El lloc importa tant com la càrrega

El que entra per aquella boca ja no es pot recuperar. Si és un llot que no havia d’anar-hi, la planta se n’assabenta hores després, quan el procés biològic es desestabilitza i cal tirar reactiu, o quan salta un paràmetre a la sortida i l’abocament queda fora de límit. Llavors comença el que és car: l’avís a l’organisme de conca, l’explicació de per què a les sis del matí no hi havia ningú, i una investigació que només arriba fins a una matrícula si algú la va gravar. I el mateix passa amb un camió banyera que buida la caixa al mig de l’esplanada en comptes del box: el residu solt acaba a l’embornal, i l’embornal acaba al riu.

Gairebé tot el que es descarrega es descarrega bé. El problema són les excepcions, i les excepcions tenen sempre la mateixa forma: la càrrega era la correcta, el camió era el correcte, i el lloc no. Una banyera que aixeca la caixa al mig de l’esplanada perquè el box del fons és a quaranta metres i són tres quarts de set. Una cisterna que connecta la mànega fora de la marca groga perquè des d’allà la canonada queda més a mà. Un cotxe que es queda descarregant maletes sota la marquesina de l’hotel mentre al darrere es forma una fila de quatre. Cap dels tres pensa que està fent res greu, i en certa manera tenen raó: el greu no és el gest, és on acaba.

Perquè el lloc és el que canvia una molèstia per un expedient. En un hotel, descarregar on no toca costa una entrada bloquejada i un client que entra de mal humor. En una planta de residus, costa que el material acabi a l’embornal en comptes de sobre el formigó del box. En una planta de llots, costa que el tanc d’espessiment vessi mentre la cisterna continua bombant, i llavors el que hi ha a terra ja no és un descuit: és un abocament, amb un comunicat al darrere i un organisme preguntant. La mateixa maniobra, tres metres més enllà, és una altra cosa. I hi ha un detall que ho empitjora tot: això passa quan no hi ha ningú. A primera hora, al canvi de torn, un diumenge a la tarda. No és un problema de disciplina, és un problema de cobertura: no falta voluntat, falta un parell d’ulls a dos quarts de set del matí.

IRIS mira el punt de descàrrega i compara el que veu amb el que has decidit tu. Veu si la caixa s’aixeca fora del box, si la mànega es connecta fora de la marca, si comença una descàrrega sense ningú de planta al costat, si apareix llot fora del tanc mentre el camió continua bombant. Quan passa alguna d’aquestes coses ho diu al moment, amb la càmera, l’hora, la matrícula i el vídeo sencer de la maniobra desat. No jutja ningú i no tanca res: el que fa és que algú pugui trucar mentre el camió encara hi és, i que l’endemà, quan toqui explicar-ho, existeixi el vídeo en lloc d’una reconstrucció feta de memòria.