CAM-911
Alguna cosa nova al davant
Un carrer de barri al migdia, vist des de la càmera d’un fanal. Al fons, la fruiteria amb el tendal de ratlles, el bar de la cantonada i dos cotxes sobre l’asfalt. Per la vorera de la dreta hi camina algú. I a la meitat de baix a l’esquerra, on ahir es veia el pas de vianants i la porta de les botigues, ara hi ha una tanca d’obra: tubs de bastida i una malla verda muntats d’un dia per l’altre. La càmera continua gravant, i el que grava és la malla. IRIS veu que una part de l’enquadrament que abans es veia està tapada i des de quan. No sap qui va posar la tanca ni per què, i no ho suposa.

Activa IRIS Vision
Imatge generada amb IA
Què és IRIS
IRIS mira les càmeres per tu.
IRIS Neural és una intel·ligència artificial que mira les càmeres que ja tens i entén el que passa davant d'elles. Quan passa alguna cosa important —o alguna cosa que li hagis dit que necessites controlar—, avisa; i el que es pot comptar, ho compta en números. Tot el dia, sense que ningú hagi d'estar mirant la pantalla.
Tu li dius què necessites mirar, i IRIS ho fa.
Aquí, per exemple, IRIS veu que una part del carrer que abans es veia ara està tapada per una tanca o una bastida que ha aparegut d'un dia per l'altre. Ho avisa el mateix dia amb la imatge d'abans al costat de la d'ara, encara que no sàpiga qui la va posar ni per què. Amb aquest avís decideixes moure la càmera, canviar l'enquadrament o simplement saber que aquest tros no queda cobert aquest mes.
Funciona amb les càmeres que ja tens. No cal canviar res.
Et contesta una persona, no un formulari.
- Les imatges no surten de la teva instal·lació.
- No identifica persones.
- Certificacions →
Què entén IRIS
Què reconeix en aquesta escena
- tanca nova al davant
La regla
Decideixes un cop. IRIS ho aplica sempre.
Si
una part de l’enquadrament que abans es veia porta tapada per alguna cosa que no hi era més temps del que s’hagi fixat
Aleshores
- avisar manteniment amb la càmera, l’hora en què va aparèixer i el vídeo d’abans i de després
- desar juntes la imatge de referència i la d’ara, perquè es vegi quin tros s’ha perdut
- marcar aquella càmera com a coberta en part mentre continuï així, perquè ningú compti amb aquell tros
La instrucció que ho va configurar«Avisa’m si a una càmera li ha aparegut alguna cosa al davant que abans no hi era i encara hi és l’endemà.»
Què canvia
Què canvia per a qui respon que les càmeres hi vegin
Gairebé mai no hi ha mala intenció. Algú munta una bastida per arreglar una façana, un comerç treu un cartell, un camió aparca on pot. Ningú avisa el centre de control, perquè a ningú se li acut que allò tingui res a veure amb les càmeres. La càmera continua en verd a la pantalla: enfocada, amb senyal, gravant. I així passen tres setmanes. El dia que fa falta el vídeo d’aquella vorera, el que hi ha és una malla verda. Amb IRIS l’avís arriba el mateix dia en què apareix la tanca, amb la imatge d’abans al costat de la d’ara. Aleshores es decideix: moure la càmera, canviar l’enquadrament o simplement saber que aquell tros de carrer no està cobert aquest mes. El que no pot ser és assabentar-se’n tard.
El que solen preguntar
M’avisarà cada vegada que aparqui un camió al davant?
Només si tu vols. La regla l’escrius tu, i el primer que es fixa és quanta estona ha de portar alguna cosa al davant perquè valgui la pena avisar. Un camió de repartiment vint minuts, normalment no. Una tanca que continua allà l’endemà al matí, sí. Aquesta diferència no la posa IRIS: la posa qui coneix aquell carrer i sap què hi és normal. I es pot canviar el mateix dia en què deixa de ser-ho.
Com sap IRIS que allò abans no hi era?
Perquè compara amb el que aquella mateixa càmera venia veient. Cada càmera té la seva imatge de referència, la d’un dia qualsevol sense res estrany, i IRIS mira si una part de l’enquadrament ha deixat d’assemblar-s’hi i quant fa que és així. No cal descriure-li el carrer ni marcar zones a mà: n’hi ha prou de demanar-li que avisi quan aparegui alguna cosa al davant i no marxi. Si l’enquadrament torna a ser el de sempre, l’avís es tanca sol.
IRIS diu si algú ho ha posat allà expressament?
No, i no ho dirà mai. IRIS afirma un fet: hi ha alguna cosa davant de l’objectiu que abans no hi era, en aquesta càmera i des d’aquesta hora. Pot ser una bastida autoritzada, una bossa que ha volat o un cartell que algú va penjar sense pensar. Qui ho va posar i amb quina idea ho decideix una persona mirant el vídeo, no la màquina. Aquesta frontera hi és a propòsit, i creuar-la seria vendre una cosa que no es pot demostrar.
Mira-t'ho tu mateix
Cada volta, un cas nou. Sempre la mateixa pantalla.
Es reprodueix sola i ensenya un cas de cap a cap. És un resum: la pantalla real té moltes més funcions de les que caben en aquest requadre.
- L'hora, en una graella
- Mires on és fosc
- Saltes a aquell minut
Mira-ho en un altre lloc
Els ports
Qui mira un moll sencer a les tres de la matinada?
14 casos: 13 avisen quan passa alguna cosa i un només mesura. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
La banca
Qui mira les càmeres de tota una xarxa d'oficines?
13 casos: 12 avisen quan passa alguna cosa i un només mesura. Veus cada imatge tal com és i després amb el que entén IRIS a sobre.
I el millor
La matinada d’avuino ha d’esperar el comunicat del matí.
IRIS ho entén en aquell moment i avisa qui estigui de guàrdia, amb la càmera i l’hora. L’endemà no hi ha res a reconstruir: ja està explicat.
Explica’ns el teu problema i et diem si IRIS ho entén o encara no.
Responem el mateix dia laborable.