L'armilla que es va quedar a la furgoneta

1. L'escena

   Tres quarts de sis del matí, encara de nit. A la terminal la maquinària no ha parat en tota la nit: motors, avisadors de marxa enrere, ferro contra ferro. Un tècnic de manteniment va a fer un ajust ràpid en un canvi d'agulles, cinc minuts com a molt, i vol acabar abans que es faci de dia i comenci el trànsit. Surt de la zona segura i entra a la via de maniobres. L'armilla reflectant s'ha quedat al seient de la furgoneta, a quaranta metres.

2. On es trenca

   Hi ha càmeres enfocant aquella via. Estan gravant, com cada nit. Però gravar no és mirar: el vídeo va a un disc que ningú obre, i a aquella hora no hi ha ningú assignat a aquella pantalla. El normal és que aquell disc només es consulti si passa alguna cosa o si arriba una inspecció.

3. El que passa

   El tècnic travessa la línia groga i s'ajup sobre l'agulla. A vuitanta metres, una locomotora de maniobres comença a moure's. Ell està d'esquena i amb els auriculars de protecció auditiva posats: no la sent, i sense armilla és una ombra més entre el ferro.

4. Amb IRIS

   IRIS mira aquella via tota l'estona, també a tres quarts de sis. Reconeix una persona, veu que ha passat la línia groga i veu que no porta armilla. Amb això es compleix la regla que va posar Prevenció, i IRIS avisa: al supervisor de torn, amb la càmera, el lloc i l'hora, i si es vol també per la megafonia d'aquella zona. El supervisor decideix, truca per ràdio i atura la maniobra. Ningú va haver d'estar mirant aquella pantalla perquè això passés.

La seguretat deixa de comprovar-se després de l'accident i passa a comprovar-se mentre el tècnic és a la via.