi ha algú al passadís de servei dins les hores en què aquell tram ha d'estar buit.»
CAM-561Quanta gent hi ha dins del recinte, en aquest moment
«Avisa’m si el torn deixa de sumar gent durant el canvi de torn.»
CAM-138Algú entra fora de l'horari
«Avisa'm si algú creua la porta fora de les franges d'entrada i de sortida que hem fixat, perquè baixi algú de consergeria a veure què passa.»
CAM-340Algú camina per un recinte que sempre és buit
«Avisa'm així que hi hagi una persona dins de la tanca, a qualsevol hora, encara que no hagi tocat res.»
CAM-357Aquesta nit la subestació és a les fosques
«Avisa'm si de nit hi ha menys llum de l'habitual dins del recinte, o si la balisa vermella no és encesa.»
El que no fa
IRIS no sap si aquella persona té permís per ser-hi. Veu que hi ha algú a dins i avisa. Que sigui un tècnic amb comanda de treball o algú que no hi hauria de ser ho diu el calendari que li has donat i, al final, qui despenja el telèfon.
I només veu el que veu la càmera. Amb pluja forta, boira o un recinte sense gens de llum, la imatge empitjora i la detecció també. Es prova de nit i amb mal temps abans de donar un perímetre per cobert.
I no impedeix entrar. IRIS no tanca cap portó, no engega cap sirena pel seu compte i no substitueix la tanca: avisa, i decideix una persona. Un recinte amb càmeres continua necessitant el vallat que tenia.
Preguntes
- Avisa també d’animals o d’una bossa que vola?
- No, i aquesta és la diferència amb un detector de moviment. Un sensor clàssic avisa de qualsevol cosa que es mogui: un gat, una branca, un plàstic, l’ombra d’un núvol. IRIS distingeix què és el que es mou i només avisa quan el que hi ha dins de la tanca és una persona o un vehicle, segons el que li hagis demanat. Això és el que fa que un recinte buit es pugui vigilar de debò: si avisés vint vegades cada nit, en una setmana ningú no miraria els avisos.
- I les hores en què sí que entra gent a treballar?
- Es marquen, i llavors no avisa. Tu dius en quines franges hi ha feina prevista en aquell recinte, o s’obre una finestra concreta el dia que hi puja una brigada. Fora d’aquelles hores, la regla torna sola a la de sempre: a dins no hi ha ningú. També es pot deixar al revés als llocs on mai no hi ha feina sense avís, que és el cas de moltes subestacions: avisa sempre, a qualsevol hora, i qui ho rep comprova si estava previst.
- Serveix per protegir qui entra, no només el material?
- Sí, i en molts llocs és el motiu principal. Dins d’una subestació hi ha tensió a l’aire i dins d’una cel·la de robots hi ha màquines que es mouen soles: qui hi entra sense saber-ho corre un risc que no entén. L’avís arriba igual de ràpid tant si qui hi ha dins hi va a endur-se coure com si és un noi que ha saltat per curiositat, i en el segon cas pot evitar una cosa molt pitjor que un robatori. La mateixa detecció, dos motius diferents.
- Cal il·luminar tot el recinte?
- No cal il·luminar-lo sencer, però sí que la càmera vegi. Moltes càmeres d’exterior porten visió nocturna i amb això n’hi ha prou en bona part dels casos; en d’altres cal afegir llum o canviar el punt de la càmera. El que no es pot fer és prometre que funciona a les fosques sense haver-ho provat en aquell lloc, a aquella hora i amb aquella llum. Es comprova de nit abans de donar el recinte per cobert, càmera per càmera.
Totes les simulacions
Alguna cosa s’ha vessat
Avisa’m si hi ha líquid o escuma fora del seu lloc i al cap de dos minuts encara hi és.
- La frase
- On val
- El que troba
- La mateixa regla
No hi veus el teu?
Aquestes paraules són les que tenim muntades, no les que IRIS entén. La llista es queda curta a propòsit: se li demana amb una frase, i les frases no s’acaben. Explica’ns què tens davant de les teves càmeres i et diem si ho entén, o si encara no.
I el millor
Gravar ja ho fas.El difícil sempre va ser mirar-ho.
Anys de vídeo que només s’obren quan ja ha passat alguna cosa. IRIS entén aquelles mateixes imatges mentre entren, així que la resposta ja no viu només a l’arxiu.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.